Hui
som 22 i dos gossos, cafè i marxa, anem amb retard, arrepleguem a la resta dels
membres de la Penya a Alberic i un altre grup no espera en els "Tolls".
El dia gris, la temperatura bona, anem amb vestimenta tot temps, ja eixiran les
capes de roba i alguns les motxilles se'ls quedaren xicotetes, semblem cebes.
El guia
habitual hui esta de "no guia", un company dirigirà "l'orquestra",
la senda coneguda d'altres viatges es de tota
manera una novetat, l'eixida és per l'esquerra
i no per la pista del "Planil", era
el lloc normal per començar quant no teníem gps i
el més paregut eren unes fotos àrees, anem per una senda que va pujant a poc a poc, deixem a l'esquerra una
ferrada "la
part primera de bon pujar i la segona extra
plomada, és molt dura! ¿te guia de vida? ¡Sí,
esta molt ben equipada, este estiu la van fer!, veiem els primers tolls a
la dreta, l'aigua d'un blau pur i transparent com el cristall.
Després de
fer la ferrada este estiu passat, vam fer un xicotet ràpel per dalt
de l'abric a hi baix. Després anàrem a
fer la senda de la "Porta del Cel", quina va ser la nostra sorpresa quan
parem a dinar a un poble de Catalunya i una cambrera ens va dir ¿sou valencians?
Sí! ¿don? de Canals! jo tinc família a Quesa, la teva cara en sembla coneguda! ¿vosaltres no sereu els bojos
que baixaren per una corda en la zona dels tolls de Quesa? Sí!, que xicotet és el món, casualitats de la
vida, trobar a xica que ens va vorer fer un rapel en un lloc conegut sols per la gent de les comarques
més properes a la Canal de Navarres. Seguim avant en aplegar al final de la senda
senyalada per un post "Camino de la Cinglas, fin de la via ferrata".
La senda en porta cap avall, entrem en el canó, els penya-segats a dreta i esquerra són impressionants,
la senda serà circular diu el guia, sí perdem
algun detall a l'anada o vorem a la
tornada, anem avant, vorejant els rierols, votant-los en alguns moments, els gossos
estan gaudint de les aigües cristal·lines dels pous al llarg del riu.
De tant en tant escoltem xop!, els
gossos estan dins de l'aigua, i també alguna pedra que ha tirat la jovenalla, seguim
per dins del canó, admiren els penya-segats,
alguns molt verticals i estan adornats per alguna cataracta, ara seca, però quan plou té que ser impressionant, ara anem per la dreta
del riu, ara per l'esquerra, en alguns trams la senda esta marcada per fileres de pedra, que algun voluntariós anat posant per poder seguir la ruta. Anem caminant per
dins del riu i de colp una veu ¿no esmorzem? ¡són les deu!, ¡d'acord, la cova esta a uns 25 minuts!, allà anem
a menjar-nos el entrepà, gaudim de creïlles fregides,
de vi, del cafè, un colpet d'herbero, de pastissets de moniato de coquetes de sexi, tots el membres de la penya son de bon menjar i amics de compartir-lo, un company
que venia per primera vegada no portava entrepà, en un moment estava envoltat
de menjar de tot tipus, desprès al
llarg del temps, ha sabut agrair-o portant, arnadí, faves bullides, clòtxines
al vapor, vi fresc, mandonguilles de abadejo, i moltes coses més. Esperem
que torne prompte, i no es per el menjar sinó per la seua companyia.
Seguim avant pel fons del canó,
cada vegada més impressionant, abrics en zones altes, coves a l'aire plenes
d'estalagmites ¿sabíeu a prop d'ací, concretament
al poble de Bicorb, hi ha petjades de
dinosaure? ¡Sí!, expliquem a company que si vol quedar bè en la seua parella
pot portar-la d'excursió a vorer les petjades i després dinar
al poble de Quesa "uns montaditos". ¿coneixeu la cova de Les Dones? ¡Sí!,
hem anat dues vegades, la primera entrarem a la cova per dalt i la segona seguint
la rambla de Tambuc o
del Zapatero i pujant per un barranc, per cert un company parlant per telèfon es va despistar i afortunadament el trobarem!, la cova es interessant, no es molt llarga i sense cap de problema, te unes formacions en forma de nenúfar, possiblement tinguen milers d'anys. Un company explica que
el nom de la cova li ve perquè al fons hi ha un tapo d'argila que les dones l'aprofitaven per fer cassoles i altres utensilis per cuinar,
la cova es en realitat
el final d'un riu. En uns minuts apleguem al encreuament a la dreta, senyalat
per un post que desprès de una pujada no molt pronunciada ens porta al abric de
Voro, han canviat la tanca i ara es molt difícil apreciar les pintures
rupestres típiques de l’art esquemàtic del llevant, fem fotos i desprès les
borem amb detall.
Tornem cap arrere a bon ritme, ara no seguim la
ruta per dins del canó sense cap de problema els gossos van a la seua carrera
amunt carrera avall, ara gaudim de les vistes que no hem vist abans. ¿
l’excursió a l’estiu per a quant? La primera d’Agost, així evitem les
aglomeracions del cap de setmana!, ¡mes avant parlarem del projecte!. Una
companya senyala un voladís de pedra en una paret vertical que esta ple de
estalactites, una meravella, a eixa altura estan lliures les estalactites del
vandalisme.
¡ Ara tornarem per els tolls, seguim per la
senda que hem vingut i girarem a l’esquerra, i baixarem al llit del riu!, la
vista aèria dels rierols que van cap als tolls ens permet gaudir de les aigües cristal·lines
que van formant llacs menuts, la baixa forta per curta, en un no res estem
baix, girem a la dreta i comencen els “Charcos de Quesa”, lloc d’esplai a l’estiu,
on poder banyar-se sí ha plogut lo suficient en hivern, en el 2015 les aigües
estancades no permetien gaudir d’un bany. Ara els tolls estan de color verd-esmaragda
(esmeralda) l’aigua va baixant poc a poc alimentant els diferents tolls, en el
mes gran hi ha peixo de bona grandària, a mes d’un li temptava nadar en unes
aigües molt clares, no portar roba de recanvi els va detindré. Estem al fina de
la senda anem cap als cotxes, la bellesa del lloc es admirable, la tranquil·litat
i el silenci son fragorosos, ¡ tornarem!. A la setmana vinent es lloc escollit
per fer la senda, i sí no passa res, serà Pedreguer, el temps dirà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario