30/05/2024 GR-7 _ Penya-segats dels riu Xúquer

 

Per aplegar hi ha que anar per Dos Aigües i en l’encreuament tenir que anar cap a Cortes de Pallas, en aquesta data la carretera esta en obres, en l’encreuament que porta a Cortes de Pallas en deixarem a l’esquerra i seguirem recte cap a Venta Gaeta, despres buscarem la carretera que porta a la Pedania del Oro, passarem per el costat i desprès d’uns kilòmetres aplegarem a la carretera que hem deixat abans al estar en obres.

            Entrarem al poble i seguirem la carretera que en indica pàrquing, a un 2.7 km. aplegarem al punt d’eixida, que a la dreta de la carretera, hi ha un indicador del GR-7 i per ha hi començarem la senda, al principi de baixada, tranquil·la amb molta ombra. Cal dur aigua de sobra perquè no hi ha cap de font en el 13,6 km. que tenim perdavant. Al principi tenim 1 km. de baixada, la ruta es un trencacames; ara puja, ara baixa de moment no fa calor, anem per ombra i entre els clars dels arbres podem veure el riu Xúquer, i com no l’omnipresent del Castell de Chirel, ara un poc d’història

            “El castillo de Chirel es una fortaleza situada en el municipio valenciano de Cortes de Pallàs. Está construido sobre una pequeña elevación llamada muela del Cinto del Castillo. El castillo está edificado adaptándose totalmente a la orografía del terreno, que es muy peñascoso y flanqueado por gargantas, presentando así una planta triangular y una excelente situación para su defensa.

El acceso al castillo era complejo ya que se debía salvar un paso elevado de aproximadamente un metro con un arco que en su parte exterior era apuntado, pero en la parte interior era de medio punto, que daba a un vestíbulo que en un lateral conectaba con el pasillo existente entre la doble muralla. Este tipo de entrada se repetía para acceder a la torre de vigilancia. El castillo tenía una finalidad defensiva, lo cual queda de manifiesto tanto en la técnica constructiva como en elementos tales como saeteras, pretiles y aspilleras, o la existencia de uno de sus lados de un foso. Además existen dos torreones en los extremos oriental y occidental que completaban la defensa del recinto. Uno de ellos tiene planta trapezoidal y varios niveles de altura, aunque en la actualidad está derruido por dentro. El otro era de planta cuadrada y posee aun dos niveles, el primero conserva todavía su bóveda de cañón fabricada siguiendo la técnica del ladrillo a rosca, mientras que el segundo nivel ha perdido la techumbre.”

 

 

            Desprès del kilòmetre de baixada ve una planura i alguna pujada, un altra vegada cap avall, a la dreta el castell, i com no el riu Xúquer, d’aigües blaves que trenquen la monotonia del paisatge del verd dels pins, a l’esquerra els penya-segats per els que tornarem.

            En aplegar al punt mes baix de la ruta, venen una seqüencia de pujades i baixades, son cansines i trencacames, poc a poc anem apropam-nos al punt on girarem a l’esquerra. A la nostra dreta una vall impressionant, la domina la rambla de Sacaras, anem pujant a uns centenars de metres deixem el GR-7 i girem a l’esquerra, ara ve una pujada que ens porta al mirador de Sacares que ens dona una idea del paratge, les aigües del Xùquer, la serra de Martes i del Ñoño al fons a la nostra dreta els penya-segats, en aquest punt tornem arrere i a uns metres girem a l’esquerra, ara tenim per davant una sèrie de pujades i baixades per el penya-segats, anem per l’ombria, va fent calor de valent; sols ens ali via de tant en tant aire de llevant,, hi ha dos llocs que estan equipats en cables per poder passar per alguns passos complicats. Poc a poc anem apropam-nos al final de la ruta, en aquest lloc no perdem de vista el riu i el castell de Chirel, en la senda trobem roures i freixes de flor, a demes de pins de bona factura. Comentem l’incendi de Cortes de Pallas, ja han passat uns anys, doncs la huella de l’incendi esta ha hi, en aqueta part el bosc esta intacte.

            Al fons veiem la carretera on en un no res apleguem, una ultima pujada i apleguem al asfalt, ara una baixada cap al inici de la senda, aquesta es una ruta que podem qualificar de moderada, es recomana no fer-la en el ple de l’estiu, pot fer molta calor con el dia de hui.