Per aplegar al
punt d’eixida cal anar per la A-7/N-340 direcció Albacete eixirem en
l’indicador “Anna” i després segui les indicacions cap a Anna per la CV-580,
passarem per el pobles de Anna, Chella, Bolbaite, Navarrès, Quesa; en passar
Quesa i abans de pujar el portet que porta a Bicorp girarem a l’esquerra per un
caminal de terra, el seguirem un kilòmetre mes o menys fins aplegar al punt
d’eixida.
Caminem per un caminal de terra, hui esta fangós per les pluges de fa un dies, al davant tenim un creuer i un gual que deixarem a la dreta, a un kilòmetre tenim un indicador “Cova dels Moros”, anem per fer una ullada, es un abric sense importància; seguim caminant i a un centenar de metres des de el creuer de la cova, girem a l’esquerra, deixem arrere el fang, per davant ens espera una pujada tranquil·la , es la primera; anem guanyant altura, el paisatge molt bonic, veiem els colors de la tardor; rojos, grocs i verds en totes les seues tonalitats.
Anem baixant poc a
poc, hem passat la primera pujada; no es res de l’altre mon; creuem el “riu
Ludey”, anem per un caminal de terra, mes avant girem a l’esquerra i al davant
tenim les anomenades “cases de Ludey”, ben conservades, fem una breu ullada i
girem a la dreta i en compte de creuar el camp anem per damunt d’una tuberia i
que tant en tant te “Ulls de la Princesa” per alleugerar la pressió de l’aigua
al passar per la tuberia.
Apleguem a un
assut del que ix la tuberia que porta l’aigua a la casa. Parem a esmorzar en un
camp d’oliveres es beuen treballades, gaudim dels entrepans, la fruita i del
cafè que porta un company; a un metres hi ha un caminal per el que seguim la
ruta, girem a la dreta, seguim la senda i en un no res estem a una carretera
mes ampla, ha hi girem a l’esquerra, seguim la senda i a uns centenars de
metres en un creuer girem a la dreta; en deixar el camp d’oliveres comencem a
pujar, es l’ultima pujada de la ruta, el punt mes alt de la senda es una casa
que hi ha a l’esquerra del camí, la porta l’han tombat i en cas de pluja pot
servir de refugi.
Deixem la casa a
l’esquerra i baixem per un barranc sense problemes, en aplegar al fons del
barranc, girem a l’esquerra per una carretera, estem al PR-CV “Ruta del
Benedriz”, anem cap a “L’assut de la Molinera”, no podem seguir al estar la
vegetació de ribera molt banyada per les rosades i les pluges dels últims dies.
Fem una ullada al “riu Cazunta”, baixa molt ple, desfem el camí, caminem per la
vora del riu, el paisatge meravellós, les parets del rierol son de colors
variats, rojos, groguencs, grisos en totes les seues escales de color.
En
aplegar al creuer seguim al recte, a uns centenars de metres veiem un assut
immens, l’aigua de gom a gom, impressionant!. Apleguem a un gual del riu, va
tan crescut que tenim que passar-lo descalços, a l’altra banda veiem un munto
de canyes i matolls el que ens dona una idea de l’altura que ha portat el riu,
anem cap a la dreta per caminal.
A
la dreta veiem “Casa Eugenio”, una casa de camp a la vora del riu; un altre gal
que tenim que creuar, alguns passen amb les sabates, altres descalços, sols ens
queden 2 kilòmetres. Estem a prop en un no res estem a la carretera, tornem al
fangar, abans d’aplegar a la “Cova dels Moros”, hi ha a la dreta uns garrofers
impressionants, en aquesta vall hi ha camps de cultius un poc abandonats, hi ha
tarongers algun caquier, en un no res estem al cotxes. La ruta molt bonica, es
pot fer en qualsevol època de l’any, a l’estiu ens podem banyar als assuts que
hem vist.
No hay comentarios:
Publicar un comentario