02/08/2014 Clasica de la Murta (circular)

 

A les 7 café i marxa, en dirigim a La Murta, vall existent al municipi d’Alzira, el nom li ve donat per la planta “Murta” molt abundant a la vall, en castellà “Mirto” i el seu nom botànic “Myrtus comunis”. Lloc també conegut per “La vall dels Miracles”, fou visitat per el rey Felip II i altres personatges de diferents èpoques, el pont que hi a l’esquerra per accedir a la monestir porta el nom d’aquest rei.

Aquesta vall, rodejat per cims de no molt alts, però agrestes i de pas dificultós, per accedir als cims i fer la circular, hi han sis sendes, El Cavall Bernat i baixar per la torrentera, des-de el Monestir cap a la Creu del Cardenal, de Llauri per el Pas de Sant Sofi, des-de la vall de la Casella, des-de l’Ouet per el Llom del Matxo flac i senda de la solana. Hui farem per a nosaltres “La Clàssica”, pujarem per la dreta.

Hui som 6, comencem la senda per darrere de la casa del guarda, cap al Pas del Pobre seguint la senda de la solana, de pendent no molt forta i continuada, en la primera part deixem un forn de calç a la dreta, a poc a poc la senda va fent-se estreta. La senda va formant un túnel frondós. Rodejats de pins, freixes de flor i romers, anem cap amunt, caminem de presa volem fugir de la calor, fa fresca, bufa el ponent, lo que vol dir que farà calor mes tard, xarrem, “no seguirem la senda del pas del Pobre, girarem a l’esquerra, on diu que no se pot seguir”, abans d’aplegar al encreuament, passarem per una zona amb alguna de dificultat, hi a que valdre’s de les branques dels matolls poder pujar, seguim avant, hui sense femines, que estan de vacances.

En encreuament a l’esquerra i anem cap al barranc obscur, paral·lel al barranc fosc, comprovem que la senda esta en bon estat, te molt de transit, esta neta, coronem on se separen les vall de la Casella i la murta, deixem baix el Pas del Pobre, les vistes com sempre impressionants, a la dreta la Murta, a l’esquena les Orelles del Ase, a l’esquerra la Casella, la Barraca d’Aigües Vives, entre boirines veiem El Benicadell i el Montcabrer, la Ribera Alta, La Costera, la Vall d’Albaida, en fi ens deixa bocabadats. La pujada cap a la base de primer orella del Ase, per dins del barranc es prou empinada, sempre amunt, “hui tornarem per un altre lloc i acurtarem la senda, han netejat una tros d’oliveres a prop de la casa vella de la Murta”, fotos i mes fotos, hi ha que aprofita el dia, la primera vegada que vaig pujar a la Creu del Cardenal, era en ple hivern i la boira no en va deixar vorer estos paisatges. Apleguem a un xicotet pla que el creuem en un no res, una pujadeta mes i estem a la zona plana gran que ens senyala que la primera zona de “puja com puges”, ha acabat, girem a l’esquerra i comencem a buscar la cresta que ens portarà a la Creu, tenim a la dreta la Ribera Baixa i l’esquerra la Murta i la Ribera Alta, es una zona de caminar tranquil i vorer on possés el peus, deixem la Creu a la dreta i seguim a buscar el Pas de Sant Sofi, i comença la part amb dificultat, seguim cap a la torrentera i fem una trepadeta, fora de la senda marcada, abans estava senyalat per unes marques roges, la senda baixa a poc a poc cap a la base la torrentera, no es dificultosa la baixada, però sí tens que baixar-la amb precaució.

Ara sí que hi a que pujar, no es molt llarga, a trossos se por pujar planta i altres agarrant-se de les pedres i matolls, hi a que tantejar les pedres ja que hi ha algunes soltes i podíem caure, en ¼ d’hora estem dalt, la dificultat no es molta però si exigent, a la part final hi a que pujar per la dreta, hi a un xicotet pla i una altra trepadeta i estem dalt, la fita del Cavall Bernat la tenim davant. Hora d’esmorzar, gaudim de les vistes impressionants, el esmorzar com sempre l’agarrem amb gana, ens venen a la memòria amics i familiars que han faltat i en ve a la memòria un epitafi d’un poeta de la Ribera de nom Al Zaqqaq, que va nàixer abans de Jaume I, que va nàixer a Valencia, nebot d’una altre poeta riberenc de nom Ibn Ben Jafaya, i que diu:

De vuestro lado me robo la muerte, inexorable ley de los humanos. En ella os precedí; però a la postre, no tardaremos en hallarnos juntos.

Decid, por vida vuestra y por mi sueno; ¿ no fue nuestro vivir una delícia?

Ore por mi quien por mi tumba pase, y pague a la amistad la fe jurada

Descansem un poc i seguim ara cap avall, la primera part de la baixada tranquil.la, ja tindrem temps de baixar amb tots el sentits alerta, mentre podem gaudim del paisatge, s’acaba el pla i tenim davant la baixada molt pronunciada, sols el 22% de pendent, com he dit abans “la baixada amb tots el sentits”, lentament baixem, mirem al davant sempre, es fa llarga la baixada, apleguem al poste que indica a la dreta la “Malla Verda”, un altre tros de baixada i girem a la dreta, davant el Tallat Roig, fa uns anys el vam recórrer, a la paret roja hi a una zona d’escalada, veiem la senda de baixada a la dreta de la muntanya.

Estem al Pla de Pouet i trobem la font, esta seca, seguim avant i travessem un barranquet sense importància, una baixada més amb dificultat, curta però intensa, els caminants capdavanters esta a l’ombra d’un cartell indicador, zona ja mes tranquil.la i cap avall, en el indicador al Racó de Les Vinyes girem a la dreta i avant, zona de xarrada i de bon caminar, per caminals en dirigim al pàrquing on hem deixat el cotxe, girem a l’esquerra i apleguem a la zona d’oliveres, treballades per el home i temps al temps, acabaran fent un dossel verd-gris, creuem un pontet i ja hem acabat la senda, fa calor, son les 12 i10 del mati, objectiu complit. Hem gaudit de la senda amb un final diferent als altres, uns glops d’aigua i quedem per a la setmana vinent ¿a on anem? Prop de casa, la clàssica de la Penya, Pla de Corrals (Simat de la Valldigna) de la comarca de la Valldigna, fins a Pinet a la Vall d’Albaida, son 14 quilometres sense dificultat. Adéu fins al dissabte.