Hui anem prop de casa, anem al poble
d’Énguera, a la Canal de Navarrès, en som 8, com sempre cafè i marxa, quedem a
l’entrada del poble concretament al taller de motos que te a la paret una moto
incrustada, anem amb retard, anem xarrant i ens passem l’eixida i tenim que
anar a l’altra.
Ens ajuntem i anem cap al punt
d’eixida, hi ha un xicotet parking on caben 3 cotxes, anem cap amunt, no pot
ser d’altra manera, el guia de hui ens va comentant “ anem cap a una ferrata,
equipada amb tirolina i un pont tibetà, no te dificultat” podíem fer-la hui?,
no! encara que no es perillosa sempre cal anar amb equip!, pugem cap a munt,
passem per damunt de l’antic abastiment del poble, esta soterrat i anat
degradant-se poc a poc, de tant en tant veiem forats a la conducció, anem cap a
l’esquerra i dalt de nosaltres passa el cable de la tirolina, apleguem al punt
on acaba el cable, el guia la coneix per “la tirolina del pernil”, el nom li el
va donar el dia que un company es va quedar a la mitat al no agafar prou impuls
i va que poar-lo cap amb final. La tirolina fa una panxa al centre i això
dificulta la finalització del descens. “ Com podeu veure si no agafes impuls a
l’eixida et quedes al centre i tens que eixir a força de bras, per l’altre
costat si vas amb molta força te pots pegar una trompada a la paret i ferte
mal, un amic es va trencar la cama al colpejar amb l’escalo de la ferrata
menuda, ja han rescatat a varies persones d’aquest lloc al no estar ben
instal·lada! De qui es el problema si hi ha un accident?.
Seguim avant anem cap al poblat
iber, a bon ritme, no fa calor, xarrem de la travessia de “Cavalls del vent”,
la preocupació d’alguns membres, aplegaré al fina de cada etapa?, tindrem
fruita i verdura?, la bellesa dels paisatges, lo dura que va ser la tercera
etapa, els destrepes en baixar de “Les Penyes Altes” sense dificultat, dels
models “Corte Ingles” que van trobar al camí, de les mil i una anècdotes, va
ser un relat llarg i oblidant molts detalls.
Apleguem al creuer i la dreta tenim
un àrea recreativa i una reproducció d’una casa ibera, esta tancada i sols
podem vorer-la per fora, davant hi ha un plànol amb la distribució. Anem a
vorer el poblat i després esmorzem?, d’acord!, anem a munt i en uns minuts
girem a l’esquerra i per una senda menuda que al principi hi ha una taula amb
dos bancs a l’ombra d’un pi. Pugem cap amunt i apleguem a un pla on esta el
poblat, es conserven alguns murs restaurats i les runes de les cases, sols hi
ha un mur defensiu a la dreta a l’esquerra un penya-segat li serveis de
defensa, hi ha unes marques al sol que podien servir per replegar l’aigua de
pluja, “sembla que les regadores son iguals que les del poblat de Castellar de
Meca a la serra del Mugrón, es terme d’Aiora i es linde amb el terme d’Almansa,
podíem visitar-lo a la tardor, ja que ara es molt perillós per la gran
quantitat de serps que hi han, jo he anat dos voltes, una la primavera abans de
que eixiren de la hivernació i l’altra a la tardor, son los dos èpoques ideals
per anar, així quedem, els seus habitants tenien que ser bandolers ja que del
poble sols queden les restes de ceràmica i cap construcció, i els aljubs on
replegaven l’aigua de pluja, com curiositat el camí d’accés esta excavat a la
pedra i no es pot vorer”.
Veiem el poblat amb detall,
imaginant com podíem viure els seus habitants, estem gaudint de la
tranquil·litat del paratge i dos corredors de de cros pugen tots mullats, hi ha
alguna basa per a nadar prop d’ací?, No!
Seguim avant, esmorzem? en aplegar a
l’àrea recreativa, uns minuts i apleguem, esta plena de gent!, han pensat lo
mateix que nosaltres, anem al Castell!, allí segur que hi ha lloc!, uns minuts
mes i apleguem al Castell, les vistes impressionants, a l’ombra d’un pi
esmorzem, apareixen els entrepans, tomaques de la pera, tomaca valenciana,
totes collides per el mati, i per acabar gaudim de melmelada de figues, un
plaer per als sentits. Foto de grup, com sempre a la carrera, el temporitzador
de la càmera sols te 10 segons!.
Anem avall per ombra segons havia promès
del guia, es d’agrair, el calor es sec, hi ha diferencia de temperatura, la
humitat de la Ribera es sufocant, a la Canal sense humitat el senderisme es du
millor. La xica quant sen va?, el dijous!, els ànims?, es valenta i esta
decidida!, m’alegra. Seguim avant per l’ombra, es un plaer, la baixa es en
zig-zag, en un no res estem baix, i de sobte una font a l’esquerra, i un pont
curiós, es l’antic abastiment reconstruït.
Apleguem als cotxes i en acomiadem
fins a la propera setmana, hem gaudit d’una senda tranquil·la a prop de casa,
bona per a l’estiu, a la setmana vinent on anirem?20/08/2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario