25/05/2024 Planes – Cami del Collao - Barranc de l’Encantada

 

Per aplegar a Planes cal anar per la A-7 en direcció a Alacant per Alcoi, en passar el anomenat Port d’Albaida”, tindrem una primera eixida en direcció a Muro, eixa no es; en la segona eixida en 436 en direcció a Bernimarfull, seguirem la CV-700 fins aplegar a poble de Planes, estem en la zona d’eixida. Cal aparcar on trobem un lloc i a caminar.

            Anem cap al poble, doncs estem a la carretera CV-700, a uns centenars de metres girarem a l’esquerra i cap avall, en un no res estem a la part vella del poble, passarem per la plaça de la vila, els carrers empinats i cases velles; el passar per davant d’elles ix una frescor d’agrair, en aplegar baix, girarem cap a la dreta per el camí “del Collao”, aquesta es una alternativa per no pujar per “el Calvari”, i que farà que guanyem temps; en el primer creuer girarem a l’esquerra, per davant tenim una lleugera pujada fins a trobar la baixada de l’ermita.

            En el segon creuer girarem cap a la dreta, fins aquest punt la carretera esta asfaltada per no es alquitrà compacte, pareix que es ruixat damunt de grava. Entrem en pista de terra. Veiem els primer cirers, esta molt fotuts, no tenen fruits i els pocs que tenen son menuts; alguns d’ells tenen les puntes de les rames seques; la sequera que estan patint es deixa de notar en altres cultius com les oliveres.

            Poc a poc anem pujat, parlem amb un llaurador de la zona que ens comenta els problemes que porta la sequera; te algunes mates de tomaques i les rega amb un poal. Seguim avant estem a prop de l’objectiu la carretera que ens portarà a “l’Encantada”, estem la carretera, en aquest punt girarem a la dreta, des de ací podem veure la zona del “Xarpolar”, anem cap avall tenim camps de cirerers a l’esq       uerra, aquestos tenen millor aspecte, pot ser l’influencia del vent de llevant. Seguim avant, de sobte veiem un cartel que ens indica “l’Encantada”, nosaltres portem un altre track, decidim seguir el nostre, des de dalt veiem un pàrquing baix, esta prohibit aparcar cotxes en la carretera que porta al llac; anem baixant fins aplegar a la carretera, on girarem a l’esquerra.

            Anem per el pla, seguim veient “El Xarpolar”, caminem a bon ritme en un minuts estem a l’altura de la baixada cap al llac; trobem al davant un grup de caminants amb un grapat de gossos acaben de pujar de la llacuna, nosaltres cap avall, l’escala es empinada i de bona factura, en aplegar baix busquem un lloc per esmorzar, el lloc esta tranquil, el lloc es encisador. No cau molta aigua per el xorro, el soroll ens acompanya mentre esmorzem.

            Tornem a pujar cap al camí, en aplegar dalt girem a la dreta i seguim la carretera, a la dreta veiem el rierol, caminem uns 350 metres i girarem a l’esquerra per un caminal de terra, en eixe moment passa un grup de motoristes buscant aventura doncs carretera continua i esta plena de corbes. Nosaltres seguim avant per senda de terra, en eixir a un clar podem veure a la dreta els tolls de “l’Encantada”, no tenen molta aigua, poc a poc la senda torna a pujar, veiem dos cases en ruïnes, pareix ser que eren antics molins, en la segona casa hi ha una font i que afortunadament brolla un poc, ens serveix per refredar-nos,

            La senda va pujant poc a poc, el sol cau de ple i gracies al vent que bufa no fa molta calor, seguim pujant, a l’esquerra veiem una casa de camp, la senda continua vorejant el camí d’accés, nosaltres seguim la senda i en un moment donat girem a l’esquerra en aplegar al caminal uns metres mes i estem a la carretera asfaltada, girem a l’esquerra, tenim a la vista una casa enderrocada, dins havia un cirerer, ara esta sec degut a la sequera que estem patint.

            Anem avant a la dreta tenim els cims del “Benicadell i del Montacbrer”, ademes de l’embassament de “Beniarres”, veiem a l’esquerra alguns cirerers a vora del camí, no tenen molta fruita, a la dreta hi ha camp tancat amb un cerca metàl·lica i ací que els arbres si que tenen fruit en abundància i de bona qualitat; els reguen gota a gota. Estem aplegant al final de la senda, al davant tenim la serra “d’Almudaina”, poc a poc anem acostant-nos al poble, veiem a la dreta “El Castell de Planes”, en aplegar a les afores fem un alt al llavador del poble, sols ens que una pujada per el casc antic del poble. Anem entre carrerons, de sabor antic, cases antigues i ven conservades, una meravella poder caminar entre llocs que podrien contar-nos histories. Al final hem caminat 11.6 km. Dificultat de moderada a fàcil.