08/03/2014 Cami de Valencia - Clavill d'Alfarp - Barranc de La Falaguera- Senda dels fossils

La senda comença des del camí de València en direcció al paratge conegut com el “clavill d'Alfarp” en la Vall dels Alcalans, el dia fresc però amb sol, comencem a caminar a les 8.15, pareixem cebes embolicades en capes de roba, a les 9 després d'una estona de caminar la primera capa, segons anem pujant per camins de terra comencem a disfrutar del paisatge, tenim les Riberes als nostres peus, l'Horta Sud i com no l'Albufera, llastima de boirina matinera.

Arribem a la zona dels "clavills", hi ha més d'un i la veritat impressiona veure com la muntanya s'ha trossejat amb el temps, impressionant. Trobem unes petxines fossilitzades, els bromistes "son restes d'alguna fartada". Els home del futur pensaren que un austrolopiteco es va donar una fartada d'ostras. Gaudim del paisatge i seguim la baixada cap al barranc de la Falaguera, el descens bé sense problemes, només cal fixar bé els peus, el terreny esta molt sec.

            El barranc en penombra i de bon caminar, ideal per a  l'estiu, caminem entre garroferes, oliveres i matolls, eixim de la penombra del barranc i arribem a una antiga bassa per a arreplegar les pluges o d'alguna font en estos moments está seca, potser la font brolle en època de pluja, enguany esta sent molt sec, sense pluja, esperem que a la primavera reverdisca la vegetació perquè esta molt agostada; girem a l'esquerra i cap amunt.

            Es va fent hora d'esmorzar, busquem algun lloc "cómode, ho trobem amb unes vistes panoràmiques impressionants, les Riberes als peus,  com som de bon menjar despleguem les vitualles, els ciclistes apareixen ara a lloms de la maquina ara portant-la penja dels muscles, "bon profit" "bondía", ens diuen i nosaltres tranquils disfrutant del paisatje, entre glop i glop de vi, la xarrada ¿que tenim per a la setmana que ve?, que tal va ser la setmana pasada,¿el menjar bé? les vista molt boniques, tornarem per zona de Parcent, comente que la tinc “la serra del Ferrer des de Xaló”, per a la setmana que ve el Puig de Xàtiva, curta i després a menjar una calçotada, organitza Xavi, de segon carn a la brasa, com he dit abans som de bon menjar.

            Acabem i seguim, definitivament la cridarem la senda dels fòssils, esta vegada apareixen petxines fossilitzades i agrupades, seguixen els comentaris "uns fartons”, i damunt algunes disperses, pensem que “eixes no lis van agradar", foto i seguim, la ruta bona, anem de pressa, foto per ací, foto per allà, immortaliltzant el moment, guardar per al futur el que no pot retindre la retina. comencem la baixada i veiem marques de pintura roja i un clavill, pensem que les marques no són per als caminants sinó per a veure el deteriorament de la muntanya. Tornem al començament de la ruta, arribem als cotxes, ultimes fotos de la contornada, ens acomiadem “fins a la-setmama vinent.