01/06/2024 Font del Baladre – Riu Agres – Setla de Nunyes

 

Per aplegar al punt d’eixida cal anar per la A-7 en direcció Alacant i en passar el por d’Albaida i en l’eixida  “432 Muro de Alcoi” la seguirem i en aplegar a la redona, girarem a la dreta per la CV-700 en direcció “Ares”, a 1.5 km. girarem a la dreta per una baixada molt empinada a uns metres a la dreta tindrem el pàrquing.

            Aquesta es una lineal en baixar al rierol “d’Agres”, girarem a la dreta i avall, el rierol no porta casi aigua, sols un fil, tot es degut a la sequera que estem patint, fa mesos que no plou, la senda entretinguda, molta ombra es apta per a fer tot l’any; a la tardor i a l’hivern perquè els arbres han perdut la fulla, a la primavera i a l’estiu por l’ombra que ens proporcionen els arbres.

            La senda de bon caminar i sense pendent la justa perquè l’aigua correga cap avall, estem envoltat per arbres del bosc de ribera, de tant en tant pins, anem per el caixer deñ riu, a la dreta i a l’esquerra camps de cultiu i moltes cases de camp, el so d’un pardal colpejant el tronc d’un arbre fa que ens parem per escoltar el so produït, de tant en tant algun brollador a l’esquerra ens fa pensar que en èpoques de pluja el pas estiga complicat, també hi ha que dir que alguns trams estan equipats amb troncs.

            Després de recórrer uns 700 metres veiem a la dreta un edifici abandonat, pareix ser un antic moli, esta molt alta sobre el nivell de riu, seguim avant, mes avant tenim a la dreta un edifici en mol mal esta, son les restes d’una època d’esplendor en el anys 60 era un “merendero” amb taules i un bar, el lloc en aquells anys era una meravella, seguim avant i apleguem al pont de “Sant Gonçal”, en aquest punt pujarem a l’antiga carretera, la seguirem en direcció a “Muro del Comtat, uns metres i girarem a l’esquerra; baixarem un altra vegada al riu. Ara anem per el marxe dreta del riu. En un dia de calor es d’agrair l’ombra dels xops, abans d’aplegar al pont de “San Gonçal” l’aigua ha desaparegut, en aquest punt torna a eixir, mes avant un assut, l’aigua que veiem pot ser provenint dels sistemes de depuració dels pobles.

            A uns  metres creuarem el riu per un pont de fusta i canviem al marxe esquerre, la senda esta molt transitada per corredors, senderistes i gent passejant al gossos; mes avant passem per baix del pont “de Setla”, de seguida les restes del anomenat “Tren dels Anglessos”, son els pilar que sostenien la línia de ferrocarril “Alcoi – Gandia”, seguim avant i tornem a veure un altre assut, aquest te una poca aigua, caminem 200 metres i apleguem al anomenat “pont d’Almoroig”, per davant tenim uns 660 metres de caminar per la vora del riu, al final una pujada i apleguem a la carretera i girem a l’esquerra, caminem per el costat de la mateixa protegits per un mur de formigó, al davant tenim el poble, ix el campanar de l’esglesia, en aplegar al poble veiem el llavador a l’esquerra, en eixe moment decidim esmorzar al bar.

            Anem entre els carrerons fins aplegar a la plaça de “l’Esglesia”, a l’esquerra hi ha una casa senyorial amb escut heràldic, cosa curiosa hi ha tres finestres que formen part de la cambra o andana, la de mes a esquerra te una corriola el que vol dir que no fa molt de temps estava en us. Ens quedem mirant el campanar que esta fet de pedres de silleria i pensem que podia ser l’antic minaret d’una mesquita. En un no res apleguem al bar i a esmorzar. Al ser una senda lineal cal dir que veiem els cims de “Montcabrer, el Benicadell, la torre de guaita de Cocentaina i el Morro del Frare”, la senda la poden qualificar de fàcil, i apta per a la primavera, l’estiu i a la tardor.