1/12/2018 Onda - Caseta de Marimón - Oliveres

            Com sempre cafè i marxa, hui anem cap al poble d’Onda, com se sol dir som cent i la mare, a les 9 estem al punt d’eixida, salutacions al companys i companyes que fa temps que no hem vist, i a caminar.

 

L’eixida per un gual que travessa el riu “Sonella”, “anem recte!” diu el guia, anem de pujada per asfalt, anem un poc estirats, anem xarrant de tot un poc, “a la dreta tenim l’ermita de Santa Barbera per on tornarem”. Ara un poc d’historia:

“No es fácil determinar a partir de qué momento existe una población estable en el término de Onda. Aunque se han encontrado diferentes objetos pertenecientes al período Neolítico y a la Edad de Bronce valenciana, los primeros hallazgos numerosos, sobre todo restos cerámicos, pertenecen al período Ibérico. Posteriormente Onda estuvo bajo dominación griega, época en la que recibía el nombre de "Sepelacon" y en la que existieron asentamientos estables en el Torrelló y en la colina del actual castillo.

15/12/2018 Pàrquing – Tallat Roig – Fontanelles – Pla de Pouet – Senda de La Murta

            Hui en som set, com sempre i a una hora desacostumada, a les 8 cafè i marxa, anem cap al pàrquing de la Murta.

 

            Eixim del aparcament i fem camí cap a la carretera o mes caminal de terra que ens porta al costat de la “Casa Nova de La Murta”, “on anem hui?”, pregunta un company, “la meua intenció es anar al Tallat Roig i pujar per les cadenes, seguirem aquesta ruta cap a la tuberia i anirem cap al Xavegó Alt i enllaçar amb la senda que puja cap a les cadenes, pujar dal del Tallat i anar cap a un muntanya anomenada Les Corones i tornar al punt d’inici!”, comenta el guia, anem amunt, la pujada suau, “amb el pantalons curts que portes te vas a fer les cames una destrossa!” li diu un company a un altre, “llevas betadine?”, pregunta un altre, “si, llevo betadine i gases para hacer una cura!”, contesta el guia. “ No us preocupeu per mi!”, contesta el al·ludit.

08/12/2018 Xativa – Creueta – Serra de Vernissa – Castell de Xàtiva

            Canvi de plans d’última hora, deixem de costat la ruta per Beniarbeig i anem a La Costera, concretament a Xàtiva. Hui en som 5, quedem a la font dels vint i cinc dolls, punt d’eixida.

 

Anem cap amunt per un carrer i “a la dreta”, diu el guia de hui, anem per un carreró que dona a l’antiga muralla la travessem i entre a una senda ampla que va vorejant-la, “ a l’esquerra esta la zona d’escalada de la Penya Roja, ruta on en vaig iniciar l’escalada”, a l’esquerra tenim el anomenat Castell de Xàtiva, la senda de bon caminar, en un no res apleguem a l’ermita de Sant Josep. “Ací estava l’antiga  porta d’entrada a la fortalesa de Xàtiva per on va entrar el rei Jaume I, en rendir-se els moros”, comenta el guia. “Les muralles fins on aplegaven?” preguntem, “si mireu cap a la ciutat i es fixeu podeu vorer que el murs van fins a l’Albereda, totes les vivendes son baixes; i no es pot fer cap de construcció mes alta del que hi ha dins de la zona delimitada entre l’Albereda i el primer mur!”, contesta el guia.

 

03/11/2015 El Tunel – Creu de Canals – Senda del Portalet

            Hui som 13 senderist@s, anem a recórrer una ruta per els pobles de Canals i l’Olleria, com sempre a les 8 en els llocs de costum, eixim cap al “Tunel” situat a la falda de l’antic port de l’Olleria, degut a un retard iniciem la senda mes tard del previst. Hui el guia habitual descansa, sols dona suport.

 

13/10/2018 Port de San Rafael _Las Navas – Cim de l’Olmedilla

Tres senderistes ens reunim per fer la ruta, anem en cotxe fins al port de San Rafael, en un no res estem al punt d’inici de la ruta de hui.

