Desprès de les decepcions del refugi
de Carançà, tornem a la senda, la temperatura agradable, el dia clar, iniciem
la senda amb una suau pendent, a la dreta el rierol que el férem servir de bany
improvisat, poc a poc ens endinsem en el bosc, ens guiem de vegades per fites i
altres per marques roges. Es un trepitjar, ara a dreta, ara a esquerra, doncs
sempre amunt. La senda de moment agradable; la vall de Carançà esta resultant
meravellós; situat a la versant nord dels Pirineus resulta mes humit, les zones
de pastura per als ramats estan mes verdes.