15/06/2023 Terme de Fontanars dels Alforins – Camí dels Alforins – Xocolater

 

            Per aplegar al punt d’eixida, cal anar per la CV-660 des de Fontanars en direcció a Ontinyent, i a uns 1900 metres del poble girarem a l’esquerra, en aplegar a un carrasca monumental deixarem el cotxe i a caminar.

         

15/01/2022 Font de la Jordana – Camí dels Enginyers – Font de Patge

 

            Com sempre cafè i marxa, ens reunim als llocs de costum, anem cap al poble d’Agullent, situat a la comarca de la “Vall d’Albaida”, en aplegar al poble cal seguir les indicacions per aplegar a la “Font de la Jordana”, esta molt ben indicat.

17/07/2021 Rafol de Salem - Fontetes - Casa de Les Planisses - Ombria del Benicadell

 

            Quedem als llocs de costum, hui anem buscant una senda amb ombra, el lloc triat es la ombria del Benicadell.

 

            Per aplegar a Rafol de Salem, tenim que anar per la A-7, despès agafar la CV-60, el eixir en la CV-622 en direcció a Beniatjar, a l’entrada de Beniarjar, anar cap a l’esquerra fins aplegar al poble i a l’entrada podem deixar el cotxes al carrer que hi ha a la dreta.

21/04/2018 Circular de Bocairent

            Hui en som 8, com sempre als llocs de costum, eixim cap al poble de Bocairent a La Vall d’Albaida, de camí trobem un banc de boira, així que el dia de no donara peu a fer fotos.

            A les 8 del mati estem al punt d’eixida, hem aplegat fins a la redona on esta el monument a la manta de Bocairent, a la 3ª eixida enfilem el carrer a la dreta i aparquem.

            Aquest es el punt d’eixida i de tornada, primer que res un cafè i fem marxa cap amunt, el primer tram per asfalt, el grup esta un poc endormiscat, i com sempre el company que fa de llebre tira cap amunt, “estan dormidos o que?”, diu el company, de tant en tant ens girem i el grup va la seua. S’acaba l’asfalt i entren en camí de terra, “per ací ja hem passat un altra vegada!”, comenta el guia; la senda de bon caminar va fent-se estreta, a l’esquerra una font va deixant caure un filet d’aigua, hi ha que recordar per si de cas un altra vegada anem curts d’aigua i tenim set.

19/05/2017 Circular d'Aielo de Malferit

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 4 i el “Cagnolino”, anem cap a la Vall d’Albaida, concretament al poble de Aielo de Malferit, poble on va naixer el cantant ja desaparegut Nino Bravo.

            Fem l’eixida de qualsevol carrer del poble buscant la carretera que va d’Aielo a Vallada per la CV-651, al principi asfalt, però vorer els camps de arbres fruiters carregats de fruita, algun garrofer, planter de vinya, el rodejats de verd, ens anima a caminar. Veiem unes quantes plantes de “taperes”, florides, la flor molt bonica, “El Bota” les identifica sense cap problema als novelles ens causa sorpresa, anem avant, tenim que deixar l’asfalt i la cosa s’empina poc a poc, quant portem al menys un kilòmetre un company esclata “els bastons!, els deixat arrere!”, “torna arrere que t’esperem a l’ombra del pi!”, diuen els companys, sen va avall a la carrera, però el seu fidel amic es queda.

05/05/2017 Pinet - Surar - L'Alt del Mirador - GR 236 - Mamelles

En erem 4 però una baixa d’última hora ens deixa en tres, anem a la Vall d’Albaida concretament al poble de Pinet, tornem a la Surera, paratge incomparable, d’una bellesa espectacular, mescla de pins, sureres, ginebres, falagueres; com sempre cafè i marxa. En aplegar al poble es planeja la ruta un poc improvisada, “pujarem per on baixarem l’ultima vegada i així no farem patir tant el peus, pues la baixada entre pedra solta i esgarrifosa molesta prou!”, diu el guia, “d’acord” contesten el companys, allà anem cap al surar, la primavera a esclatat amb una simfonia de colors, tramús valencià, lli blau, una mata de timo real i moltes mes que ara no en venen a la memòria.

25/6/16 Senda anual Pla de Corrals-Pinet

Com sempre cafè i marxa, hui en som 7, a les 7.45 estem al parking del Pla de Corrals, pedania de Simat de la Valldigna, i al costat de Barxeta, que pertany a la Costera. Com es costum de la Penya, al mes de juny es fa aquesta senda, es per nosaltres un dia per a gaudir de la natura i com no un “bocata” i cervesa ben freda. El recorregut es de 14 km. Entre la anada i la tornada son 14 kilòmetres, prou distancia per cremar el esmorzar.

Anem amunt per camí vell i conegut, ens acompanyen “Claudio” i “Cagnolino”, sempre amunt i avall, lladrant als gossos del xalets que voregen el la ruta. En aplegar a la pedrera, ja descrita en altres ocasions, anem a la dreta per fer la pujada cap a “L’Estret de Vinyavella”, alguna figuera te bacores i ja se sap “a Sant Joan bacores, verdes o madures segures”, en aquest cas esta verda. El camí esta em molt mal estat, ple de reguerols, i pensem que no son provocat per la pluja. El fotògraf, amb bon ull per les plantes, gaudeix de les flors com un xiquet, i la càmera de fotos nova, l’ajuda molt.

¿Que pesarà amb el Brexit? ¡al meu fill encara no sap res, la beca es per quatre anys, si es compleix el programa te dos anys per davant!, l’opinió generalitzada es que el anglesos van a perdre, de fet Escòcia vol un referèndum d’autodeterminació perquè no estan d’acord en la decisió que han pres els anglesos. A la part d’Alacant, la Costa del Sol fins a Gibraltar, hi ha una gran quantitat d’anglesos que viuen tot l’any i sembla que el “Brexit” es perjudica mes que els beneficia. A l’esquerra esta l’Alt de l’Hedra ¿quant pugem?, ¡hi ha un poc de senda, i un bon tros camp a traves, ja mirem com aplegar!