“Ara anirem cap arrere uns 200 metres i pujarem per una pendent curta i intensa!, comenta el guia de hui; dit i fet anem cap arrere, les vistes espectaculars la Vall envoltada per una boira blanca com el gesmil. A la dreta el Peñarroya i al davant la conillera del Solano de La Vega, girem a l’esquerra i cap amunt, “marca el waypoint!”, diu el guia, el no guia marca el punt com a referencia per als senderistes que segueixen que vulguen gaudir de la muntanya, la pujada curta i intensa, desprès d’un centenar de metres comencem a planejar, de tant en tant botem el bassals d’aigua que hi ha al camí, “pareix que ha plogut prou per ací?”, comenta un company, “un veí me ha comentat que fa un dies va ploure prou!”, comenta el guia.

12/10/2018 Pistes esqui Valdelinares – Peñarroya – Ruta Fluvial

            Hui som 3 els senderistes, l’objectiu es pujar al cim del Peñarroya, al terme d’Alcalà de la Selva, te una altura de 2028 metres, i es el cim mes alt de Sistema Ibèric a la província de Terol.

 

            El guia habitual descansa, “anem a fer una ruta lineal, tenim que pujar amb cotxe fins a les pistes d’esquí de Valdelinares, i de ha hi pujarem al cim, passarem per la font de La Chaparilla, i al final de la ruta anirem per la ruta fluvial que va des de La Virgen de la Vega fins Alcalà de La Selva!”, comenta el guia del dia.

 

29/09/2018 Mina Amparo (Llombai-Montserrat)

             Hui en som 12, com sempre al llocs de costum, hui anem cap a Llombai, en espera una ruta interesant, anem a visitar una antiga de manganés (o manganès) “Element químic metàl·lic, de símbol Mn i de nombre atòmic 25, dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable, d'un color blanc grisenc molt semblant al del ferro, que es troba com a element lliure en la naturalesa, i que s'usa en aliatge amb el ferro per a la fabricació d'acer”; que esta al terme de Montserrat.

 

          

22/09/2018 Solana del Benicadel - C. Planisses - Font de la Gota

            En els punts de costum ens reunim 10 senderistes per fer una ruta tranquil·la, la primera per alguns després de les vacances d’estiu, per a trobar el punt d’eixida cal entrar en el poble de Castello de Rugat i en el carrer de Muro girar a la dreta i enfilar la CV-705 en direcció a Beniarres, en aplegar al cartell “Provincia d’Alacant” podem deixar el cotxes a la dreta en un caminal i a caminar.

            Ens retrobem amb company@s, “t’agrada el barranc del Gorgo de la Escalera?”, pregunta un company, “si, una meravella, anàrem de mati i l’aigua estava fresca!”, contesta la companya, “una llàstima que no poguérem anar junts!”, contesta el company, “ a ultima hora ens va eixir una qüestió d’última hora i no poguérem anar, un altre viatge serà!”, “como es la ruta?”, pregunta un altre, “de subida suave y sin problemas!”, anem amunt, “que son aquelles naves de la derecha?”; pregunta un company, “son las naves son la planta embotelladora de una Cerveza, marca blanca de una gran cadena de supermercados!”, contesta el guia, “llàstima que no este fresca!”, contesta, “no te preocupes de regresso a casa, en el bar de la esquina y nos tomaremos una 0,0º; però con alcohol!”.

03/08/2018 Santuari dels Angels - Girona

            Últim dia de ruta, després d’una nit de calor per alguns, de havaneres a la llum de la lluna, per celebrar-se la festa de la “Mare de Deu del Angels”, desdejunem a continuar el camí, “tenim que aplegar a Girona per a dinar, no hi ha cap de poble en la ruta!”, comenta un company coneixedor d’una part de la ruta, “pujarem al mirador de Sant Miquel, des de ha hi es podem vorer unes vistes meravelloses!”, comenta el company.

