Com
sempre cafè i marxa, hui en som 8, en els punts habituals de reunió i fem l’eixida
cap a Bocairent poble de la Vall d’Albaida, anem a recórrer una ruta varies
vegades ajornada por diverses raons, mal temps, imprevistos, etc.
La
ruta esta traçada a partir de diversos tracks, alguns propis, altres traçats
sobre plànol i altres baixats d’internet.
El
punt d’eixida es al costat del camp de futbol del poble i accedim per la redona
on esta l’homenatge a la manta de Bocairent, eixida cap al poliesportiu, i
girem a la dreta fins l’entrada al camp de futbol, punt d’eixida i tornada.
Després
dels preparatius anem amunt per un caminal asfaltat; ja tindrem temps de xafar
la terra; com sempre que bé a caminar el capdavanter fa la seua eixida
disparat, “ja pararà, en el primer
creuer!”, diuen els companys, “i la
resta?”, pregunten, “fen eixida amb
bici i preparant-se per fer un cap de setmana de btt!”, altres han excusat
la seua presencia, per diversos motius; “fa
fred!”, diuen el companys, “al menys
6 graus”!, “ja farà calor!”, a mesura que anem pujant anem llevant-nos la
roba, va fent calor, i apareix la roba de manega curts, com sempre els mes calorosos
i les mes caloroses volen aprofitat el bon clima que tenim.
“Com va el viatge a Irati?”, pregunta un
company, “a l’hora d’esmorzar parlarem
del tema!” contesta una companya, “tinc
ganes d’anar!”, diu un altre, deixem arrere l’asfalt i entrem en senda, a
la dreta un arbre fruiter, “mireu-lo, no
li caben mes flors!”, “gaudiu, gaudiu!”, “quina bellesa!”, son les paraules
mes destacades del dia, la primavera ha fet acte de presencia, estem a 800
metres d’altitud, i es nota respecte a la Ribera que estem a uns 20 metres d’altitud.
Creuem el barranc i ja veiem a la dreta la carretera, anem a bon ritme, no hi
ha impediments dignes de menció, anem uns centenars de metres per la vora, hi
ha poc de tràfic. “Bon dia!”, saludem
a dos dones que estan fent espàrrecs salvatges, “bon dia!” contesten, “ja
tenen un bon manoll, en he agafat uns quants i els he provat i no estan gens
amargs!”, diu una companya
L’entravessem
la carretera i apleguem al “Portell”, “a
dreta o esquerra?”, pregunten, desprès de uns dubtes, “el gps diu a l’esquerra!”, anem cap a la “Font Freda”, anem per
terreny conegut, altres vegades ens ha portat fins a la “Font de la Coveta” naixement
del riu Vinalopo, eixim de la de xalets per camins de terra i baixem cap a un
rierol a l’esquerra, “l’ultima vegada que
passarem estava sec i ara mireu com corre l’aigua!”, “en el pou anirem a la dreta!”, diu un company, deixem arrere el cami
de terra i en senda pura i dura, el rierol corre a la dreta, “ hi ha que travessar el riu!”, votant
de pedra en pedra fem la primera travessia del riu, fins a 5 vegades passarem
el rierol, una meravella de paisatge, algun company va provar les sabatilles de
“goretex” amb bon resultat, altres els banyaren el peus, tot una risa per als
senderistes. Cal dir que en alguns moments el nivell de l’aigua respecte al
fons del barranc ara transformat en riu supera el metre d’altura, la vegetació
de ribera estava tombada en el sentit de la corrent.
“On esta el Morro del Porc?”, pregunten,
“es aquell de la dreta!”, “pujarem per
aquella costera i anirem cap a la dreta!”, travessem per última vegada el
riu i anem cap amunt, la senda ampla i de bon caminar, el guia te el peu
fastidiat, “com va el peu?”,
pregunten, “millor del que pensava!”,
contesta, “saps lo que es?”, “al dijous
tinc una prova i ne diran el resultat!”, una parada curta permet vorer els
voltants, d’esquerra a dreta el Benicadell, el Portin, el Montcabrer i la serra
Mariola, una meravella. “Esmorzem?”,
pregunten, “a les deu!”, contesten,
es fa hora d’esmorzar i busquem un lloc al abric del vent, unes pedres ens
serveixen de seient; gaudim dels entrepans, la fruita, el xocolate, el rollets
d’anis i un bon cafè; “ per anar a la
selva d’Irati, com organitzem el viatge?”, “jo tinc cotxe!”, diu un company, “un company me ha dit que he ell també el te disponible”, diu una
companya, “quants en som?”, “cal confirmar quant antes, envieu el missatge
a la vesprada”, diu una companya “jo faig
la convocatòria!”, diu un company, “he
seleccionat una sèrie de rutes per fer, unes son llargues, de 13.5 km, de 17,5
km., de 14 km. per fer al matí, i les curtes per fer a la vesprada, també podíem
anar a visitar el poble de Sant Jean Pied de Port, que esta a França!, totes
les rutes tenen l’eixida als voltants del refugi, com a molt a 15 minuts!”, diu
el guia habitual, “podem vorer mes coses
sobre la marxa!” diu un altre, “el
important son els vehicles que fan falta, per llogar un microbús i un cotxe per
completar o dos vehicles de 7 plaçes!” diu una companya.
