15/12/2018 Pàrquing – Tallat Roig – Fontanelles – Pla de Pouet – Senda de La Murta

            Hui en som set, com sempre i a una hora desacostumada, a les 8 cafè i marxa, anem cap al pàrquing de la Murta.

 

            Eixim del aparcament i fem camí cap a la carretera o mes caminal de terra que ens porta al costat de la “Casa Nova de La Murta”, “on anem hui?”, pregunta un company, “la meua intenció es anar al Tallat Roig i pujar per les cadenes, seguirem aquesta ruta cap a la tuberia i anirem cap al Xavegó Alt i enllaçar amb la senda que puja cap a les cadenes, pujar dal del Tallat i anar cap a un muntanya anomenada Les Corones i tornar al punt d’inici!”, comenta el guia, anem amunt, la pujada suau, “amb el pantalons curts que portes te vas a fer les cames una destrossa!” li diu un company a un altre, “llevas betadine?”, pregunta un altre, “si, llevo betadine i gases para hacer una cura!”, contesta el guia. “ No us preocupeu per mi!”, contesta el al·ludit.

            Anem amunt a bon ritme, davant i a la dreta el pic de “La Cabreta”, a l’esquerra “El Tallat Roig”, a l’espatlla “l’ombria de la Murta”, anem cap amunt, “si pugem cap a l’antena despès tenim que baixar i seguir la tuberia fins enllaçar el caminal que porta al Xavegó i tornar arrere, per a pujar fins a les cadenes, però tenim una alternativa que en porta directament a les cadenes!”,  comenta un company; tots assentim a l’alternativa, “encapçala la senda i fes de guia!”, en un no res estem a l’antena en desús, “en van dir que era d’una empresa pera comunicar-se amb la seua gent!”, comenta el guia, “la informació que et donarem no es fiable!”, comenta un altre.

            Deixem a la dreta la senda que baixa cap a les “Fontanelles”, nosaltres anem cap a l’esquerra, ens avançà un grup de corredors i corredores i enfilen una pujada molt vertical cap al cim del “Tallat Roig”, “nosaltres anirem cap a l’esquerra”, diu el guia del moment, anem amunt per una ruta plena de vegetació, “espereu i pujaré a vorer a on porta la senda, pues no tinc clara la ruta!”, puja cap amunt i ens crida” es per ací!”, pugem per la senda i esta esperant-nos en una pedra, anem en paral·lel al penyot, “açò esta ple de vies d’escalada aquesta es la del Negrito, fixat amb les xapes per a fixar les cintes, mes avant hi ha un altra que es diu Falles, Traques i Bunyols!”, comenta el guia.

            Caminem un metres i a la dreta la sorpresa, “ací tenim el banc on els escaladors descansen!”, comenta el company, “quina faena hauran fet per pujar-lo”, comenta un company, “tal vegada desmuntat i al llom, peça a peça!”, comenta un altre, foto de rigor i seguim avant, a la dreta tenim les cadenes, una trepada senzilla i estem dalt, les vistes com sempre espectaculars, tenim a la vista “La Murta, Les dos Riberes, l’Albufera de Valencia, la muntanya de Cullera” fins i tot Valencia”, gaudim del paisatge, “esmorzem? es que vosaltres esmorzeu mes tard”, diu un company , “jo esmorze mes tard pues sempre dine de les 4 en avant!”, comenta un altre, “busquem un lloc on no faça massa vent!”, anem de baixada, contemplant el paisatge; de sobte un grup de coneguts van cap amunt, els saludem i trobem un lloc on el vent es respecta.

 

            “Ha hi baix esta el barranc del Llop i també hi ha una font!”, diu el guia del moment, “no el conec”, diu un company.

 

            Com sempre gaudim dels entrepans i un esportista de fruita, “no deixeu res de fem!”, diu un company que es l’ecòleg del grup, “les restes de poma tampoc?, es biodegradable!”, diu un company, “si cadascú deixarà un poc d e pells de fruita al final la muntanya seria un femer!”.

