Als llocs de costum eixim cap al
poble de Millena, situat a la “Vall de Travadell”a la comarca “del Comtat”, per
aplegar cal anar per la A-7 en direcció Alacant i en l’eixida 436 anirem cap a Benimarfull
per la CV-700, en passar el poble girarem a la dreta per la CV-704, passarem
Benillup i entrarem en la CV-710 fins a plegar al poble de Millena, passarem el
poble en direcció est per el carrer “Postiguet”, deixarem el cotxe en algun
lloc on no moleste.
Anem cap amunt per asfalt, una puja i anem avall, creuem un barranc per on baixa l’aigua, a uns metres a l’esquerra i dalt d’una penya un petroglif de bon prou gran. A la dreta i al fons del barranc un llavador i una bassa. Fem una ullada a la figura i la fotografiem, seguim la ruta per carretera formigonada i estreta que porta al camps del voltants, plantes la majoria d’oliveres, creuem un altra barranc, el track que portem ens envia per un caminal on hi ha una porta que ens tanca el pas; al camí veiem un xicotet indicador que diu “ a la creu”, el seguim i a uns 150 metres hi ha un altra senyal que ens dirigim cap una senda estreta i fangosa, al seguim i en un no res apleguem a la “Creueta de Balones”, el lloc es una meravella, un mirador excepcional cap a “La Serrella”. Davant tenim “El Frarets, La Malla del Llop, el cim de la Serrella i el Pla de la Casa”.
Desfem
la senda i un poc mes avant s’acaba el formigó, entren en una pista forestal
molt pedregosa, el vent bufa de valent, seguim pujant, en una revolta veiem un
aljub al que no li cap mes aigua, la boveda esta tapada per l’aigua, qui la va
fer? Es la pregunta que ens fem. Seguim avant i com no de pujada. Allunyada
veiem una torre quadrada i baixeta; en aplegar a ella decidim esmorzar
reguardats per les parets de la torre que sembla que abans era un centre de
distribució d’energia elèctrica.
Gaudim
dels entrepans i seguim pujant, apleguem al que pensem que es el punt mes alt,
estem equivocats es “El Pla del Gamonal”, segons la R.A.E. vol dir; “lugar donde hay abundància de gamón”. “El asfódelo, varilla de San
José, gamoncillo o gamón blanco (Asphodelus albus) es una planta herbácea perenne nativa de la región mediterránea”. Hem aplegat a un creuer, anem cap a la dreta, tenim unes vistes
privilegiades, a la dreta “La Serrella,
la serra d’Alfaro, a l’esquerra El Penyal Gros, El Benicadell i com no l’embassament de Beniarrés”, a
l’esquerra i a uns 850 tenim un encreuament per on tornarem, seguim avant i a
un 760 metres un altre encreuament on girarem a l’esquerra i una pujada ens
porta cap a un pi solitari, es “el Pi de la serra d’Almudaina”.
Gaudim de les vistes i desfem la
senda, en aplegar al creuer anem cap a l’esquerra, baixem per una senda estreta
i de bon caminar, en aplegar a la mitjania on hi ha un pou de nou molt
enderrocat, una figuera ix del pou. Seguim avant i en un moment donat fem un
“camp a través”, els matolls son baixos i no ens dificulten el caminar. Tornem
al “Pla del Gamonal”, seguim al recte, a 1 kilòmetre girarem a l’esquerra i
pujarem cap a “la Lloma Redona”, punt geodèsic en aquest punt de la serra,
tornem a gaudir de les vistes, al davant tenim “El Montcabrer, el Carrascar de
la Font Roja, la serra del Plans”.
Desfem la senda i girem cap a l’esquerra, per davant una
llarga baixada, resulta ser un senda de motoristes, de pedra solta, esgarrifosa
i perillosa, la baixem amb molta cura, la baixada es fa llarga, en aplegar baix
un bosc de pins, ens assenyala el final de la baixada, seguim cap avant; en
acompanya el soroll de l’aigua que corre amb alegria per el barranc de
l’esquerra; uns bancals a l’esquerra menuts aprofitant la falda de la muntanya,
en alguns sols es podia plantar un arbre.
Anem caminant cap a l’esquerra, travessem un bancal, una
lleugera baixada i estem a la carretera, en uns minuts estem al cotxe. Caminar
per els lloms de les serres fa que gaudim de les vistes, dels diferents colors
dels sembrats, dels arbres: Una meravella.
Distancia:
12. kilométres
Dificultat:
Moderada
No hay comentarios:
Publicar un comentario