28/05/2016 El Bosc Màgic (Pla de Corrals)

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 5 caminants, degut al canvi de temps, ens ve damunt una ponenta i ja sabem com les gasta, canviem de ruta, no farem la llarga, però també anem al Pla de Corrals, llogaret del municipi de Simat de La Valldigna. Ens organitzem i cap al poble, deixem el cotxes al lloc de costum i a la marxa, la primera parada es a la font Roja, que alimenta el antic llavador del poble, a partir d’a hi terra incògnita.

            El primer passos ens porta un camí entre tarongers i cap amunt, de sobte entre en un barranc molt pedregós, ara per dins ara vorejant-lo, el gps ens porta, tenim que fer un trencall a l’esquerra i al costat mateix de la senda la primera sorpresa del dia, un pi comú enrotllat en el mateixa com si fora una corona, te una forma espectacular, fem fotos per recordar-lo i esperem que ningú el malbé, seguim avant per dins del barranc i nova sorpresa un llac menut i fosc, format per una cataracta i que al mig un fora redo, a la dreta en la paret i treballat per l’aigua i brodat com si fora del poble de Bruixés a Bèlgica, ja portem tres meravelles i quedem en anomenar a la ruta “El bosc màgic”, ¿tindrem mes sorpreses? Gaudim dels moments, sense presa, foto de grup, del brodat i una granota a la vora del llac, ¿serà el príncep?. No la molestem i tornem sobre les nostres passes, girem a la dreta i cap amunt per una “trialera” feta per el fanàtics de la MTB, pugem i ara si que anem per camí conegut, el camí que comunica Quatretonda (La Vall d’Albaida) amb Pla de Corral (La Valldigna) i Barxeta (La Costera).

16/04/2016 Fontanars del Alforins – La Bastida de Les Alcusses per la serra Grossa

                  Avui ens anem de ruta a municipi de Fontanars del Alforins, a la comarca de la Vall d'Albaida, avui va a ser un dia especial, per primera vegada anem fer una ruta compartida amb els membres del grup de senderisme "La Sargantana i la Granota" companys de ruta d'alguns membres de la penya "L'Argilaga". En primer lloc un poc d’història de la localitat de Fontanars.  Primer que res donar les gràcies als membres de grup de senderisme "La Sargantana i la Granota", per el seu bon fer i per compartir el seu menjar amb nosaltres. ¡Gràcies!          

 

         

23/01/2016 Port de l'Olleria - El Salido - Creueta i Creu de Canals

            Hui en som 13, anem a fer una senda a cavall entre la Costera i La Vall d'Albaida, com sempre café i marxa, xarrem de les ultimes noticies en concret del cas "Acuamed", i a tots en sembla molt greu que unes persones amb bons sous per ambició i no sabem per altres coses, fassen un "robatori" tan ben organitzat, com sempre hi ha gent honrada que els va denunciar davant de justícia. Xarra que et xarra passem de llarg per davant del Domènec i ens deixem a una companya oblidada, tornem arrere i ja l'havien recuperat, mil perdons. Seguim cap al "Port de l'Olleria" punt d'eixida per avui, tenim un nou company de senda, que s'anomena Paco F., benvingut aquesta Penya anàrquica.

           

 Uns altres companys ens esperem al lloc d'eixida, i per aplegar allí un altra errada, total que ens retardem uns minuts, al final apleguem al port, salutacions i a caminar, un company diu que ja la feta amb BTT, el que ens tranquil·litza, serà de bon caminar ¡sí passa una BTT nosaltres també!, allà anem cap avall ¡que cosa més rara una senda cap avall, segur que la tornada serà de pujada!.

11/10/2015 De Otos al Morro

            Hui en som tres i Cagnolino, la resta a saber, anem cap al poble de Otos a la Vall d’Albaida a ( vorer la crònica del 12/09/2015) pujar al cim del Morro, prenem cafè al poble, el dia promet, deixem el cotxe al final i anem amunt, tranquil·lament i sense presa encara que al principi era tot lo contrari ¡ accelerats anàvem! De tanta en tant girem la vista arrere per vorer el paisatge que es un trencaclosques de colors.

            Deixem el asfalt i entrem en la senda pura i dura, de bon caminar anem pujant cap amunt, deixem el dipòsit d’aigua del poble i escoltem el soroll de l’aigua caure, tranquil.la sense presa, cantant, seguim avant, un forn de calç a la dreta, farcit de figueres i demes plantes.

12/09/2015 Des-de Otos al Castell de La Carbonera

Com sempre a les 7 al punt de reunió, cafè i marxa, repleguem en Alberic a mes gent i anem cap a La Vall d’Albaida on esta enclavat el poble de Otos, esta al peu de la serra del Benicadell.

Poble fàcil de travessar, tot en línia recta ens encaminem a les afores del poble, allí comencem la senda. Anem per asfalt uns quants kilòmetres, en alguns trams es nou, en fi que li anem a fer, paciència. De pujada suau anem cap amunt al front se veu la pista de l’ombria del Benicadell, lloc on girarem a l’esquerra, es el punt mes alt de la senda.

A uns 1.800 metres del punt d’eixida, borem un poste que ens indica on podem vorer la nevera de “Tormo”, esta plena de matolls i d’una figuera, mirem el seu interior,  baixem cap a una mena de mirador on borem una part de la Vall d’Albaida.

Per el surar de Pinet i el barranc de Manessa (Barx)

 

Hui som deu, matinet eixim cap a Barx, poble situat a la comarca de la Safor, les previsions son fer una senda circular, i recórrer dos paratges de bosc típic mediterrani. L’eixida es des-de la font de la Drova, pedania del poble de Barx, l’eixida rapida, anem per pla i enseguida comença la primera rampa, que ens portarà a la font de la Mongeta, no la hem vist, el ritme fort, una companya tira del grup sense descans, les primeres baixes se produeixen, anem esperant de tant en tant als ressagats, som solidaris, no deixem ningú arrere, a poc a poc anem fent camí, se parla de les presons i un company diu “ que lo d’ell si que es una presó , 30 anys casat i privat de llibertat”. Amunt parem a vorer el forat de l’Aire, cavitat natural que deu sap d’on ve, a l’estiu fa goig assentar-se a bora i deixar que el aire ens refresque. Segons la informació que hi a internet te una fondària de 118 metres, la baixada se fa de forma escalonada, tram a tram.

            Deixem la sima i anem cap al encreuament que ens portar a la pista de Pinet, al encreuament anirem a l’esquerra, al recte porta cap al barranc de Manessa i la dreta al cim d’Aldaia i a l’avenc del mateix nom.

            El ramat de bous no esta per allí solt, no tindrem que córrer davant d’ells, un paronet al sol, fa fred i el aire gelat, açò es un no viure, llevat roba, posat roba, la penya es posa al sol per calfar-se, mentre xarrem de tot un poc, chistes inclosos, reprenem la marxa i en un no res estem a la pista de Pinet, de bon caminar després d’una senda pedregosa i no de massa bon caminar, ara anem millor el ritme augmenta, un kilòmetre i pico mes tard es fa hora d’esmorcar i trobem unes taules al sol, una meravella, esta al principi del anomenat Surar de Pinet i Llutxent, les 10 i al entrepà, la taula esta plena d’olives caseres, mandonguilles de bacallar i all i oli, vi de Xalo, la bota, fruita i després, pastissets de moniato i coquetes i també cafè, el gos també gaudeix de l’esmorzar i després el dolç, estem envoltat de bosc mediterrani, sureres, pins alguns xiprers, romer, llentiscle, argilagues, falagueres seques, un plaer per als sentits. Xarrem de receptes de cuina, com fer “llonganisses al conyac o al brandi, es calfa l’oli i quant esta calent s’afegeix el licor i se crema, després les llonganisses i a menjar-les”, recepta senzilla i espectacular.

            Al sol pareixem sargantanes, quedem per organitzar un sopar en passar el nadals, fem camí travessant el bosc de sureres en este tram te una llargària de 928 metres d’espectacle, una meravella de la natura, intacte, eixim del bosc mediterrani i anem avall per una senda pedregosa, baixem a bon ritme, els comentaris de sempre “ara baixem, després pujarem”, la senda sense dificultats dignes de menció, va pujant el sol i fa de calor, fora roba, l’aire gelat, posem roba, anem apropam-nos a poble de Pinet, des-de fa un kilòmetres estem a la Vall d’Albaida, poble menut i ens sembla que els xiquets i xiquetes tenen que anar al poble de Llutxent a l’escola, la del poble esta tancada.

            Parem al poble a beure aigua a la font de l’església, el bromistes diuen que pot estar beneïda, mirem el rellotge i nosaltres no estem torts si no que es ell el tort, “algú es passa donant-li corda i el va deixar mes que tort”, anem cap al camí de Barx-Pinet, ¿per on anem, Mamelles i camí?, ¡ per les Mamelles! I allà anem la pendent no molt forta, entre el 10 i el 11%, de tant en tant foto, la Vall d’Albaida als peus, i el omnipresents Montcabrer i Benicadell a hi estan, gegants de pedra guardant les valls. A l’esquerra esta el Estret de Vinyavella, vell conegut nostre, bons records en porta, a l’estiu el caminarem per la senda anual de la penya. Amunt anem, un tros pla i altra volta a pujar, en un no res estem al camí vell de Barx-Pinet, anem per pla s’han acabat les pujades, caminem a bon ritme, uns kilòmetres i entrem al paratge del barranc de Manessa, ara estem al terme de Barx, un altra meravella de bosc mediterrani, entre el membres de la penya hi ha mestres de  primària de ESO i fins tot de FP, els comentaris son “menys centre comercial i mes natura, es impressionant el barranc de bon caminar, sureres, pins, falagueres, llentiscles, matoll baix, lligabosc, a la primavera estarà impressionant” ¡ tornarem a fer del barranc de Manessa i per altres camins!, baixem despresa i en la font de la Benita a la dreta ens ja falta menys per aplegar a la font de la Drova, punt de partida. Quedem per la propera setmana, farem la senda dels barrancs de l’Alcudia i després dinar de germanor, estaré casi en Nadal. Tindrem un altre any a l’esquena i tornarem a fer sendes, velles o noves, però sempre caminarem. Projectes molts en tenim i sempre en deixarem algun a la butxaca.

            Arde el sol,

            arde sin Piedad – más el viento

            es del otoño

26/10/2014 PR-CV 345 (variant) Aielo de Malferit

Un altra senda, veiem amanéixer, hui som 13, cafè i marxa, l’eixida del lloc de costum, parem Alberic a per una part de la penya, la resta ens esper a la segona redona de Aielo de Malferit, d’ara en avant Aielo, “el poble de Nino Bravo, el museu de Nino Bravo”, en este poble tot a casi tot gira al voltant d’aquest cantant del anys 70, de veu potent i portentosa, una pèrdua irreparable, i la vida continua.

            Apleguem al poble, salutacions, com esteu, be i vosaltres?, la xarrada de costum, la primera, es compleix la llei de Murphy, “no trobe la motxilla, en el bar no estava, no las tret del cotxe, mare meua, segur que me la deixat en casa, l’aigua, el entrepà, tot l’important per a caminar”, ja tenim les primeres rialles “ no et preocupes, te donaré la mitat del meu, pren mig litre d’aigua, i no et preocupes que no el moriràs de fam”, gps en ma i a caminar, “per on va la senda?” a l’esquerra veiem una senda que puja cap a una creu, voregem el poble, per el costes del cementeri, tot esta tranquil, el soroll allunyat, passem el llavador del poble, que el tenim a l’esquerra,  el comentaris sobre el entrepà del company son per a tots el gustos, al menys esta content i sap que no patirà, “jo te puc donar una barreta i un glop de cafè, pots mullar-la així estarà millor, llàstima de bocata que te has deixat a casa”, passem la Porta del Carmen, i girem a l’esquerra, abaixem cap al riu Clariano, el creuem per el pont de l’Horta Vella, enfilem la pujada cap a l’Alt de la  Creu, de moment ben senyalitzada, marques, postes, indicadors, tot nou, fa pocs mesos que l’han marcada.

            Pugem por una senda de bon caminar, fa frescor, el sol esta present a l’esquerra el omnipresent Benicadell al front el Montcabrer, xino-xano cap amunt, escalons de fusta, ara de obra, poc a poc anem pujant, els tirs del caçadors se senten per tots el costes, esperem no trobar-ne cap, va fent calor, algun valent en manega curta, la resta amb xaquetes lleugeres, amunt sempre, apleguem a la creu i foto de grup, la maquina no falla, “com ha eixit? Perfecta , com sempre” Tots i totes amb el seu millor somriure.

            Deixem la creu i avant el carro, girem a la dreta i costera avall, escalons un altra vegada, anem cap al pont de l’Arca, no es un pont a l’ús, sinó una sèquia que bé de l’esquerra i creua el riu Clariano per dalt, ¿serà per a regar l’horta?, seguim avant una pujadeta amb cadenes per assegurar la costera, no es difícil, però se te que anar amb tots el sentits.

            Una baixada amb cable i tenim que creuar un barranquet i una altra cadena per a fer una pujadeta, a l’esquerra un pont tibetà, ben equipada esta la senda, per fer alguna aventureta. El que se ha deixat la motxilla, esta patint els comentaris de la resta dels companys. Altres comentaris que circulen son sobre el calcer, “ jo vullc que tinguen les soles de vibram, son les millors soles del mercat, segures en pedra seca, les meus son amb sola de contagrip, de moment funcionen, les meues espanyoles, son noves, a mi eixa marca en va canviar les soles de goma quant se degradaren, el cost 0”, apleguem al creuer i anem a vorer la cova Blanca, estem a un no res, la veiem i be, no molt fonda i sense historia, “tindrem que fer una ruta per Dos Aigües, per a vorer pintures rupestres, mes avant anem”, tornem arrere i ens dirigim a la cova de la Fos, una senda prou transitada i un poc esvarosa, la pedra solta, una trepadeta i allí estem, fotos i tornem, ¡ va fent-se hora d’esmorzar!, al cim, unes pujadetes i allí anem.

            Estem al Tambull de les Mentires, cada u tria pedra per assentar-se, “Eixen les olives, els cacaus, mes olives, la bota de vi, hui de Turis, compartim el entrepà, pren un tros, el meu es gran, els entrepans, el cafè el cognac, els pastissets de moniato (Boniato), les palmeres d’Hojaldre, el coquets, tot artesà”, les bromes continuen al voltant del entrepà perdut. Un poc de relax i a caminar, “ va che, que farem tard” seguim avall , la senda se fa ampla i pedregosa, a poc a poc anem baixant, “on ens portarà?”, els company de Canals comenta que podria organitzar un joc d’orientació, per dependre alguna cosa mes que ens pot ajudar en la muntanya, així quedem, Ens acostem a un polígon industrial que sembla abandonat, una xemeneia antiga se alça com un dit senyalador cap al cel, “arqueologia industrial pura i dura, protegida, abans les feien amb andamis i per dins “ trobem la finca “La Clariana”, un company l’ha visitat ja fa uns anys i tenia un xicotet zoo, ha segut de tot, sala de convits, magatzem de borra, de tot un poc.

            Girem a l’esquerra i entrem al riu Clariano, seguint la seua vora, tornem cap Aielo, la senda de argila s’acabat, i seguim per la vora d’assut, que porta l’aigua cap Aielo, obra artesana i antiga, el riu baixa roig, l’assut també, poden ser las aigües brutes d’alguna fabrica d’Ontinyent, l’assut també, dona angoixa vorer les aigües tan brutes, de tant en tant hi ha pilars d’obra apuntalant la muntanya, grossos i forts, mirem on posem els peus per no caure a la sèquia, segur que no portaria res de bo, apleguem al pont de l’Arca, ens reagrupem i avant seguint la vora del riu, un passeig agradable, el riu va sec a trossos, poca aigua que brolla del fons del riu, uns magraners a la dreta son temptadors seguim avant.

            Un llaurador treballant l’horta el saludem “ bon dia, ¡fa calor, així es, encara que de mati fa frescor, adéu anem al poble” la conversa curta, apleguem a la font d’Alla Baix, ens refresquem, la gent banyant-se, a l’ombra estem de meravella, anem a fer la foto de grup i apareix el llaurador, es refresca, i els bromistes diuen “ ara ve a per les magranes. Ens por fer una foto? Si, li prepare la maquina i ens en fa tres. Gracies, adéu.

            Seguim la senda cap al poble, una costera guapa, ara sabem per a que servia el assut, no para regar l’horta sinó per a una central hidroelèctrica, la gent es para, hi ha dos gossos rottweiler al mig del camí, els amos els criden i els tanquen, no ens fa gens de gracia vorer-los solts. Seguim avant i creuem un barranquet, ja estem al poble girem a la dreta i cap al cotxes, passem per davant del cementeri que ja esta apegat a les cases. Em gaudit d’una senda bona i bonica, els passos perillosos ben assegurats amb cadenes o cables d’acer, escalons ferms. Enhorabona a la gent que la treballat i senyalitzat.

18/10/2014 El Benicadell per el Regall (Canal)

            La Penya creix, hui som 14 i gos, som de diferents pobles a saber L’Alcudia, Canals, Alberic, Alzira i Carcaixent, gent de la Ribera Alta i de La Costera, a l’hora de sempre cafè i marxa, el dia promet calor, anem de disfresses, ja no sabem quina roba posar-nos, al final pantaló d’estiu desmontable i manega curta..

