26/07/2022 Refugi Corral Blanc - Refugi Coma de Vaca Ruta d'estiu 2022 1/3

 

            De bon mati i desprès de desdejunar iniciem el primer dia de ruta per el GR-11, ruta trans-pirenaica, de la que farem un tros. Eixim del refugi de “Corral Blanc”, una costera ens porta al primer waypoint on girarem a l’esquerra. Una baixada llarga per una senda de bon caminar i entre pins, hi ha molta ombra, ens han indicat que mes avall hi ha una font on podrem omplir les botelles d’aigua en cas de necessitat, sols creuem algun rierol de poca importància, veiem les zones de pastura verdes amb grans taques marrons on l’herba esta seca.

          

10/08/2021 Vall de Sant Nicolau a l'estany Llong (P.N Aigues Tortes i estany de Sant Maurici)

 

Aquest estiu les rutes van a ser diferents degut al COVID-19, no farem travessia de refugi en refugi, tindrem un lloc de partida comú per a fer les rutes.

La ruta de hui es molt interesant, bonica, relaxada i llarga, de bon mati eixim cap al pàrquing que dona accés a la vall de Sant Nicolau, en equipem i a caminar, al principi unes escaletes fetes per troncs i pedres en ajuden a pujar un desnivell fort, anem per una zona d’ombra, a la dreta el bosc i a casi a ras de terra trobem maduixes salvatges, de tant en mengem alguna.

04/08/2019 Refugi de Linza - Refugi l'Aberouat (Ruta de las Golondrinas)

            Segona etapa de la ruta, la primera ha segut dura, per la pujada i dura per la baixada. La de hui so sabem, serà al menys llarga, 22 km. o mes. Com sempre desdejunem  i a caminar, “hui anem a fer la ruta fàcil, l’objectiu es aplegar al refugi de Aberouat!”, comenta el guia que reprès la seua tasca desprès d’un dia que creia tranquil.

 

            Hui en som 6, la companya lesionada ens acomiada des de la finestra del refugi, “ella si que sap, ara gaudirà del dia”, pensem; com sempre cap amunt, l’eixida cap a l’est, de bon caminar al principi, “quin track portes?”, diu el guia, “el fàcil però hem pareix que no coincideix amb el teu!”, contesta l’altre guia, “aquest el vaig baixar a última hora i per això no el tens!”, comenta, “te baix dir que no me l’enviares perquè ja el tenia, i veig que no et vaig comprendre!”, comenta l’altre; anem avant la senda de pujada, suau però de pujada, sense un respiro, passen dos xiques i ens avancen, van sense equip, un altre caminant ens avança, mes bé corre que camina, sen van a l’esquerra per una pujada que segurament porta a la “Mesa de Los Tres Reyes / en euskera Hiru Errege Mahaia, en aragonés Meseta d'os Tres Reis, en gascón Tabla d'eths Tros Rouyes, en francés Table des Trois Rois) es una montaña situada en la cordillera de los Pirineos y el Macizo de Larra.

03/03/2018 Les Tres Gracies (Dos Aguas - Carlet)

            Hui en som multitud, però primer que res deixar clar una cosa “Les 3 Gracies” no te res a vorer amb el quadre “Las tres gracias” de Pedro Pablo Rubens.

  

            “Les 3 Gracies” es una ruta senderista organitzada per el “Club d’atletisme Els Coixos” de Carlet, es una ruta molt dura i puja a tres cims, el primer es “L’Ave” de 952,45 metres, el segon “La Colaita” de 821 metres i el tercer “Matamon o Quencall” de 34o metres.

 

            A les 5 ½ del mati estem a la poble de Carlet on amb un autobús eixim cap al poble de Dos Aigües o Dos Aguas, i a l’altura del kilòmetre 67 de la carretera CV-580, ens deixa l’autobús i a les 7.10 minuts iniciem la marxa, per caminal de terra i degut a les pluges d ’aquestos dies prou fangós, tenim que anar vorejant el camí de vegades degut al xarcos que hi ha al camí, al principi el ritme fort, els guies capdavanters els 2 Pepes van tirant del grup prou nombrós, es una ruta no apta para “novatos”, de fet hi ha dos rutes, la “A” que pujarà als tres cims i la “B” que farà la ruta vorejant els cims i de vegades caminarem junts. Caminem per la “Vereda Reial de Castella”, ruta de transhumància per la que anirem uns 17.8 kilòmetres.

 

            Els dos grups anem agrupats i com sempre algun retardat va acompanyat per un membre de l’organització, cosa que es d’agrair, no es per falta de forma física, una pedra a la sabata, un necessitat fisiològica, unes fotos al paisatge, etc. La pujada es continua sense cap de treva, com he dit abans el ritme viu, “pareix que la ruta estiuenca va funcionant!, diu un company, “en sembla que sí, he mirat preus en hotels de la zona i alguns no volíem llogar-nos una habitació per una nit, i desprès de comparar preus el grup que ens organitza la ruta es mes barat, perquè entre el desdejuni i el sopar!”, diu un altre, “ja he vist els tracks i no tenen cap de dificultat, la ruta mes llarga es d’uns 17 kilòmetres, i no hi ha forts desnivells!”, comenta el guia habitual que hui es deixa portar. “Estàs gravant la ruta?!, diu un company, “per supost que sí!”, contesta. Conforme anem guanyant altura anem veient el paisatge que ens envolta a l’esquerra de la ruta tenim la “Foia de Bunyol” i part de la “Ribera Alta”, l’embassament de “Forata” esta lluent com un espill i destaca entre el verdor dels camps de cultiu, a la dreta de vegades podem vorer cap a la zona de Cortes de Pallas.

 

22/04/2017 Circular de la Selva d’Irati (Embassament d’Irabia marge dreta – Cases d’Irati _Reserva de Lizardoia – Marge Esquerra de l'embassament d’Irabia)

Primer que res una poca informació del bosc que anem a recórrer:

 

“El bosque o selva de Irati (Iratiko oihana en euskera) es un bosque repartido entre el norte de Navarra (España) y Pirineos Atlánticos (Sola y Baja Navarra) en al suroeste de Francia.

Por su parte española, está situada en el valle del río Irati, entre los montes de Orzanzurieta y Roncesvalles al oeste, y el monte Orhi al este. El límite sur lo pone la imponente mole de la Sierra de Abodi. Los principales accesos son por el oeste por Orbaiceta (Valle de Aézcoa) y por el este por Ochagavía (Valle de Salazar).

05/11/2016 Senda anual L'Alcudia-Millares

            La ruta de l’Alcudia a Millars, canvia de recorregut, som 16 el  membres de la Penya l’Argilaga que anem a fer el recorregut, en total son 69 persones vingudes de tots el racons de Ribera.

            El grup mes nombrós fa l’eixida des de el “Corral de Rafel” al terme de l’Alcudia, la resta des de el paratge anomenat “La Parra de Abajo” al terme de Tous, a les 7,30 de mati i puntualment estem al lloc acordat. La pluja fa acte de presencia i apareixen les jaquetes impermeables, algunes de caràcter tècnic, altres mes sencilles, una capa d’aigua que ens fa somriure, pareix una disfressa de hallowen, en uns minuts fan la seua aparició els caminants de la senda llarga, salutacions als companys de sendes “he vist que ja eres pare!, enhorabona!, gracies!, a un altre company “i la dona no ha vingut?”, no!, seguim avant saludant altres coneguts, companys de tantes sendes recorregudes, de estones divertides, de alguna que altra penúria, bona companyia sense cap de dubte, trobem a faltar algun company que per compromisos han faltat a la seua cita anual.

            L’eixida agrupada i a bon ritme, per asfalt, anem vorejant la muntanya de Matamon, lloc on s’ajunten els termes de Catadau, Tous i Carlet, en un temps en el cim havia una ermita dedicada a Santa Barbera, on tradicionalment es feia una romeria i per sendes pujaven els romers a honrar a la santa.

14/11/2015 El riu i el barranc de Llucena

            Hui som 13, matinet, cafè i marxa, anem cami de Llucena o tambe Lucena del Cid a la província de Castelló, son dos hores de cotxe, ens han dit que val la pena, serà una senda “divertida”, la ruta de hui tindrà dos guies, ja borem si no maregem al personal. Apleguem al poble sense problemes, la primera al front, ens passem del encreuament, volta i arrere, busquem l’entrada a la senda i les indicacions en porten a un camí tancat per una cadena, consultes amb uns vianants, i a caminar, la ruta s’allargarà, un bon tros al final segur.

            Anem avall i com sempre “baixem, vol dir que al final pujarem”, apleguem al moli de Ros, i girem a l’esquerra, unes escales i un indicador senyalen amunt, estem fresquets, anem de-presa, tenim que recuperar el temps perdut, portem 50 minuts sobre l’hora d’inici de la ruta, apleguem a la pista forestal i avall, bon ritme, apleguem al riu i la corrent es forta, tenim que travessar botant de pedra en pedra, hora d’esmorzar, hi ha un àrea recreativa, i al entrepà, “ no podem fer-lo llarg, tenim mot de camí per davant” ràpid i a la marxa, bé la part de la senda divertida al menys per als que tenen les cames llargues, “ ara creuem el riu, un altra volta, i tant va el cànter a la font que algú es mulla el peus” trossos de pista desfeta per les pluges han fet pujar el nivell del riu al menys 3.5 metres sobre el nivell normal, el naixement no el podem vorer per l’abundància d’aigua, anem vorejant-lo i creuant-lo, de sobte una senyal “Peligro salida de camiones” ens quedem bocabadats, ¿serà una broma?.

 Seguim avant deixem el creuer senyalat per un poste  i una senyal de PR per el que tornarem, el barranc gira a la dreta, el fons ple de pedres negres, trossos plans i no rodats, de sobte una caseta amb una senyal de explosius,¡ misteri de la senyal descobert! “ una pedrera abandonada”, la deixem i seguim avant.

31/10/2015 XXI Senda L’Alcudia - Millares

            Senda anual organitzada per el “Amics de les sendes, veredes i canyades de l’Alcudia”, una vegada mes La Penya l’Argilaga fa acte de presencia, es la vuitena vegada que fem aquesta senda. El nombre de membres varia d’un any a l’altre, som 9 i un convidat.

Informació general (GPS):

ALTURA	METRES
Mínima	118
Mitja	396
Máxima	530
VELOCITAT	KM/HORA
Mitja	2.96
Máxima	6.0
DISTANCIA	TEMPS
25.9 km	8.35 hores

	DISTANCIA (km)	TEMPS (minuts)	HORA PREVISTA (minuts)	KM. FETS (acumulat)
Aparcar – Casa del vigilant	1.5	0.25	6.35	1.5
Casa vigilant – Línia A.T.	2.1	0.50	7.25	3.6
Línia A.T. _ Pertecaste	3.1	0.55	8.20	6.7
Pertecaste – Erica del Sastre	2.9	0.50	9.10	9.6
Esmorzar	0.0	0.25	9.35	9.6
Erica del Sastre – Barranc dels Caçadors	4.6	1.15	10.50	14.2
Barranc Caçadors – Bassa C 9	2.0	0.20	11.10	16.2
Basa C9 – Casa i corral	2.4	0.25	11.35	18.6
Casa i Corral – La Ceja	2.0	0.30	12.05	20.6
La Ceja – Xúquer esquerra	3.3	1.30	13.35	23.9
Xúquer esquerra – Xúquer dreta	0	0.25	14.00	23.9
Xúquer dreta - Millars	2.1	1	15.00	26.0

