15/03/2014 El Puig (Xativa)

15/03/2014  El Puig de Xativa

            Hui, com sempre al Romero, la quedada és més tard del normal, anem prop, al Puig de Xàtiva, res, uns quants quilòmetres. Eixim en direcció a Xàtiva, travessem Carcaixent, deixem a l'esquerra la Pobla Llarga, i Manuel, arribem a la segona rotonda i girem en direcció a Simat, uns centenars de metres, gir a l'esquerra i aparquem.

            El començament de bon caminar, mirem cap amunt i veiem l'ermita, bé els comentaris, “caurem d'esquena de tant de mirar cap amunt”, però el llop no és tan feroç com el pinten, pas a pas anem pujant, hi ha boirina matinal, esperem que millore, sí no roín, roín. el paisatge de sobra conegut a les nostres esquenes Xàtiva i al fons la Costera. A la nostra dreta Genovés i a la nostra esquerra la Llosa de Ranes, Llanera de Ranes, etc. i a més l'ermita de Santa Anna.

"La senda en zig-zag, "Darco", com sempre davant sense deixar-se avançar, caminem, xarrem, foto per ací, foto per allá,y seguim cap amunt, de caminar agradable i pugem, deixem a la nostra esquerra una creu de fusta, i aprofitem per a fotografiar el paisatge, esplendit. Seguim cap amunt i cada vegada veiem mes prop l'ermita en restauració, en un santiamén arribem, ens ha costat menys d'allò que s'ha esperat, una pena esta a mig restaurar i no podem entrar a vorer-la.

Li donem la volta i esta tot en estat d'abandó, una pena, busquem un lloc on esmorzar, hui el menjar és lleugera i frugal, res de pastissets o dolços. Fotos de grup, panoràmica i Eli exercint de "Hércules", una instantània per a recordar. Prosseguim en direcció al vèrtex geodèsic, comencem a caminar i pujant, el camí s'endevina la senda i sinó el "gps", que quasi mai falla, alguna pujadeta, algun esvaró, però res de res, sense problemes. aconseguim el vèrtex.

Més fotos i comencem a desfer el camí, la baixada ràpida, procurem tornar pels nostres passos, evitem els esvarons, alguna assentadeta sense importància. Tornem a la senda de baixada, unes fotos a l'ermita, i cap avall, amb rapidesa, camí conegut, xarrem, el paisatge molt bonic, veiem pobles coneguts, alguns només de nom, altres per haver passat per ells, però cap desconegut, Genovés, Torre Lloris, Lloc Nou d'en Fenollet, El Tossalet, Manuel, Rafelguaraf, el port del Renoc i com no, les vies de l'Ave i les de rodalies, una ferida que canvia el paisatge rural valenciá, el minifundi.

Finalitzem la baixada, hem disfrutat del paisatge, total han sigut 4.3 quilòmetres de recorregut, sense presses però sense pauses. La semana vinent, farem un altra senda.