            Eixim cap Alberic per arreplegar a part de la penya, la gent de Canals ens espera al a la Casa on esta prevista l’eixida. Ens passem del desviament per anar a la Casa de Les Planises, apleguem fins a Rafol de Salem i tornem arrere, ara trobem el desviament correcte, cap amunt per la pista forestal molt deteriorada per el pas del temps, esta pitjor que l’ultima vegada que vinguérem. Al punt de reunió ens trobem als companys, salutacions i a caminar, la gent com sempre alegre comentant la festa de la setmana passada, alguns amb dentetes, les dones ja estan pensant en fer-ne un altra, ja borem, anem a fer previsions no molt allunyades, per si el temps canvia.

            Enfilem el PR-CV 213, girem a l’esquerra cap a la casa del vigilant, avancem uns 100 metres i la dreta, ara de baixà, i com ja sabem tots, “sí comencem baixant com serà la pujada”, la gent xarrant, este mes pendents de la baixada que dels comentaris, baixem per una pendent molt forta, de pedra solta alguns trossos altres per pedres, baixem seguint el instint i la pedra bruta de fang no hi ha senyals en la senda, alguns llocs esta complicat, els matolls van ver per apuntalar-se, xino-xano avall anem, la pendent mitja es del 18.4%. Apleguem al final de la baixada ara bé la canal, es mes curta que la pujada del Puig-Campana, i algú comenta que es mes dura, allà anem, sempre seguint la petjades en terra, no hi ha marques, impressionant cavallons de pedra a la dreta i a l’esquerra, crestes impressionants, el gps perd alguna volta la senyal; cadascú va a la d’ell, el primer km. la pendent es del 56.6% segon google earth, impressionant, la gent puja com pot, es molt dura, se te que pujar, comentaris pocs, en fer el primer collao, es fa hora d’esmorzar, com sempre de hui tres classes de vi, del Priorat, de Fontanars, un plaer, descansem, prenem cafè i timonet, i ara ve el segon collao espanta sols de mirar-lo, comenten que “jo tinc pendent de pujar el Puig-Campana, es mes llarg i la pendent mes lleugera diem, comenten que el deixaran para mes avant o no el faran”, part de la penya eixe repte el te mes que superat. A lo que anem el segon collao 36.4% de mitja, el cos va cansant-se, fa calor, hem passat de pantaló llarg al curt, anem amunt, a poc a poc, seguim una escorrentia plena de pedres, no te mal caminar, ara i adés busquem la pujada per la terra o pedra nueta, els matolls per sostindrem i el basto ajuda mol, es fatigós pujar. Sempre buscant llocs on apoyar-se.

            Final del segon collao, xarrem, cansats, calor veiem el tercer collao i la figuera del Benicadell, una espenta mes i ja estem, fotos per tots els costats, El Azafor, el Montacbrer, L’Aitana, El Comtat, el Montgo, Gaianes, L’orxa, Beniarres, el embassament de Beniarres, Agres, Bocairent, La Mariola, el Carrascar de La font Roja, Cocentaina i una punteta d’Alcoi, les vistes impressionants, molts comenten “hem passat per a hi?, tan prop estem de la serra?, la pujada aquella l’hem fet?” no es paren a gaudir del paisatge, hi ha boirines baixes, però no es podem impedir de vorer el cims, els barrancs, el últim collao es fa ràpid, en aplegar a beure uns glops d’aigua i a descansar, un pugen fins al punt geodèsic, altres a descansar, el gos membre de la penya fa amistat amb un altre i cosa curiosa no rinyen, es miren però no es toquen. El comentaris sobre el fruit de la figuera, ja el saben en japonès イチジク(chis) espere que la grafia en alfabet llatí estiga ben escrita. Foto de grup i avall, ara si que dona tems a xarrar, la serra esta concorrida, ¿que farem la propera setmana? Ja borem si podem anar a fer-ne una lleugera, de tant en tant hi a que donar-los descans estos cossos serrans. La baixada tranquil·la; gent puja gent que baixa; anem xarrant, “bona senda, així m’agrada”, “la setmana vinent fem-ne una lleugera”, “un altra setmana una curta i després dinar”, comentaris de tots el gustos. Deixem la nevera del Benicadell i anem avall cap a la Casa de Les Planisses. Estem finalitzant la senda ,proposem allargar-la un poc mes, i la resposta es ¡no!, ja en tenim prou per hui, l’hora es bona i ens dona temps a refrescar-nos, així fem, apleguem al cotxes, esgotem l’aigua, mengem fruita, i cap a casa, un paronet a Beniatjar, una Cerveza o dos, el membres nous s’interessen per les sendes a fer, canvien números de telèfon i e-mail per a convocar-los a les pròximes sendes. Ens acomiadem fins a la propera, alguns d’ells també venen a fer la Vintena edició de la “Senda l’Alcudia-Millars” enguany anirem per la senda de la Ceja. Un altra senda que hem gaudit, dura però bona. Benvinguts a la gent que per primera vegada ens han acompanyat, vos esperem per fer altres sendes.

04/10/2014 Senda de La Barcella (Salem)

            Hui som 9, matinet i sense cafè, la puntualitat primer, en encaminem cap a la Vall d’Albaida, on sempre queden racons i sendes per descobrir, anem al poble de Salem, no hi a que confondre’l amb el poble del mateix nom al EE.UU., famós per les seus bruixes. La guia de carreteres ens envia creuant per la travessa, nosaltres anirem per bona carretera, direcció Albacete, Túnel de l’Olleria, després cap a Gandia i ens eixirem per Castello de Rugat, o com diu la gent major Castello de Les Xerres. Unes gotes de pluja fan dubtar algun membre de la Penya, “ a esmorzar al bar si plou”.

            Afortunadament deixa de ploure, i poc a poc va guanyant el sol, encara que hi ha boirines matineres.

            Deixem el cotxes al poble i el primers moments dubte, el gps no a tina, algú esta trastocant els satèl·lits, al fina bona senyal, i fer la senda de la Barcella, anem per dins del poble, buscant les afores, i per un carrer estret i de nom “L’Estret”, eixim a camp obert i trobem una font i el llavador del poble, a la dreta la figura imponent i impressionat del Benicadell, cim mític de la Comunitat, línia divisòria entre Alacant i Valencia, 6 vegades e pujat al seua cim, la primera des-de Beniatjar, tres des-de la Casa de Les Planisses, una des-de Gaianes i l’ultima des-de Adzaneta d’Albaida, val la pena pujar al cim i gaudir de les vistes.

            El nom de Benicadell (beni fills de) es d’origen morisc, el Cid quant va recórrer a questos paratges l’anomena Penya Cadiella, a nosaltres sempre ens quedarà el nom de Benicadell.

            Xarra que xarra, anem amunt el dia bo, comencem passant per el costat de la planta embotelladora de “Font Salem”, es propietat al grup comercial “Dam”, seguim avant per camins de terra, i en el que alguns trossos son de ciment, passem a la terra i de sobte a la senda pura i dura, entre el kilòmetres 2 i 3, hi ha un desnivell mig del 13%.

            Caminem a buscar la font de la Barcella, fem uns glops d’aigua i agarrem la senda que va pujant poc a poc cap a la pista, conreus abandonats, no de ara si no de temps allunyats, a la dreta tenim el barranc de les coves, aguaitem i en efecte pareix un formatge de gruyer, entre bancal i bancal la senda va fent zig-zag. Ens parem en una casa ruïnes, que en cas de pluja no estaria gens mal per a refugiar-se de les tempestes.

            Seguim avant i girem a l’esquerra, ara per camí de terra, el gos com sempre carrera amunt, carrera avall, els crits se senten, el gos a la d’ell. La senda esta ben marcada, de tan en quant algun fites de fusta amb les marques verd i blanques de SL, en els creuers senyal explicatives, deixem a la dreta el desvio al Mirador de la Foia i anem cap al castell i cava de la Barcella, son 10 minuts, es prompte per esmorzar, en un no res estem a la cava de la Barcella, a la dreta tenim el castell, no pujem ja que no veiem senda transitable.

            La cava es impressionant, al cartel ens conta la seua construcció i qui eren el seus amos, i Alcoi; que negociaven la construcció i l’explotació amb famílies de Salem.

            Al peus tenim el poble de l’Orxa, tap per les boirines, veiem a l’esquerra el cim de l’Azafor, i enfront l’Aitana, fem fotos i tornem arrere cap a l’altra cava; es fa hora d’esmorzar, tornem al encreuament i girem a l’esquerra, 10 minuts per a la cava del Paller, en un no res estim allí, les vistes impressionants, El Benicadell, El Montcabrer,  el poble de Beniarres i el seu embassament, en fi El Comtat al nostres peus.

            A esmorzar de bona gana, el vi, el cafè, les pastes, els dolços en general. No tenim presa, el camí de tornada es el mateix de que el d’anada, es curiosa una foto que ens parla de un tros de l’historia, dos francesos que treballaven de nevaters o millor dit carrejant neu premsada. La migració del humans es no te límits. Abans eren ells, ara som nosaltres.

            Gaudim de les vistes i com no del Benicadell, dels presents sol hi a un que ha pujat, però pujarà, mirem l’espina de la muntanya i veiem la canal, es transitable i no descartem pujar, mes be prompte que tard.

            Desfem el camí i anem cap al poble, xarrant, callats, la baixada bona no tenim gens de presa, foto per a si foto per allà, la terra esta farcida d’aigua, les pluges han segut beneficioses, prompte apleguem al primer desvio, caminem cap al segon, la ment distreta, no tenim que mirar on posem el peus, segon desviament i a la dreta, deixem la casa en ruïnes, i anem cap al bancals, deixem de vorer el cim a passem a vorer el barrancs, en un no res apleguem a la font de La Barcella, ens refresquem i a seguir, a un centenar de mestres un company torna arrere buscant les ulleres, baixem el ritme, parlem de la ment i el seus poders no ben sempre aprofitats, una qüestió a debat i molt interesant en els temps que corren, el estrès al que estem sotmesos; la faena, el jornal, les mil i una cosa que ens fa anar de cap. Recorde  un programa de la tele que dia que un geni com Albert Einstein, sols aprofitava el 10% de la capacitat del seu cervell i que una persona normal menys de 1%. Quant recorreguem les sendes ens oblidem de de tots el mals de cap diaris. No hi a res com bona companyia i acabar cansat. Al menys per unes hores deixem el problemes de costat.

            Tornem al poble i un veí ens diu com pujar per un carrer mes pla i no tan empinat. Hem gaudit de una bona senda, relaxada i no fatigosa. Una bona cervesa i a casa. La setmana vinent deu dirà lo que farem, però segur que en farem un altra, millor o pitjor, però senda serà.

20/09/2014 Senda per Llutxent

            Hui som 5, ha fallat la cadena de comunicació, el últim aplegat per els pels, coms sempre cafè i marxa, anem cap a Llutxent, apretats “ no trobe el cinturó, el tinc a l’anca, trau-me el colze de l’ull” unes quantes rialles per animar el mati, i allà anem, el viatge es fa curt, les xiques brillen per la seua absència, el seu silenci es atronador.

            Deixem el cotxe dins del poble i enfilem la pujada per el calvari cap al convent de Sant Domenech, el dia bo, de moment no fa calor, el camí empedrat, trobem un pou amb una fonteta i te aigua, no hi a cap de cartell, amunt el principi es acollidor en un no res estem dalt, ens fem una foto en la garrofera, arbre gran, apuntalat per pilarets de rajola, del 4, les vistes impressionants, el Benicadell, el cim del Azafor i la Vall d’Albaida en tota la seua amplitud. El capdavanter ens despista, ha vist un ametler i vol menjar-ne , el seguim, “che que per ahi no es” les ametles estan amargues, tornem arrere i mengem unes figues, dolces com la mel, per a compensar el mal sabor de boca.