            A les 6.18 hores de la matinada, nit fosca i ennuvolada, la senda s’enllumena com un cuc llarg, la preocupació es seguir el ritme de la resta dels senderistes, segons l’organització som 53 persones, que han matinat de valent per acudir un any mes a fer una senda on impera el bon humor entre els companys. La majoria de la Ribera, un grupet de Barx. Fins a fer-se de dia no veiem les cares, en aplegar a la línia de alta tensió va fent-se de dia a poc a poc, podem vorer les cares dels senderistes, alguns nous altres vells coneguts, sorpresa no anem per el Alt del Campillo, pugem per una senda oberta a la dreta de pista, creuem a l’esquerra i amunt, deixem a la dreta “Els corrals de La Llacuna” i per senda nova, ben senyalitzada per fites de pedra molt abundants, apleguem a la “Canyada Reial de Castilla” fins trobar el barranc de Pertecates, deixem a la dreta la “Canyada Reial ”seguirem fins aplegar a una pista de terra, ens reagrupem, moment de fer un glop d’aigua, menjar fruits secs o qualsevol cosa, amunt seguim cap al paratge de “La Peraleja”, es un trencacames, puja-baixa, de vegades seguint les corbes dels desnivells, tenim a la dreta l’antiga senda per la serra del Cavalló,

17/10/2015 Les 3 Valls (Vall de la Murta - Vall de la Casella - Vall d'Aigues Vives)

El projecte es el següent: eixida del lloc de costum enfilar la puja de Baltaro, La Graella i girar a la dreta cap al Respirall, baixar la Paret Negra i per l’ombria de la Vall aplegar a la Murta, per la senda Botànica pujar al Pas del Pobre, baixar a la Vall de La Casella, fins a sí seguint el GR-236, girar a l’esquerra fins al pilars, mes avant girar a la dreta i baixar a la font Nova compartint el GR-236 i el PRCV-303, i anar cap al Pas del Llop, entrar en la Vall de la Barraca d’Aigües Vives, sempre seguint el GR-236 o  Ruta del Monestirs, deixar el GR i anar per caminal senyalitzats com BTT i tornar a enllaçar amb el PRCV-303 que va per dins del Barranc de La Casella fins aplegar al lloc  d’eixida.

            Hui en som 5, cafè i marxa, l’hora d’eixida es inusual 7.30 i a peu, els cotxes els oblidem per un dia, allà anem cap amunt com sempre, ¿quants kilòmetres farem? ¡ 24! Mes o menys, ens vindrà be com preparatòria de la senda de Millars, que es un poc mes llarga, provarem forces , hui tindrem algo mes d’asfalt.

            Enfilem la puja de Baltarò cap a la Graella per el carrer nou, el ritme bo, anem xarrant de tot un poc, ens al cansen dos coneguts ells van a la Murta per La Solana, ¿ on aneu? ¡ a pegar-li una volteta al terme! ¿ i vosaltres? ¡ a la Murta i tornar!, seguim avant nosaltres a la dreta cap al Respirall, ells cap al cementeri. En aplegar al Respirall, la millor vista ¡ El Tallat Roig, El Cavall Bernat i la Vall de la Murta, o també La Vall dels Miracles! Baixem la anomenada per els ciclistes “ La Paret Negra”, a mes de ù li ha costat de pujar, curta però de fort desnivell. Anem veien els cítrics, alguns verds altres entrant en color, esta tot rodat de tanques, abans quant totes les propietats eren respectades fe a goig caminar per el caminals, ara es impossible eixir-ten dels camins.

            Fa calor, ens llevem la roba, el dia acompanya, deixem caminals a dreta, a esquerra, tot una tanca, ¿ podré fer-los? ¡ sí ! ¡ sols hi ha dos dificultats, el Pas del Pobre i el Pas del Llop, la resta es plana!, entrem a la Murta i pugem per la senda Botànica, els alborçers estan plens de fruits madurs, en alguns llocs el sol esta entapissat de fruits rojos, esta florits i fan un contrast molt bonic, la pujada tranqui.la sense problemes. En aplegar al mirador “El Monestir” de la Murta, amb la torre dels Coloms, erta, aguantant el pas dels segles. ¿ Aquella casa del fons, que es? ¡Es casa nova de la Murta, es va fer a partir dels enderrocs del monestir, van agafar finestres, teules, viges, aprofitaren tot els paraments per fer la casa, i així queda el monestir, una ruïna! Ara esta en període de consolidació de les ruïnes, tots el anys fan una campanya quant hi ha diners i el restauren, van poc a poc, algun dia borem acabades les tasques i gaudirem de les vistes des-de la torre dels Coloms.