 

“Has fet fotos?”, comenta una companya, “si, he fotos dels voltants del santuari!”, comenta un company; anem cap avall per pistes forestal, plenes d’encreuaments, de vegades ens fan dubtar de la ruta a seguir, no perdem de vista els gps, portem dos models diferents, un de senderisme i l’altre de bicicleta, “menys mal que el de bici indica fora de ruta que agarres la senda que no es!”, comentem, la vegetació no canvia “bosc mediterrani”, “la muntanya esta  molt seca!”, comentem, va fent calor, anem animats a pesar de tindre els cascats, un remei cassola en ajuda a superar les dificultat, baixa que te baixa, fins aplegar al fons d’un barranc, ombrós, humit, on corre el vent i que es d’agrair, veiem un cartell que ens indica que a la dreta tenim una font, nosaltres continuem a l’esquerra per el fons del barranc, “Mina del Nen Jesús”, indica un cartell, “que serà això de la mina?”, ens preguntem, “ja el buscaré a internet quant tinga cobertura!”, comenta un company. Al escriure aquesta crònica apareix aquestes dades

02/08/2018 De La Bisbal al Santuari dels Angels, per Cruïlles i San Sadurni de l'Heura (Camì de Ronda)

            Desdejunem desprès d’una nit de calor sufocant, en aquestos paratges no son normals estes temperatures elevades, eixim cap al Santuari dels Angels, “Sols tenim un poble que s’anomena Cruilles, desprès no hi ha cap de poble!”, comenta un company, “anem directes als Angels i dinem ha hi!”, comenta un altre, “d’acord!”, es la resposta.

 

            Entrem al poble de Cruilles, ala dreta hi ha un bar a l’esquerra una escoleta on estan fent “Escola d’estiu”, esta ple de menuts i menudes, entrem cap al poble de carrers estrets i en ombra, apleguem a la plaça del poble hi trobem un torre. Un mestre jove que acompanya al menuts de l’escoleta en fa les fotos de grup al peu de la torre, “gracies!”, i segueix jugant amb la menudalla.

01/08/2018 De Begur a La Bisbal, passant per Pals i Peratallada (Camí de Ronda)

            L’allotjament perfecte, el sopar immillorable; el Narcis, el cuiner ens va sorprendre amb un sopar digne d’un restaurant d’estreles Michelin; i segons ens comptaren gaudeix cuinant per al seus clients. El desdejuni molt bo i abundant, desprès d’una nit de descans, iniciem el tercer dia de senda.

 

            Ens espera la ruta mes llarga dels 5 dies de ruta, esperem que siga una senda tranquil·la, 6 kilòmetres de baixada ens espera. Eixim del poble i de seguida entrem en bosc mediterrani; camí arenós; “que estrany arena, possiblement aquest lloc abans estiguera baix del mar!”, comenta una companya; passem per davant d’una quadra de cavalls, “per açò esta ací els cavalls es el lloc ideal per cavalcar!”, comenta una companya, la ruta de caminar agradable, anem lleugers abans de que faça mes calor, s’esperen temperatures altes.

 

31/07/2018 De Llafranc a Begur per Tamariu (Camì de Ronda)

            El sopar, l’allotjament i el desdejuni a Llafranc molt bo; la casa no ens cobra res per les cerveses que bevem abans de sopar; desprès de passejar per la platja, i un somni reparador comencem el segon dia del “Camì de Ronda”, foto de grup a la platja i anem cap al far de Sant Sebastia, el perfil de la ruta inclou unes quantes pujades. Com sempre en cas de dubte cap amunt. En aplegar al final de la platja anem per la vorera d’una urbanització, “el track diu a la dreta”, assenyala un company, entrem per la senda i “arrere no ens agrada gens la pujada”, comentem, “l’alternativa es pujar per asfalt!”, comenta un altre, “pues per asfalt!”.

 

       

30/07/2018 Palamos - Llafranc (Camì de Ronda)

            5 senderistes de la Penya L’Argilaga iniciem una aventura d’estiu. A les 7 del matí hora habitual d’eixida ens trobem al lloc de costum i fem marxa cap al destí, son 5 hores aproximades de viatge; estem inquiets aquesta vegada anem de la ma duna organització i no sabem el resultat fins que acabem la ruta. La primera parada en l’autopista per esmorzar un poc i anar al wàter. Segona parada en Palamós per arreplegar el pac de benvinguda de l’organització.

 

            Deixem el cotxe en un lloc anomenat “Cala Margarida”, en el trasllat entre Girona i Palamós el organitzador ens explica que el nom verdader es “ Ca la Margarida” i la platja es “Baixa ca la Margarida”.

