domingo, 22 de octubre de 2017

14/10/2017 GR 7 - Castell de Vallada - El penyo - Les Ermites

            A les 8.15 com el claus estem a Vallada, hui anem a fer una ruta per intensa, pujarem per el GR-7 des-de Vallada fins al Castell, desprès pujarem al Penyo de Vallada i tornarem per la senda del Sumidor, cap a l’àrea recreativa de Vallada i als cotxes.
 
            Fa un dia bo per a caminar, la primera en el front, la pujada fins al castell de Vallada, el sol enfosquit per les boirines matineres, no fa molta calor i amunt, hui en som 5 amb ganes de caminar i aprofitar el temps, “com van els estudis de la major?” pregunta un company, “molt be, esta gaudint i fent lo que li agrada, ha fet un canvi molt gran, es mes responsable i madurat molt en l’últim any, esta a l’estranger, estan seguint un programa d’ensenyança d’una cooperativa del nord i esta molt contenta!”. Contesta la companya. “jo conec un poc el programa i es molt interesant i complet, combina l’ensenyança amb la practica!”, diu un altre company.
 

miércoles, 18 de octubre de 2017

12/10/2017 Ferrata "Les Marujes"

            Canviem de lloc de reunió, i mes tard del normal, hui en som 8 i anem a fer la via ferrata de “Les Marujes”. L’eixida cap al poble de Tavernes i a l’altura de la gasolinera que hi ha a l’entrada girem a l’esquerra i anem cap amunt, deixem el cotxes a l’altura d’una finca roja i a caminar, “esmorzarem al peu del pont tibetà i desprès anirem amunt”, diu el guia de hui, “te una dificultat k3”, diu un company que la fet varies vegades. “Ara eixirem per l’esquerra de la finca i tornarem per la senda dels Esmoladors, així farem una circular!”, diu el guia, anem per senda xarrant de tot un poc, entre bromes, “cambiaste 5 bellezas por una rubia!”, li diem a un company entre rialles, “ahora nos explicamos el cambio de ultima hora!”, diu un altre; senda amunt molt trillà però poc senyalitzada, amunt sempre amunt; “mes avant trobarem la pujada que ens portarà per el zig-zag al barranc i creuarem el pont tibetà, ha hi tindrem que fer un destrepe, porte corda per si algú vol fer un rapel, son uns 3 metres de desnivell!”, diu el guia, “cuando estubisteis en los pirineus que rutes hicisteis?”, pregunta un company, “hicimos la senda de los Cazadores  fuimos a a Cola de Caballo, y otro dia hicimos la Faja de Las Flores!”, contesta el company.
 
            Esmorzem al peu de barranc anomenat , iniciem la ferrata, primer un destrepe de 3 metres, a continuació un pont tibetà, una pujada per escalons, “la procedència dels escalons es de telefònica i es feien servir per baixar al pous de registre de les instal·lacions de telefonia!”, compta un companya, “la primera vegada que vaig fer la ferrata vaig vindre en un dels que l’instal·la i en va explicar d’instal·lació, van tardar entre 3 i 4 anys!”, compta el guia, “ a mi en van dir que el nom de la ferrata ve perquè mentre l’instal·laven els escaladors les novies estaven a l’ombra, i algú mira eixes marujes i d’a hi li ve el nom!”. Serà veritat?, ha hi queda la qüestió.
  

            Ens equipem i a baixar per el destrepe no fa falta fer ningun ràpel, hi han prou agarradors en la pedra per baixar, el pont es creua en un no res i amunt per els escalons fent us de la línia de vida. Entre en la senda i amunt a buscar la ferrata, anem a la dreta per senda ben marcada, un grup de 6 escaladors van darrere de nosaltres ens deixen espai no amuntonar-nos, en aplegar a l’inici primer problema el primer escalo esta alt i hi ha que fer una trepada servint-se d’un ferro que hi ha a la banda baix, anem espai, el ,primer tram esta dificultós, apleguem a un pas lateral sense cap de punt on posar el peus. Desprès de tres intents i intentar-o tot, cinta exprés, pouar, el cronista dona per finalitzada la ferrata.
 