            Pugem per la part mes dificultosa de la senda, es un puja com pugues, ¡ ves a la dreta, i no a l’esquerra, sinó volem aparèixer al barranc Fosc!, en un no res estem al “Pas del Pobre”, el nom li ve de l’antiga ruta que feien el mendicants buscant aliment físic o espiritual, anant de monestir en monestir, l’actual ruta dels “Monestirs” o GR-236, enllaça el monestir de “La Murta” amb el de “Aigües Vives” a Carcaixent, “Santa Maria de la Valldigna” a Simat, “Corpus Cristi” a Llutxent i per últim el de “Sant Jeroni de Cotalba” al poble de Alfauir.

            En un replà al “Pas” ¡ a esmorzar!, les motxilles ben abastides de menjar ¡ per un sí de cas!, ja que la ruta serà llarga i no sabem que podem trobar, en cas d’emergència tenim el telèfons a ma, i poden vindre a per nosaltres, però som bones persones i esperem no fer us d’ell. En acabar a baixar, davant la “Vall de la Casella” esplendorós, els camps treballats fan goig, encara que hi ha alguns abandonats, la terra roja, plena de plantons, d’arbres de mitjana edat, ben alineats, estem baix, a l’asfalt, girem a l’esquerra seguint les marques del PRCV-303 que enllaça amb altres PR ens pot portar des-de l’estació de RENFE en Alzira fins a Tavernes de la Valldigna. ¿On esta el “Pas del Llop? ¡ A la dreta ! encara tindrem que caminar per aplegar a ell, tenim que passar “Els Pilars de La Casella” i girar a ma dreta i baixar per la font Nova al barranc i pujar al “Pas del Llop”, en un no res estem a hi, la font Nova, no te aigua, la sequera es nota encara que ens han dit que la de la “Sangonera” comença a brollar, poc però brolla, seguim avant seguint el zig-zag del traçat de tant en tant algun bolet i com no els coneixem ¡ foto i avant!, Estem al “Pas del Llop”, segon obstacle de la senda, ja portem caminats 13.300 km, a bon ritme.

           

08/11/2014 XX edició L'Alcudia - Millars, per la senda de la Ceja

Senda tradicional per anar del poble de l’Alcudia a la comarca de “La Ribera Alta” fins al poble de Millars en la comarca de “La Canal de Navarres”, organitzat per el grup Amics de sendes, veredes i canyades de l’Alcudia. En total serem uns 63 caminants i un vehicle de suport.

            El acudit que diu “no hi a que canviar mai sendes velles per novelles” en este cas si que val canviar la senda vella per una novella.