            Son les 2 menys 10, iniciem la ruta amb una foto de grup amb la samarreta del “Camí de Ronda”, ara una explicació: “Els Camins de Ronda deuen el seu nom a les rondes o guàrdies que feien, tradicionalment, les patrulles, resseguint la línia de la costa per a vigilar el contraban i el trànsit d’embarcacions (tot i que sovint, també, havien set camins de pescadors, usats per anar a pescar o en cas de naufragi)”. Ens esperen 5 dies de ruta, dos per vora mar i tres per l’interior.

14/07/2018 Alboi - Barranc del llop - Ermita de La Solana

¡ATENCIÒ: en dissabte dia 14 ens emportaren una sorpresa, com sempre que hem fet ruta per l’Alboi, hem passat per l’ermita de La Solana o del pare Romaguera, ermità que va viure fa uns anys en la dita ermita i tindre el seus moments per donar-se a conèixer ell i la tasca, que feia a l’ermita, al ser entrevistat a la televisió.

Ens va sorprendre que estava habitada per 3 frares Carmelites descalços, i ens assenyalaren varies vegades que la zona era una propietat privada, i nosaltres explicant-los que som respectuosos amb la propietat privada i que no hi havà cap senyal de que era una propietat privada, ens van dir que anaven a solucionar-o en breu, i que si volíem tornar algun altre dia teníem que fer ús de la porta que hi ha a la part de baix, i tocar la campana i que obririen la porta.

 

16/06/2018 El Penyagolosa

            Hui en som 6, anem camí de terres de Castellò, concretament al poble de Vistabella del Maestrat, anem a pujar al cim del mític Penyagolosa; com sempre cafè i marxa. En esperen 2,30 hores de carretera, sempre que el tràfic siga fluid. En aplegar al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, fem una breu visita a l’ermitori i un cafè ràpid, ens equipem i anem cap amunt per el barranc de La Pegunta, un bosc impressionant de pins negres, aurons, de pruneres i rosers silvestres. Hi han molts pins coberts per hedra i alguns d’ells acabaran ofegats per la planta. “Per ací, hi ha gran quantitat d’arbres en els que en les tiges mes altes hi ha plantes de visc, planta parisitaria”, comenta el guia, “Visc?”, pregunta una companya, “muerdago en castellà, es la planta que es posa a l’entrada de les cases en Nadal”, contesta un altre, “això no es el acebo?”, diu una companya, “no, son diferents i es diu grèvol en valencià!”, contesta un altre.

 

Anem avant, per una senda sinuosa i de bon caminar, pugem poc a poc, “mes avant esmorzarem!”, comenta el guia, “no es prompte?, sol portem caminats uns pocs minuts!”, comenten, “ha hi davant hi ha una font que s’anomena de La Pegunta!, la pegunta es una substància adhesiva, una mena de cola que treia de la resina del pins!”,  comenta el guia. En aplegar a la font esmorzem, “tornarem per el mateix camí?”, comenta un company, “no, tornarem per un altre”, contes el guia; “ me he deixat el pal al principi de la senda!”, comenta el company.

09/06/2018 Monuments de Bocairent

            Hui en som 7, anem un altra vegada camí de Bocairent, acudim de diversos pobles i ens ajuntem a al redona on esta el monument a la “manta de Bocairent”, un company per watssap va dir “Yo Trabajo. Pero te subvenciona algo el Ayuntamiento o la oficina de turismo?. Como ultimamente de allí no salimos.!”, el guia li contesta “el Ayuntamiento no da ninguna subvención, solo que hay mucha sombra y fuentes con mucha agua!”.

 

            “Per a no patir calor a migdia, eixirem cap a Les Cases de l’Alboret, pujarem per la senda de la Mola, tindrem alguna sorpresa per la ruta, desprès anirem a la cova de la Sarsa, i a continuació anirem cap a l’ermita de Santa Barbera!”, comenta el guia, eixim per l’antiga via de la xitxarra, camí asfaltat i que perd la seua gracia, veiem cirers carregats de fruits, “encara en queden per collir!”, diu un company,” deu de esser alguna varietat mes tardana!”, diu un altre, son arbres aïllats, “son per a consum de casa!”, comenta un altre, seguim avant, hi ha molta gent caminant, bicicletes, esportistes en general.