            Tornem arrere per anar al castell de Xio, anem un tros per el GR-236 o dels Monestirs, que connecta Gandia amb Alzira, seguint el Monestirs de San Jeroni de Cotalba en Alfahuir, Sant Domenech en Llutxent, Santa Maria de la Valldigna a Simat de la Valldigna, Aigües Vives a la Barraca de Aigües vives en terme de Carcaixent, i el de la Murta a la vall de mateix nom al terme d’Alzira. Veiem dos forns de calç, un d’ells ven conservat, el l’altre estan restaurant-lo.

            El castell de Xio, esta en ruïnes i conserva les sues les defenses fermes i poc deteriorades, l’aljub ple de matolls, els seus murs no son de pedra treballada sinó de morter, se poden vorer les juntes i la forma rectangular del “prefabricat” en el que el van fer els moros, abans de ocupar-lo els cristians, que acompanyaven a Jaume I.

            Deixem el GR-236 i seguim avant cap al camí del Rafal, hem passat de camí de terra a l’asfalt, de moment no fa calor, alguna gota es desprèn del núvols, i no mata ni la pols, seguim avant, trobem les “Cases del Rafal”, pereix un antiga alqueria habitada asta no fa molts anys, conserva un forn de pa ben conservat, en encaminem a la font de l’alqueria, esta seca, la sequera esta fotent moltes fonts on abeuren els animals, esmorzem de bona gana, pebreres en samorra, pastes, fruits secs, un plaer, la bota de vi, i com diu un company “eren el pastor i el gos i la bota no parava”.

            Tenim company de senda.  Un gos perdut, jove, no sabem si esta abandonat, porta collar i esmorza amb nosaltres, continuem avant, ara esta la típica senda trencacames; pujar, baixar, girar, ara a la dreta, ara a l’esquerra; gps en ma per no despistar-nos.

            La senda plena de encreuaments, ens orientem per el castell Xio, i el convent, ja que a l’esquerra esta el poble, creuem barrancs, camins, sendes, al final volent acurtar la senda girem a la dreta i uns obrer ens diuen “per ahi no, anireu a la carretera de Pinet, d’on sou? pregunten, d’Alzira, l’Alcudia i Carcaixent contestem, ¡esteu lluny de casa!, ¡ve pluja!, no passa res ¡volem pluja!, ells segur que no, estan posant les teules de una casa nova”, seguim avant per un barranquet o millor dit una escorrentia que ens porta a una de les fonts del poble, veiem el escarabat verd, ens banyem la cara, uns glops d’aigua, i s’acaba la senda. Un altra al terme de Llutxent, a poc a poc anem coneixent els nostres pobles i les seues sendes.

30/08/2014 El Portet de Beniganim

            Hui son 6, tenim dos convidats, a les 7 fem marxa cap al Portet de Benigànim, on recorrerem la senda, la coneixem, i segur que podem tindre alguna “surprise”, el segon vehicle com sempre va despistat, ja el vam perdre un dia i hui no serà menys, bon xic i de bones costums, el whatsap soluciona el problema, un control d’alcoholemia , con tenim cara de bons xics ens deixen passar. La senda a recórrer es per les serres que separen les comarques de La Vall d’Albaida i La Costera, la hem recorregut casi tota, El Buixcarro, La serra de Quatretonda, la senda Andalusa, El Portet de Lluçia, un mon de sendes.

            Camí de Xàtiva, le deixem a la dreta, creuem Genovés i en un no res estem al Portet, aparquem el cotxes, i a caminar, la primera en el front, baixem per la carretera i no per la senda que ens marca el aparell, i com sempre tot te solució, girem a la dreta mirant si be algun cotxe i trobem la senda i com sempre cap amunt, no es dificultosa però sí empinada, camí conegut que baixa del Pla de Benavent i enllaça baix en la carretera en l’Andalusa, la pendent es el 16%, esgarrifosa però de bon caminar, els comentaris “la coneixem, sempre l’hem fet de baixada es la primera vegada de pujada”, el dia nuvolós, calor i humitat, la samarreta mujada, i xorrant, coronem el pla i la baixada cap a la font de Miralles, esta seca es la segona volta que la veiem i sempre esta igual, ¡seca!, seguim avant, ara senda desconeguda, passem de senda neta apta per a falda i de colp, la cosa es posa agra, argilagues, coscolla i demes matolls, “¿ cossí no dies que era bona?”, “aprofita per a depilar-te les cames”, “esta nit te poses leotards i no cal lluir les cames”, la baixada dura amb una pendent de mes de 16%.

            La baixada lenta amb molta precaució, no podem fallar, una equivocació pot ser fatal, una culada, caure de cap. Tardem prou en baixar, i al final esta el premi, ¡ un barranc! Tranquil,  de bon caminar, amb pendents suaus i cap amunt, tornem cap al “Raco Tancat”, el dia continua nuvolós i sense pluja, els homens del temps l’han errat, no se sent ni un tro, amunt sense parar, pujadetes i baixadetes continues, un trencacames, es fa hora d’esmorzar, el lloc que triem es impossible al costat d’una pedrera i camp ple de fem, segui avant buscant un lloc millor, el trobem i al bocata.

            Tenim bota nova a joc amb la natura ¡es de camuflatge! El vi bé de mol lluny, ni mes ni menys de un poble anomenat Icod de Los Vinós a l’illa de Tenerife, suau, de bon paladar, un puntet dolç, molt al fons, que dir una meravella, eu sentim molt per els companys i companyes que no han vingut, el vi es irrepetible.

            Tornem unes passes arrere i cap amunt, la pendent bona, del 15 %, fa calor humit, l’aigua la consumim sense parar, la necessitem per no deshidratar-nos, hui poques fotos, el dia no acompanya, els núvol baixos, no deixen vorer els cims del Benicadell i del Montcabrer, apleguem a l’Alt de l’Hedra i el deixem de costat, estem a prop del fi de la senda, veiem a la dreta la Costera i a l’esquerra la Vall d’Albaida, el embassament de Bellús esta desdibuixat per les boirines, la senda de l’Ermita de la Solana, camins que ens recorden la rialles i les bromes dels companys i companyes, els bons moments passats a l’ombra d’un arbre, sentats en un banc improvisat, una font al mig del camí per a refrescar-nos. Un dia bo.