            Som deu, hem tingut unes baixes imprevistes, per lesions, no per no atrevir-se a fer la senda. De bon mati desdejuni, cafè, suc de taronja i croissant, puntuals a la norià de l’Alcudia, saludar als vells coneguts i al amics de senda, que no poden acudir a les eixides sabatines. Eixim cap a la casa del vigilant en el terme de Tous, per acurtar la senda ja de sí de llargària important. En aplegar al punt d’eixida com sempre l’eixida com un tir d’escopeta, es de nit fosca les llums frontals apareixen, les ullades de la lluna quant no esta tapada per el núvols, deixa vorer el camí de terra, en grup mentre el camí es ample, poc a poc en converteix en senda, i entre totes les llumenetes pareix un cuc en moviment, dreta, esquerra, amunt, avall desapareguent, allà anem, aquesta en la XX edició de la senda, el recorregut es la segona volta que es fa per la zona, abans se tenia que creuar el riu Xúquer amb barca, ara se creua per un bado. A poc a poc va aclarint-se el dia, a vegades callats o xarrant, sense parar, a l’esquena les Riberes, i el cims del Monduver, Benicadell, Montcabrer, El Cavall Bernat i altres mes menuts. Eixim de senda i entre en una carretera asfaltada, abans de terra, anem cap al Campillo deixant a l’esquerra el Corral de la Llacuna, fem una paradeta per menjar alguna fruita, fruits secs o altres coses, son 7.49 del mati, fa calor. Alguna foto i seguim ara avall per a caminar a la senda de ponent, segons el cronograma portem uns 40 minuts de avantatge sobre el horari previst. Ara ve la senda plena de llometes, un puja-baixa però de bon caminar, anem per zona cremada per el foc que comença al poble de Cortes de Pallas, fa uns anys, a poc a poc van eixint matolls, oliveres(olivastres), tardarà en estar poblada la serra, en encaminem cap a la Fontalba, esperem que brolle aigua, es l’única en tot el trajecte. A les esquenes tenim la Ribera Baixa,, l’Albufera i el port de Valencia, le vistes impressionants.

            El cuc s’allarga perdem de vista algun company que agarren aventatge, anem xarrant de tot un poc, del fenomen polític de moda, dels problemes de les escoles publiques, dels problemes dels pobles en general, degut a la crisi econòmica que ens envolta. Xarrem de sendes, de projectes a fer, donem suport al rezagats, però caminem sense parar, anem agrumpam-nos.

            Ens espera un guia de l’organització per baixar cap a la font, de tant en tant mirem arrere i tenim un caminant que en diu que seguim, el coneix la senda, veiem cabres salvatges, al nostra esquerra podem vorer el salt Millars i la cua del embassament de Tous. També a l’esquerra el poble de Millars o Millares, el patronímic del seus habitants es “Millarecos”, abans de fer el embassament, de Tous alguns valents anaven a festejar al poble caminant per la vora del riu, en aquell temps transitable.

            Apleguem a la font i a esmorzar, alguns en porten avantatge, però enseguida els guanyem menjant el entrapa, les olives, amb  gana mengem, trobem a faltar el cafè, però tot no pot ser perfecte. Celebrem el aniversari d’un company amb bombons i mistela, xarrem, fotos i seguim.