Seguim
caminant per senda ampla i de bon caminar, per dins de boscos de pins, amb
clarianes, apleguem a la pista i girem a l’esquerra, ara podem gaudir de les
muntanyes dels voltants, dels caps sembrats de cereals, d’alguna vinya, la
terra es multicolor, una meravella per la vista. “Tenim que anar cap a l’esquerra!”, diu el guia, “ací hi ha una senda molt desdibuixada!”,
diu un company, “amunt!”, pugem poc a
poc mes per intuïció que per les marques, “a
la dreta!”, al final veiem una senda ben xafada, i en un moment estem al
cim, alguns pugen per gaudir de les vistes, “quina
meravella, El Cavall Bernat, la Serra de les Agulles, El Monduver, el
Benicadell, el Portin i el Montcabrer, l’Eixam, i la dreta la Blasca, el pobles
de Camp de Mirra i Beneixama!”, baixem i foto de grup i avall, ara per
senda ben marcada, “sempre buscant la
dreta!”, en un minuts estem a la pista, i ens parem al cartell “Morro del
Porc”, esta fet de ferro retallat i tens que afinar molt la vista per vorer les
paraules.
Anem
cap a l’esquerra, i ja de tornada, en aplegar a lloc conegut ix el comentari “per açi va ser on estaven fent la batuda de
por senglar i no ens deixaren passar?” diu una companya, “correcte!”, diu el guia, “esperem que hui no estiguin!”, diu un
altre; de tant en quant un xalet a la vora del camí, i cosa curiosa també hi ha
boques d’incendi, gent preparada per a contindré el foc, apleguem a la cadena
on ens pararem l’altra vegada i ara no hi ha impediments, baixem per una costera
de bon caminar, el soroll de l’aigua ens crida l’atenció, hi ha una font de galeria
que te bon cabdal, una conducció de pvc porta l’aigua cap avall, de sobte
entrem en una senda molt empinada, esgarrifós i amb pedra molt solta, “aneu amb precaució, esta esvarosa”,
afortunadament no hi ha cap d’accident, en aplegar baix anem cap a la dreta
seguint una tanca que ens porta a un camí que acaba en un mas, “bona casa per passar l’estiu, pareix que te
prou habitacions per a tots”!, diu un company, “bon aspecte te”, anem avant i en una praderia menuda plena de
margarides que conviden a descansar un moment, gaudim de la natura, travessem
la carretera i una olivera al costat del camí, sembla que te ulls, “fes des de ací la foto!”, diu un
company, “molt bonica” diu un altra,
seguim el camí hi uns llauradors estan fent llenya per a l’hivern, en aplegar a
un creuer “ens falten dos companys!”,
diguem “han anat recte, si van a la dreta
eixiran al poliesportiu!”, diu el llaurador, telèfon en ma, “aneu cap a la dreta i ens veiem als cotxes!”,
els diguem “val”, contesten.
Parem a la font del “Mas de Dalt”,
fresca i de bon beure encara que algun company es pregunta sí serà bona de
beure, un camps d’arbres fruiters a la dreta, a l’esquerra, un codony ple de
flor, un camp sembrat de “caps de moro”, ens fan gaudir de la natura, en
aplegar al creuer a l’esquerra i ja estem a prop dels cotxes, una foto alçant
la càmera per poder fotografiar el Bocairent vell, sense edificis moderns, ens
transporta al segles passats. En aplegar els companys estan esperant-nos. Pugem
als cotxes i beure una cervesa fresca i a casa, ens acomiadem fins a la propera
setmana, projecte pujar al Puig Campana o anar a Pinet, per anar a l’Alt de la
Lletrera i al Mirador, i buscant una alternativa per deixar de costat les
colmenes que hi ha a la senda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario