07/03/2024 Rambla de l’Argongenya (Teresa de Cofrents)

 

            Hui anem cap a la Vall d’Aiora, concretament al poble de Teresa de Cofrents, per aplegar al punt d’eixida tenim que anar per la N-340 en direcció a Albacete, passarem el desvio de La Font de la Figuera, pujarem el anomenat Port d’Almansa, en aplegar al poble d’Almansa girarem a la dreta per na N-330 Alacant-Terol en direcció a Terol, seguirem la carretera i en aplegar la poble de Teresa de Cofrents seguirem les indicacions del GPS fins que apleguem al punt d’eixida.

           

El punt d’eixida esta en un àrea recreativa de bona factura, aquest lloc esta al final de la ruta, te bancs de pedra, una font i esta tot cobert per dinar o descansar de la ruta.

Per iniciar la ruta tornarem cap arrere uns 300 i girarem a la dreta per un caminal de terra de pedra solta, esgarrifosa i no de bon caminar, anirem cap amunt entre camps d’oliveres, alguns ben cuidats i altres en abandó, girant-nos cap arrere veiem el poble de Teresa de Cofrents i el poble de Zarra, a l’esquerra el Montemayor que sobreïx del paratge de La Hunde, a la dreta el fumeral de vapor de la central nuclear de Cofrents.

Anem cap a munt, la senda poc a poc va fent-se estreta en un no res apleguem a las Quebras, resulta ser un badall en la muntanya, prou llarga i fonda, no estem parlant d’una cosa d’un centenar de metres si no una mes seriosa en alguns punt tindrà entre 4 o 5 metres d’amplària i al menys 10 metres de fondària.

Caminem uns metres mes i girarem a la dreta per anar a un mirador on podem gaudir d’unes vistes de la Vall d’Aiora, fem fotos per al record i tornem arrere, seguim la ruta i cap amunt en un 400 metres i aplegarem a una pista forestal on girarem a la dreta, hem deixat de pujar, seguirem caminant uns 1.900 metres seguint la pista forestal , de bon caminar i ondulada; girarem al dreta per una senda estreta amb un cartel que diu “Propiedad Privada”, ara anem de baixada en uns minuts apleguem al “Corrals d’Amalia”, sols queden quatre parets, seguim avant.

En aquest punt iniciem una baixada llarga, al davant tenim les serralades que conformen la rambla, son impressionants els canvis de color dels estrats, en aplegar a una planura que sembla que era un antic camp que treballaven de cereals veiem una caseta abandonada es “El Corral del Olivar”, anem cap a l’esquerra per entrar a la rambla.

Aquesta rambla comença al peu del “Caroig”, el que ens pot donar una idea de l’aigua que pot arreplegar en dies de pluja forta, tota l’aigua va a desaiguar al riu “Xuquer”, la pantanada que va afectar a la “Ribera del Xuquer” l’any 1982 encara ens porta tristor.

Entrem a la rambla i per davant tenim una ruta de vegades de pedra plana, altres de grava fina i altres de bolos arrastrats per l’aigua; caminem un metres i apleguem al anomenat “tobogan”, el baixem sense problema doncs amb cura. A uns 1000 metres el primer obstacle dificultós, consta d’un destrepe perillós, es pot baixar amb molta cura; doncs hi ha una alternativa a l’esquerra que voreja el obstacle. Cadascú que tria segons les seues habilitats.

Després de caminar uns 600 metres girem a la dreta per guanyar altura i poder veure una sèrie se tolls d’aigua, de color turquesa i transparent, ens fa goig nadar que passem de llarg, l’aigua deu d’estar freda, a l’estiu un altra cosa seria.

Fem una breu parada per gaudir del paisatge, a l’esquerra les parets son verticals i a la dreta menys inclinades, seguim caminant en altura, en un moment donat fem un camp a traves per buscar una senda que ve per la dreta, com sempre es una tram “sí lo se no vengo”, afortunadament no hi ha massa argilages i coscolla, son uns 200 metres de travessia. Baixem per la senda sense cap problema, en aquesta ruta abans d’aplegar al antic moli, tenim un pas un poc dificultós.

Caminem de vegades per dins de la rambla, altres per la bora, ací hi han trams de grava fina i altres de bolos, de tant en tant també tenim que baixar entre pedres de gran tamanys, la ruta es molt bonica i variada, aplegar a una basa per aprofitar l’aigua, podem veure canonades de formigó abandonades i el que es mes dolent canonades de PVC trencades i abandonades.

Apleguem al lloc anomenat “Sequia de los Moros”, una obra de “moros”, la feren per mantindré el nivell quant portaven l’aigua per regar o algun moli, per fer-se una idea esta excavada en la roca i que no hi ha forma d’excavar la roca feren un marge de pedres i canalitzaren l’aigua, en aquest punt tenim que fer un destrepe sense cap problema. Entrem en una senda que va per l’esquerra i va en altura, poc a poc anem baixant i en l’últim tram girem a la dreta deixant a l’esquerra un caminal, a la banda de baix hi ha una font que brolla en alegria.

Estem a un centenar de metres de finalitzar la senda. Son 12.2 km, els peus estan dolents després de la caminata, un consell cal portar bon calcer de senderisme, no cal dir que en èpoques de pluja cal mirar la predicció del temps.