            Estem al terme de Dos Aigües o Dos Aguas, seguim avant, sols ens quedarà fer una pujadeta algun forta abans d’arribar al poble, el camps d’oliveres han fet de talla-focs, impressiona vorer tot cremat ver-gris de les fulles dels arbre intactes, anem per senda coneguda quant vam fer el trajecte l’Alcudia-Dos Aigües, recordem la carretera asfaltada que ens va fatigar molt per la calor que fea, però això son records de temps passats. Girem a l’esquerra seguint el track, ens encarem per una senda perduda fins a trobar una mes ampla, tornem a girar a l’esquerra i anem cap a un pi enmig de la senda on girarem a la dreta, on comença la senda de La Ceja, deixem a 5 senderistes, que diuen que en tenen prou, aniran al poble en el cotxe de suport, la resta seguim, veiem vindre gent despietada que ha passat el creuer de llarg, anem baixant per una senda sinuosa i llarga, son 3,2 km. de baixada, no es dura sinó cansina, tens que mirar atentament on poses el peus, veiem el poble davant, ens hem agrupat sis membres de la penya, i xarrem del problemes del fills, lo difícil que estudiar per a fer-se un futur en este país que pareix deixat de la ma de deu. Quin futur tenen el nostres fills?, de que serveixen anys d’estudis i preparació?, sols en queda emigrar cap altres pobles estrangers? O treballs en precari i mal pagats.
Seguim avant. Davant tenim Millars i la cascada del riu “Nacimiento”, un membre de la penya ens explica la baixada per a experts, un ràpel llarg d’uns 60 metres i alguns mes curts, impressiona la caiguda d’aigua. A poc a poc anem acostam-nos al riu Xúquer, també conegut per el Devastador, la senda continua, esta abalisada de tant en tant per fites de pedra, para no despistar-nos. Apleguem al riu i a creuar-lo, ens fem descalços i a banyar-se el peus, es agraeix la frescor de l’aigua, per el nostres peus cansats, no porta molta aigua, però si la suficient per tindre que passar-lo amb molta precaució. Descansem un poc esperant a que la resta de la penya passen i ara a per l’ultima pujadeta, el primer tros per una badall o clivell a la pedra i amunt, girem a l’esquerra i tenim senda, sinuosa i de bon caminar, els cossos estan cansast, un glops d’aigua, la vista arrere i seguim, veiem la senda de la Ceja o al menys la falda de la muntanya por on va la senda, ens costa 50 minuts, quant el temps calculat de 60 minuts, a poc a poc eixim de la pujada i veiem els primer signes de població, el castell vell a la dreta, una granja, camps de cultiu, ametlers, oliveres i algun arbre fruital, definitivament deixem la senda, el asfalt en indica que ja estem prop de l’albergue on dinarem. En un dels caminals que hem deixat arrere el company ens explica que es on deixen el cotxes per fer la baixada de la cascada, jo no la baixaré per falta d’experiència i no tindre esperit d’aventurer. Caminem i ja estem, hem acabat la senda cap d’incident, son les 2.15 p.m. hem guanyat 45 minuts sobre el horari previst. La jovenalla i altres no tant joves ens esperen, saludem als coneguts, que no hem vista l’eixida per ser de nit fosca. Esta es la XX edició, en total hem recorregut 26,4 km. El ritme ha segut bo, sense preses, hem complit els horaris, sense cap de lesió, hem gaudit del paisatge, de la conversa, i si no passa res a l’any vinent tornarem, contant les batalletes als nous, per alguns membres de la penya, son 7 sendes, per altres menys, per altres la primera vegada, benvinguts a esta senda tradicional, on tot es germanor i no competició, lo important es aplegar. Ens espera al final un dinar amb el amics, coneguts i no tant coneguts. Gracies.

27/09/2014 Les 3 valls (Casella-Valldigna-Barraca d'Aigues Vives)

            Hui som 6, mes mati de lo normal, tenim nova companya de camí benvinguda a la Penya. Cafè i marxa, en encaminem cap a la Vall de la Casella al terme d’Alzira, per fer una circular de almenys 24 km., les prediccions del temps últimament no son certes, anem a vorer si el homes dels temps s’han equivocat. Les prediccions son de pluja, segons uns i variable i algun plugim segons altres.

            Les primeres estreles al cel, núvols pocs, ens posem a caminar fosc, no portem llanternes ni frontals, hem decidit començar per la pista forestal i no per el barranc de la Casella, estarà tot mullat.

Anem comentat que ens falta PENYA, les excuses de costum “estic cansat després del viatge” “ el temps insegur” altres no han obert la boca, pensem que després de 24 km. hem garbellat i sols han quedat “els cigrons de kilo”, la resta al fem.

            Els primer kilòmetres de bon caminar en una hora i ¼, estem al Pla del Barber, hi ha boirines matineres i el cel clar i ras. No se podem fer fotos de la Ribera, el Pla espectacular la tardor, el xops groguencs, no parem, anem per la travessa cap a la baixada per la pedrera cap a la redona de Simat, la recompensa bona després de les pujades curtes i intenses de la pista forestal, ve la recompensa de la baixada, anem avall, deixem a la dreta la senda a les Agulles, comencem a vorer BTT pujant al Pla, ¡animo, que falta poc!, anem avall seguint un PR, asfalt pur i dur, les bicis baixen com a dimonis, les rodes grunyen, anem atents a la soroll que en avisa de la seua baixada, un grup darrere de l’altre.