26/05/2018 Circular de les ermites de Bocairent

Hui en son 5, anem cap a terres l’interior, concretament a La Vall d’Albaida, tornem al poble de Bocairent on farem una ruta plena de sorpreses.

 

Per aplegar al punt d’eixida cal agarrar la CV-81 fins aplegar al poble de Bocairent i en la primera redona, on esta el monument a la manta de Bocairent, eixirem per la tercera eixida i aparquem el cotxe a dreta o esquerra. Ha hi es el punt d’eixida. Anem cap a l’esquerra per l’antiga via de la xitxarra, en un no res girem a la dreta i per un camí asfaltat i deixant a la dreta el poliesportiu anem cap amunt, anem per l’umbria de la serra Mariola, l’aigua corrent per canals ens compta que no es zona de secà per on caminem, “per la zona hi ha moltes fonts que no se sequen en la pitjor de les sequeres!”, comenta un company originari de la zona, pugem en zig zag i prompte deixem l’asfalt i entrem en un caminal de terra, anem cap a la primera de les ermites, “La sant Jaume Apostol”, envoltada per un bosc de carrasques i pins, també hi han xalets, el lloc es encisador. En la vorera del camí una “dedalera o digitalis”, ràpidament classificada per el botànics, foto i avant

19/05/2018 Calles - riu Chelva - Chelva - Aqueducte de Peña Cortada - Rambla d'Alcotas

            Hui en som cent i la mare, com sempre cafè i marxa, anirem arreplegant als companys per el camí, anem cap a la comarca de “Los Serranos”, son castellano-parlants, aquesta es una data sense importància, sols es per a situar als lectors.

 

            Anem a fer una ruta circular, l’eixida la fem des de el poble de Calles i seguirem el riu Tuejar o Chelva, fins aplegar al poble de Chelva, i de ha hi anirem cap a l’aqueducte romà de “Penya Cortada”, on baixarem per la rambla d’Alcotas i tancarem la ruta en Calles.

            La ruta la farem en dos grups diferenciats, el caminants del primer i mes nombrós, comencen per la vora del riu, la resta del grup ens espera a Chelva. La primera en el front, al caminant mes novell li plouen les bromes per tots el costes; que si la roba no es l’adequada, les botes son noves, que te prendre mes el sol i fer morenes les cames; bromes per a tots el gustos i sense ganes de molestar. Després de unes quantes setmanes sense ajuntar-nos a caminar, venen les novetats, “El teu fill ja te el títol de pilot?”, pregunta un company, “sí, i te faena, de moment esta acumulant hores com a pilot-instructor, i després a buscar faena en una aero-línia!”, contesta el pare orgullós, “tinc novetats que comptar!”, diu una companya, “hem comprat una caravana per a viatjar!”, “però cabem tots dins d’ella?”, diuen el bromistes de la colla, “te un avanç gran per poder dinar o sopar?, diu un altre, “res de res, un llit per a dos i no cap ningú mes!”, es la resposta.

12/05/2018 Benigembla - Barranc d'Almadic - Aeroport

            Hui en som 5, a una hora desacostumada eixim cap al poble de Benigembla, a la Vall de Pop dins de la comarca de la Marina Alta, el propòsit es fer una ruta circular començant la ruta per el Barranc d’Almadic, pujar al aeroport d’emergències, al Cocoll i tornar a Benigembla.

            Prenem cafè en un bar del poble, “podíem dinar ací o anem a Parcent?”, diu una companya, “hi ha i putxero!, he preguntat a la cambrera”, comenta un company, “al tornar decidim!”, prenem el cafè i fem marxa, la ruta nema fer en el sentit de les agulles del rellotge, “espere encertar la ruta!”, pensa el guia; anem avall per la CV-720, a un 600 metres girem a la dreta per un camí d’asfalt, anem amunt poc a poc, les primeres rampes son fortes però sense passar-sen, una estrangera baixa acompanyada d’un gos, “bon dia!”, li diguem, “Buenos dias!”, contesta “fijaros la cara de alegria que lleva, esta disfrutando de la naturaleza!”, diu un company, “cierto!”, contestem. Anem per zona d’ombra, va fent calor però sense agomboiar-nos, a nen a l’esquerra i pujant. Veient el mapa ara veig que el barranc d’Almadic en tenim a l’esquerra, fem una corba molt tancada i ja tenim el barranc a la dreta. “Ha hi baix hi ha una pressa!”, diu una companya, “cert, però no es per embassar aigua, sinó per regular els cabdals a l’època de pluges!”, contesta un company.