Apareix el vi, el cafè, la mistela i fins i tot dolç de coco. “Que bonica es veu la muntanya de Cullera, ha hi, hi ha una ruta molt interesant, podríem fer-la un dia d’estos!”, diu el company guia; “vos va be el dia 29 i així ens acomiadem de l’any?”, comenta un company, “perfecte!”, es l’opinió generalitzada.

El grup que en saludat abans torna, “no vos menegeu podem passar!”, diuen, “no baixeu per les cadenes?”, pregunta un company, “que vols que diguen els diaris dema, tres jubilats i dos majors han tingut un accident!”, ha hi queda la resposta. Seguim avant, “ ara girarem a l’esquerra i anirem cap a Les Corones, es un muntanyeta menuda!”, diu el guia de sempre, que ha agarrat de nou la faena. Veiem marques verd-blanques d’un SL Anem a bon ritme, pues la ruta es de bon caminar, a mitjan camí, veiem la muntanyeta, “es això?”, diu un company, “si voleu podem tornar arrere!”, diu el guia, “pues sí, anem arrere!” diuen els companys, anem cap a la baixada de “Les Fontanelles”, anem vorejant la pujada vertical que hem vist abans, en un tancar i obrir d’ulls estem a l’antena. “Voleu que seguim avant cap al Pla de Pouet i per ha hi baixem a la senda de La Murta i rodem la vall?”, diu un company, “d’acord, anem be de temps!”, diguem; es torna a canviar de guia, “ara anirem cap al Pla per l’abric que hi baix del Pic de La Cabreta i que ens portarà al Pla!”, comenta el guia.

 

Apleguem a l’abric, “cuando era pequeño por aquí siempre habia agua manando de las paredes, y ahora esta seca!”, comenta un company, trobem un clot a la pedra i veiem una figuera menuda que beu d’una poca d’aigua de les ultimes pluges, foto de grup a l’abric, seguim avant, apleguem al creuer i girem a la dreta. Hau! El naixement de Pouet esta ple d’aigua, a uns metres aguaitem a un mirador que dona a la vall, ara anem de baixada, “ en llano camino muy bien, però las bajadas voy lento, o sea que busqueis rutes planes!”, comenta un company. En un no res estem a la pista, anem cap a l’esquerra, anem de presa, la pista ampla i de bon caminar.

 

Anem xarrant de tot un poc, i en no res estem a l’altura del monestir, “que te pareix restaurar o consolidar les restes del monestir?”, pregunta un company a un expert, “depèn, hi han parts que es poden restaurar i altres es poden consolidar!”, contesta el company. La torre “dels Coloms” i part de l’església esta en bon estat, sols una paret de l’església esta a apuntalada, “has fotos del monestir?”, diu un company, “sí, li he fotos des d’aquest angle!”, contesta un altre. Entrem a fer una ullada al monestir, “per aquesta una hi ha un bosc de llorers que el fan servir per replantar!”, comenta un company.

 

Tornem caps als cotxes per la pista, ens creuem amb famílies que aprofiten el bon temps per a caminar per aquest paratge, “la vall ara es propietat municipal, abans era d’un particular i l’ajuntament va negociar amb el banc i va comprar la finca!”, comenta un company, “una llàstima que al meu poble no tingam res paregut, sols un antic hort de tarongers!”, comenta un altre company, “una vegada fa mes de vint anys venia amb bici fins a l’entrada i en vaig trobar a uns alemanys preguntant per on s’anava a la Murta, es curiós que mai acabem de conèixer la nostra terra i els estrangers trobem aquestos paratges , hi ha molta gent que al llarg de la seua vida ha vingut a gaudir del paratge, abans de comprar l’ajuntament la finca sols es podia entrar un dia a l’any, per celebrar una romeria!”, comenta el guia.

 

Gaudim del paratge, hem recorregut una bona ruta, de vegades exigent, de vegades tranquil·la, però sempre meravellosa. Ens acomiadem fins a la propera setmana.