            Apleguem a la redona de Simat i creuem per el mig, rodar-la por ser perillós, el tràfic intens, per l’esquerra anem cap a Simat buscant del desviament cap al seguen tram de senda. Girem a la dret per un caminal de terra, la xemeneia ens servei de referencia. Hora d’esmorzar. Pebreres, olives, vi en got, i després la bota, de postres coca de carabassa, rollets d’anís o anís en forma de rollets, i estreles que s’anomenen “noruegues”, hem recuperat les forces i seguim, en un no res apleguem a la trinxera del trenet Carcaixent-Dènia, traçat també del GR-236 o Ruta dels Monestirs el feren servir per a portar taronges de Carcaixent fins al port de Dènia per exportar, mitjançant vaixell a l’estranger, d’això fa molt anys, la conversa agradable les xiques xarren per els colzes i el company anima la conversa amb el seus chistes i xarrades. “ Ja fa temps que nom te e vist, estàs mes gros”,¿ i tu no te has mirat el espill! Això val per al dos sexes, les rialles ressonen per el camins.

            Deixem la vieta i anem cap a l’esquerra, el pas esta tallat per finques particulars, alguns demanaren el dret de reversió? Quant va deixar de passar el trenet, no eu sabem, passem per camps de caquis, ja pinten, el fruits grossos, els plantons son joves, fan goix, continuem i a poc a poc anem a la dreta cap a la Barraca d’Aigües Vives, tornem a caminar per la vieta, fem un paronet a l’ombra del baixador del trenet, algú esclata un crit molt fort, diu “ que es per eliminar el estrès”, en fi trenca la monotonia del descans.

            Uns glops d’aigua, uns fruits secs i seguim, creuem pa carretera per baix del pont, girem a l’esquerra i tornem a xafar la vieta, en equivoquem i anem massa a la dreta, rectifiquem i tornem a la senda, en aplegar a la Barraca girem a la dreta seguint les marques blanquí-roges del GR que ens portaran al anomenat Pas del Llop, que abans es fe a servir per anar els mendicants de monestir en monestir. Afortunadament han recuperat les sendes velles, per que el caminants, senderistes, ciclistes puguen gaudir de l’historia i la natura. A poc a poc anem apropam-nos al Pas del Llop, i en servirà per a travessar la serra divideix la Vall de la Casella de La Vall de la Barraca d’Aigües Vives.

            Es el únic obstacle digne de menció ja que es curt i intens, anem bé de temps, un paronet per fer uns glops d’aigua, tenim gent desentrenada, per en ganes de caminar, una d’elles esta preparant-se per fer el “Cami de Sant Jaume”, li comentem els que el coneixen que ara que ha fet casi 24 km, port aguantar molt bé una etapa, sols hi ha que practicar mes. Pugem per la senda a poc a poc fins a creuar la serra per lo dit pas, el terreny humit i esgarrifós, la baixada es fa lenta, esta esvarosa per les fulles de la coscolla i per la humitat de l’ombriu, anem mirant on posem els peus, algun esvaro que altre, però res de res, ningú es lesiona, ¡falta de practica diuen!, ¡mes gimnàs! En fí estem acabant el camí, pugem, baixem “ es un tobogan”, trobem la font Nova, i com altres del terme esta seca, no xorra ni gota, trobem els cotxes i final de l’etapa.

            Hem recorregut 24,030 km., no ha plogut ni gota, el sol brilla, al fons el núvols de tronada, però ara fa sol, calor, humitat, ha segut un plaer. ¡El que se no arrisca no triomfa!. Els companys que han excusat la seua presencia, estaran mossegant-se les ungles, hem gaudit de un dia perfecte. ¡ I no ha fet falta casco per el granissos!.

03/10/2012 L'Alcudia - Millares

Senda calificada como dificil por la longitud, el recorrido total es 28.8 km. i el tiempo invertido es de 08:08:05 horas, la pendiente máxima a superar es del 16.45% de desnivel y esta entre el pantano de Tous y la "Cassa de la Cestera", la velocidad media contando las esperas y el bocata es de 4 km/h. aproximadamente, esta senda exige un forma fisica alta