05/05/2018 De Manuel a l'ermita de Santa Ana per la font Amarga

            Hui en som huit caminants, com sempre cafè i marxa; anem cap al poble de Manuel on començarem la ruta que ens portarà a l’ermitori de Santa Ana.

 

            Deixem els cotxes al pàrquing del poliesportiu del poble, que esta al costat del l’antic aquarterament de l’exercit. Iniciem la ruta per davall de la carretera i entrem en l’esplanissada al lloc anomenat “la paret de les bales”, on antigament feien practiques de tir els soldats fins a no fa molt anys, de fet el germà d’un company encara va fer ha hi practiques de tir. Deixem a la dreta una tanca que rodeja una zona plena de Limonium mansaneatianum, “L'ensopeguera de Mansanet (Limonium mansanetianum) és una espècie de planta de la familia Plumbaginaceae. Es tracta d'un endemisme valencià restringit als municipis de Xàtiva, Manuel i Castelló de la Ribera.. Creix sobre argiles guixoses del Keuper i altres substrats guixosos, amb suficient humitat i en posicions assolellades, generalment en vessants poc inclinades”.

21/04/2018 Circular de Bocairent

            Hui en som 8, com sempre als llocs de costum, eixim cap al poble de Bocairent a La Vall d’Albaida, de camí trobem un banc de boira, així que el dia de no donara peu a fer fotos.

            A les 8 del mati estem al punt d’eixida, hem aplegat fins a la redona on esta el monument a la manta de Bocairent, a la 3ª eixida enfilem el carrer a la dreta i aparquem.

            Aquest es el punt d’eixida i de tornada, primer que res un cafè i fem marxa cap amunt, el primer tram per asfalt, el grup esta un poc endormiscat, i com sempre el company que fa de llebre tira cap amunt, “estan dormidos o que?”, diu el company, de tant en tant ens girem i el grup va la seua. S’acaba l’asfalt i entren en camí de terra, “per ací ja hem passat un altra vegada!”, comenta el guia; la senda de bon caminar va fent-se estreta, a l’esquerra una font va deixant caure un filet d’aigua, hi ha que recordar per si de cas un altra vegada anem curts d’aigua i tenim set.

24/03/2018 La senda de les pintures rupestres i el fossils (Alfarp)

            Hui en som 5 caminants al esta a prop de cases, no cal matinar, cafè i marxa, ens dirigim ala poble d’Alfarp a la subcomarca del Marquesat, anem buscant pintures rupestres. Puntuals ens trobem a l’Alcudia i desprès a Carlet, una vegada junts anem cap al destí, deixem els cotxes a la gasolinera que hi ha a la carretera CV-520, ens equipem i a caminar.

10/03/2018 La serra de Salinas

             Hui ruta de fusión amb la penya “La Sargantana i la Granota”, comencem la ruta mes tard de lo que es normal en la Penya, hem quedat a les 9.30 a un paratge al peu de la “Serra de Salinas” en concreta a “L’Aula de la Natura Coto de Salinas”, per aplegar hi ha que buscar la RM-424 i seguir les indicacions, fins aplegar al centre d’interpretació. Ara una poca informació del lloc:

 

“La Sierra de Salinas es una destacada formación geomorfológica que sirve de frontera natural entre el norte de la región de Murcia (Yecla) y distintas localidades del Alto y Medio Vinalopó (Comunidad Valenciana). Pertenece al sistema prebético y es un anticlinal que continua al oeste por la Sierra del Carche-Serral. Las localidades más importantes de sus alrededores son Yecla en la ladera oeste, Villena en la ladera norte y Salinas en la ladera sur”.

03/03/2018 Les Tres Gracies (Dos Aguas - Carlet)

            Hui en som multitud, però primer que res deixar clar una cosa “Les 3 Gracies” no te res a vorer amb el quadre “Las tres gracias” de Pedro Pablo Rubens.

  

            “Les 3 Gracies” es una ruta senderista organitzada per el “Club d’atletisme Els Coixos” de Carlet, es una ruta molt dura i puja a tres cims, el primer es “L’Ave” de 952,45 metres, el segon “La Colaita” de 821 metres i el tercer “Matamon o Quencall” de 34o metres.

 

            A les 5 ½ del mati estem a la poble de Carlet on amb un autobús eixim cap al poble de Dos Aigües o Dos Aguas, i a l’altura del kilòmetre 67 de la carretera CV-580, ens deixa l’autobús i a les 7.10 minuts iniciem la marxa, per caminal de terra i degut a les pluges d ’aquestos dies prou fangós, tenim que anar vorejant el camí de vegades degut al xarcos que hi ha al camí, al principi el ritme fort, els guies capdavanters els 2 Pepes van tirant del grup prou nombrós, es una ruta no apta para “novatos”, de fet hi ha dos rutes, la “A” que pujarà als tres cims i la “B” que farà la ruta vorejant els cims i de vegades caminarem junts. Caminem per la “Vereda Reial de Castella”, ruta de transhumància per la que anirem uns 17.8 kilòmetres.

 

            Els dos grups anem agrupats i com sempre algun retardat va acompanyat per un membre de l’organització, cosa que es d’agrair, no es per falta de forma física, una pedra a la sabata, un necessitat fisiològica, unes fotos al paisatge, etc. La pujada es continua sense cap de treva, com he dit abans el ritme viu, “pareix que la ruta estiuenca va funcionant!, diu un company, “en sembla que sí, he mirat preus en hotels de la zona i alguns no volíem llogar-nos una habitació per una nit, i desprès de comparar preus el grup que ens organitza la ruta es mes barat, perquè entre el desdejuni i el sopar!”, diu un altre, “ja he vist els tracks i no tenen cap de dificultat, la ruta mes llarga es d’uns 17 kilòmetres, i no hi ha forts desnivells!”, comenta el guia habitual que hui es deixa portar. “Estàs gravant la ruta?!, diu un company, “per supost que sí!”, contesta. Conforme anem guanyant altura anem veient el paisatge que ens envolta a l’esquerra de la ruta tenim la “Foia de Bunyol” i part de la “Ribera Alta”, l’embassament de “Forata” esta lluent com un espill i destaca entre el verdor dels camps de cultiu, a la dreta de vegades podem vorer cap a la zona de Cortes de Pallas.

 

17/02/2018 A. March - Los Lagos - Barranc del Bonico - Canal

            Hui en som 10, com sempre cafè i marxa, anirem cap a terme de Carlet, en concret a la urbanització Ausias March on iniciarem una ruta improvisada que ha dissenyat un company. “Es de bon caminar i sense cap problema!”, diu el company, eixim per un carrer asfaltat i entre ja en matèria, una senda per l’ombriu d’uns pins fa l’inici de la senda agradable. El guia habitual hui descansa, mes ben dit col·labora en la tasca, “hui es el millor dia per provar el gps, el he provat en la bici i en senda encara no l’he afinat!. Aquesta ruta l’hem fet de vegades amb BTT i es molt agradable, sí ens dona temps anirem a vorer unes pintures rupestres!”, comenta el company.

            Anem per una pineda i baixem per un fort desnivell, “aneu d’espai en es guillar-se!”, diu el company guia, la baixada sense cap problema, travessem un camp de kakis, “en aquesta zona volíem fer un PAI en l’època de desgavell de la construcció, i al final queda en res!”, comenta un company. “Conec casos en el que aprofitant-se de la bona voluntat del llaurador i el desconeixement de molts altres, hi han especuladors que oferien concessions variades i especulaven en el terrenys!”, comenta un altre company.

