martes, 26 de julio de 2016

23/07/2016 El Benicadell des-de la casa de Les Planises

De bon mati eixim cap al poble de Beniatjar, a la Vall d’Albaida, anem a pujar a “La Penya Cadiella”, muntanya mítica que separa la província de Valencia i la d’Alacant, es por pujar des-de els pobles de Salem, Gaianes, Beniatjar, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Beniarres; totes les pujades porten al Benicadell, hui hem agafat la mes senzilla de totes, la pujada des-de la casa forestal de “Les Planises”.


Hui en som 8, en aplegar al punt de partida, sol hi ha un cotxe, ens equipem i amunt, ¿on porta el camí de la dreta? ¡a la torre de vigilància del guarda forestal!, fins aplegar al poste indicador la pujada es suau, a partir d’a hi comença la pujada mitja es del 10%, res de l’altre mon, als nostres peus “La Vall d’Albaida”, un trenca-closques de colors, el verd de la vinya, mesclat amb el verd de les oliveres, el verd dels arbres fruiters, tot això mesclat amb el blanc de l’argila, un paisatge meravellós.

lunes, 18 de julio de 2016

Circular per la Mariola, pujant al Montcabre i tornant per la Cava Arquejada

 Hui en som 10 caminants, hem matinat per fugir del sol de l’estiu. A les7.45 estem a la font de Mariola, es la tercera vegada que fem una eixida d’aquest punt, la intenció es fer una semicircular i pujar al Montcabrer.
Després de consultar varies pagines web del temps al llarg de la setmana hem decidit fer la senda. Allà anem cap amunt, el dia esta fresc millor de del que esperàvem, a bon ritme cap amunt, el guia habitual torna al seu lloc habitual.
El company mes aventurer de la Penya, compta el seu recorregut per els Pirineus, “han segut tres dies intensos, el Perdut per la cara nord, la ferrata del Sorrosal i el barranc del mateix nom, tres dies intensos i ben aprofitats”, seguim a bon ritme cap amunt a la nostra dreta el “Carrascar de la font Roja”, baix “El mas de Serafi”, amb la seua carrasca, l’ombra ens acompanya, el terreny esta sec, fa falta pluja i en gran quantitat, hem vist alguns camps de girasols, no han desenrotllat la seua grandària habitual.
En una hora estem al Mas de Prats i parem un moment per vorer la carrasca impressionant que esta al costat de la casa, ¿podíem esmorzar? ¡tinc fam! diu una companya ¡el lloc es ideal!, ¡mes avant! diu un altre company, foto a l’arbre, i avant, ara anem cap al “Mas de la Foia Redona”, tenim que tindre la precaució de no entrar en la propietat privada, l’ombriu es de agrair, deixem l’entrada del mas a l’esquerra, anem per damunt d’un barranquet de desaigüe. Apleguem a la pista forestal anomenada “Cami de Mariola”, hem pujat a poc a poc sense notar el desnivell, girem a la dreta i ara va de bo, cap amunt ens esperen desnivells forts fins aplegar al cim, la senda esta molt transitada, jovenalla que baixa de fer nit, corredors de muntanya i senderistes, segui avant, darrere es por vorer el Alt de Mariola, a la dreta el Carrascar de La Font Roja, a l’esquerra la Cava Arquejada, de tant tenim que esperar al company fotògraf, tenim a un centenar de metres el cim ¿esmorzem? ¡busquem ombra i a l’entrepà!, a la dreta de tenim el lloc ideal, de les motxilles eixen els entrepans, ametles, xocolate, fruita variada, etc.

lunes, 11 de julio de 2016

09/07/2016 2ª Edició del barranc de Las Palomarejas

 Hui en som 12 membres de la penya, 10 farem el barranc i dos caminaran per els voltants fent fotos a les plantes i a la natura.
Com sempre cafè i marxa, hui l’eixida es tard de lo que es habitual, quedem a les 8 del mati al lloc de costum, i arrepleguem a la resta a l’Alcudia, anem cap a terres castellanes, a recórrer un barranc que alimenta el curs del riu Turia, concretament el barranc de la Palomarejas o Arroyo Regajo desemboca al embassament de Benageber, no tenim clar en quin terme estem, pot ser el de Sinarcas, Chelva o Benageber, en la segona vegada que venim en poc de temps, fa calor i anem buscant les sendes d’aigua, aquesta any hem descartat el riu Fraile, per la gran quantitat de gent que va recórrer-lo a l’estiu.

lunes, 4 de julio de 2016

02/07/2016 Canyo del riu Alcalá - GR 8 - PRTE 26

Hui en som 22 i 2 que ens esperen al llogaret de “La Virgen de la Vega”, el dia promet ser interesant, com sempre cafè i marxa, ens ajuntem a l’Alcudia, organitzem els vehicles i cap a terres aragoneses, es la nostra primera senda en eixos paratges. La carretera tranquil·la sense passar de les velocitats indicades, hi ha molt de radar i no volem que ens fassen una foto, anem amb retard, com sempre els imponderables de la carretera.
En aplegar al llogaret, reubicació del personal i cap al inici de la senda, en un caminal a l’ombra d’uns xops i a ferla ruta, el paisatge a simple vista ¡impressionant!, el guia habitual hui descansa, es va a dedicar a gaudir de la natura. El guia del dia comença la descripció de la ruta, “el paisatge es molt pareguda al dels pirineus, anirem a vora riu, el passarem varies vegades, després pujarem cap al Puntal el rodarem, es por pujar però te una dificultat 3 i no es aconsellable pujar”, ¡ au cacau! ¿quin riu es? ¡el Alcalá!, anem vorejant el riu, el seu so ens refreda, l’aigua esta clara i cristal·lina, ¡mes endavant el creuarem el riu per uns guals divertits, en els que som algú caurà a l’aigua!.