09/08/2014 Pla de Corrals (Valldigna) - Pinet )Vall d'albaida)

Com sempre a 7 del matí cafè i marxa, anem a recórrer la senda o més bé pista forestal que en anys no molt allunyats comunicava part de la Vall d’Albaida i Xativa.

Hui som 2, la resta ns/nc, ells i elles no gaudiran d’aquesta senda de bon caminar, ampla amb ombres en el trajecte i com no, un esmorzar de lo mes bo.

A les 7.50, o vull dir les 8 menys 10, ens posem en marxa, en uns mesos ha canviat el paisatge, noves tanques, la boirina matinera ens despista i dubtem, la pedrera ens orienta cap al camí, la pedra o millor dit el marbre d’aquesta mina es coneguda per el nom de “rosa Valencia” o “del Buixcarro”, ja que esta a l’ombra del cim del mateix nom. De bon mati i calor, la humitat ens banya, i seguim avant esperem que a la tornada el sol ens acompanye.

Deixem les primeres vivendes a dreta i esquerra, en el primer encreuament eixim de dubtes, dreta a l’alberg de La Bastida, recte cap a Pinet, allà anem, com sempre amunt, amb silenci, i de vegades xarrant de les coses de la vida, dels polítics defraudadors, hi han esperances que algun dia els polítics se renoven o ens anirem al poll.

Les boirines no ens deixen vorer el paisatge, alguna foto se pot fer, anem amunt, a l’esquerra deixem la pedrera i un ramat de gossos, a mesura que anem pujant veiem millor la pedrera, els blocs de pedra tallada alineats com a soldats esperant el desfile. Apleguem el estret de Vinyavella i comença a canviar el paisatge, del matoll baix passem al pi blanc i al roig, els primers de verd clar en cara de malats, els rojos de color verd obscur intens, deixem el avenc a l’esquerra i retrobem el camp amb la tanca ecològica, tota ella feta amb somiers metàl·lics rodejant un camp ple d’arbres, hi han ametlers, algun xiprers, oliveres i altres arbres que no distingim per estar allunyats del camí, seguim avant, son les 9 i 10, estem apropam-nos a Pinet, allí esmorzarem, apleguem al encreuament de Barx, un indicador ens senyala a l’esquerra Barx, al recte Pinet, veiem moltes figueres sense fruits, una llàstima ja que averem gaudit menjam-nos les figues , a la dreta un camp perdut amb el fruits sec, que s’han deixat perdre, uns mesos abans i averem gaudit com bons caminants que som, sols agarrar fruits del camps abandonats.

Ja prop de Pinet a uns metres abans de l’encreuament del GR-236 que ve del convent de Sant Domenech a Llutxent, veiem una mena de sequiol fet per la mà del home, el camí el trenca, ens preguntem ¡que serà!, la incògnita a hi es queda, llegim el cartell del GR-236 “Pinet –església, bar, farmàcia, tenda”, no hi a cap de dubte, els 4 elements per a viure, per al creient el primer es el mes important per cuidar l’espirit, i els altres tres el cos, deixem el primer a banda i ens dedicarem a la resta.

Primera faena a Pinet, rentar-nos la cara a la font de la plaça, segona a per el entrepà, sorpresa ¡ ja no estan les germanes al bar! hi ha uns altres, la clientela com sempre fidel, els del poble i els ciclistes, els entrepans de figatells com a menjar principal i per acompanyar truita a la francesa i l’espanyola, cervesa fresca, cacau torrat amb corfa i amanida del temps (tomaca, enciam, olives i ceba), el entrepans en saben a gloria, acabem amb un cafè, i a caminar, la foto de rigor a la plaça, i tornem cap al Pla de Corrals, la pujada suau, a poc a poc tornem arrere, el sol brilla, i encara no fa calor, caminem xarrant de tot un poc, ens apleguen fotos del Teide per whatsap, tenim companys de vacances per allí, passen ciclistes, “adéu, bon dia” i seguim, el Benicadell i la vall no se veu, la boirina esta a hi, a poc a poc va eixint el sol de les boirines, foto i seguim a la nostra esquerra de tornada el pins ens sembla que estem als pirineus, girem la vista i tornem a la realitat, paisatge mediterrani. Al company li apleguem noticies del fill, esta bé, esta de Erasmus, la beca que li donen sols pot pagar el lloguer del pis, el avio, el menjar i demes te que eixir de la butxaca dels pares, l’avio no es capritxo, te que creuar el xarco. El govern die que dona beques internacionals per estudiar al estranger i els ompli la boca, ja sabeu els que tinguen fills que vulguem estudiar al estranger ¡ a rascar-se la butxaca !. Seguim avant i ja estem a l’Estret de Vinya Vella, comentem que mes avant farem una circular del Buixcarro, un company coneix una senda. Estem a la baixada, mes ciclistes, al senda no es fa pesada, el dia que tinguem nets els contarem les anades i tornades per este camí anomenat “Camí vell de Xàtiva”, ara veiem el tall de la pedrera, verticals, pensem que com podrien traure abans marbre per a fer el David de Miguel Angel o el Moisès, ara son maquines, abans amb trocolés, cordes i força bruta, ara una serra d’aigua, una maquina elevadora i ja esta. No un no res estem baix al cotxes, son les 12 i 20, la senda bona, i l’hora millor. Aquesta senda tenim que fer-la tots els anys, no sols per el entrepà, també per el paisatge, les vistes meravelloses, hem vist La Costera, la Ribera Alta, La Safor, la Valldigna i la Vall d’Albaida, els cims del Monduver i el Penyalba, El Cavall Bernat, i entre boirnes el Benicadell, hem creuat la serra de Quatretonda, hem anat de la Valldigna a la Vall d’Albaida en un no res, senda completa.