07/01/2018 La Primera de l’any 2018

            A les 7,30 al lloc de costum ens reunim els senderistes amb ganes de “cremar” els dinars, sopars, els esmorzars dels Nadals, hui som un grup nombrós. Després de celebracions es hora d’estirar les cames, anem a la font de “La Sangonera”, pues l’altre punt per a les celebracions es la Ratlla, “sempre fa molt de vent i no estem gens a gust!”, diu el personal. El primer les salutacions, les felicitacions nadalenques, fem soroll a mes no poder. Fem l’eixida cap a “La Casella”, l’objectiu es esmorzar a la font de la Sangonera.

            Deixem el cotxes a la cadena, hui esta tot ple, molts senderistes volem aprofitar les vacances per a gaudir de la natura, ens equipem i amunt, “podríem tornar per el barranc!”, diu un company, “no! esta el terreny molt banyat i les pedres estaran esvaroses!”, contesta un altre; anem cap amunt, deixem el bar a l’esquerra, el company mes menut de la Penya estrena motxilla i va tot equipat, no li falta detall, podria passar uns quants dies en la muntanya sense problemes.

            La costera de pujada fins al tancat dels cérvols ens talla com sempre la respiració, ha segut un encert canviar el dissabte per el diumenge, el 6 tots tenen coses que fer, sobretot obri regals amb la família. “que te han regalat!” es la pregunta generalitzada, entre conversa i conversa caminem, fem una ullada al tancat dels cérvols i no deixen vorer, en aplegar a la casa forestal la voregem i pugem per la pista deixant de costa els escalons, la conversa es animada, anem en grupets xarrant de tot un poc des de la manera de celebrar l’entrada de l’any nou, “passe de menjar raïm!”, diu un company, “jo d’una manera que no es podeu imaginar!”, esclata amb una rialla una companya, “jo a l’hospital cuidant d’un familiar!”, diu un altre. Tema de conversa hi ha.

20/01/2018 Travessia de Tavernes a la Barraca d’Aigües Vives, per la senda dels Borregos, senda dels Esmoladors, Pla del Barber, pista forestal i GR-236.

            Hui en som 6, com sempre cafè i marxa, hui anem al poble de Tavernes de La Valldigna, on iniciem la marxa; hem organitzat una ruta lineal, hem deixat un cotxe a la Barraca del que farem us per arreplegar la resta dels cotxes.

 

            El punt d’eixida es en les rodalies del Club de Tenis de Tavernes, ens preparem i comencem a caminar per la vora del “Canal de la Defensa”, mur i canal que defensa el poble de les avingudes de la muntanya de “Les Creus”, “espai amb les mines del gossos!”, diu un company, “pujarem per la font de La Mina!”, pregunta un company, “sí!” contesta el guia habitual, “ a la Murta s’ha posat de moda replegar les merdes del gossos amb una bolsa de plàstic i penjar-la d’una mata o un arbre!”, diuen uns companys, caminem a bon ritme, el caminal es ample i ens permet anar agrupats, “estan preparant el pla d’usos dels paratges naturals de La Murta i La Casella, i es complicat regular els usos per evitar la degradació dels llocs!”, comenta un company, anem pujant i deixem a l’esquerra la font de La Mina, la senda es ben senyalada i en alguns llocs tenim que fixar-nos en les ratlles blanquí-grogues, la pujada no es complicada però si exigent.

23/12/2017 Volta per la Casella i la sima del "Françes"

A una hora des-acostumada i ja que estem en festes nadalenques, cafè i marxa, hui anem a fer una ruta per la Vall de La Casella, tantes vegades xafada i sempre veiem coses noves.

 

            Hui en som 5, de la resta ns/nc, deixem els cotxes al pàrquing del bar, i amunt, la pujada com sempre forta, han arreglat la pista i ara caminem a gust, de tant en tant “bici!”, sempre hi ha valents que no tenen por al fred i aprofiten per fer rutes fins al “Pla del Barber”, “hui pujarem a l’Ouet i desprès baixarem per la font de la Teula i de ha hi a la font del Garrofer!”, comenta el guia, “podríem anar a vorer una cova o sima que esta en la caiguda de la senda a l’Ouet, no recorde molt la senda, però de segur que quant apleguem la trobe!”, diu un company, “d’acord anirem, pues hui no tenim presa!”, es el comentari general.