Des-fa la pujada amb l’ajuda d’un company i un altre grup que anava a pujar, i ací acaba l’historia de la ferrata de “Les Marujes”, tornarà un altre dia?, qui sap!, la resta dels companys la completen i ens retrobem en la senda dels esmoladors i tornem cap als cotxes. Una retirada a temps es una victoria!

 


domingo, 8 de octubre de 2017

30/07/2017 Rafól de Salem - Casa de Les Planisses - Salem

            Hui en som 7, com sempre cafè i marxa, tenim 3 noves incorporacions, Benvenguts!, en els lloc de costum eixim cap a la Vall d’Albaida concretament al poble de Ràfol de Salem, l’eixida esta a les afores del poble concretament a l’eixida cap a l’ermita del poble per el Calvari, els primers metres son empinats!, després de passar l’ermita la pendent es tona suau i de bon caminar, “Estem a Alacant?”, pregunta un company, “no, estem a Valencia, a la dreta tenim La Vall d’Albaida, a l’esquerra darrere la serra esta Alacant!”, diu el guia, pugem i xarrem, una senyal de perill ens crida l’atenció i ens fa somriure, “foto de grup al costat de la placa!”, dit i fet; seguim avant.


            “No tenim normes fixes, ni organització, no tenim quotes, ni president, ni secretari, som un poc anàrquics, la gent va i ve, alguns desapareixen un temps i tornen, i no es demanem explicacions!”, explica un company a les noves incorporacions; “a la dreta tenim la Vall d’Albaida, a l’esquerra la serra del Benicadell i cim del mateix nom, la serra fa de divisòria entre Alacant i Valencia!”, va relatant el guia, fa l’aparició el cim tot blanc entre el ver de les agulles del pins. “Fa uns anys es va celebrar un boda civil al cim, ell puja escalant la paret acompanyat d’uns amics, i ella amb vestit mixt de muntanyera amb tocat blanc, done fe de l’acte tenim fotos!”, ens relata el guia.

lunes, 2 de octubre de 2017

16/09/2017 Font d'en Carros - Les Covatelles per el PR-CV 347

            Hui en som 9, com sempre cafè i marxa, anem al poble de La Font d’en Carros a comarca de La Safor, anem a recórrer el PR-CV 347, que ens portarà al cims de Les Covatalles i el Puig del Frares.
 
            Per començar la ruta busquem les afores del poble i el punt d’eixida es al costat de l’escola del poble, punt de referencia vàlid, l’altra es entrar per carrers estrets i hi ha que tindre en compte que els dissabtes fan mercat. Després de d’un xicotet recorregut per dins del poble trobem la primera senyal de que estem en el bon camí un poste del PR-CV 347, caminem de bona gana, l’ambient humit ja que el dia abans va ploures i esta la senda enfangada. Xarrem de tot un poc, ”estic desentrenada i vullc posar-me en forma que fer la senda de Millars i mes avant les Tres Maries!”, diu una companya, “recorda que tenim pendent el Penyagolossa!” diu el guia, “veritat es!”. Entre uns i els altres el ritme es bo, “ja tenia jo ganes de agarrar-te un dia i fer-te suar!”, li diu un company a un altre marcant un pas ràpid. L’altre ni contesta, apleguem a un creuer i be allò “dreta o esquerra?”, uns quants se’n van a l’esquerra, “pareu es a la dreta!” diu el guia, anem a la dreta i amunt, deixem les clarianes i entrem en un bosc de pins prou espès, la brossa humida ens mulla els pantalons, fa xafogor i entre unes coses i altres anem suant, “ bona senda per a l’estiu, molta ombra i bon caminar!”, diu una companya.