05/07/2019 FERRATA DE L’AVENTADOR

            Hui ens hem reunit 4 senderistes per fer la ferrada de “L’Aventador”. Per aplegar al inici de la zona de escalada tenim que anar per la CV-610 direcciò Genovés, i abans d’aplegar al poble girarem a la dreta en l’indicador “urbanitzacions” i a un centenar de metres tornarem a girar a la dreta en direcció “Cova Negra”, “Alboi”. Seguirem la carretera i no mes pasar la via del tren girarem a l’esquerra per un corba nolt tancada i seguirem fins aplegar al final de la carretera. Aparcarem i cap amunt. Ha hi mateix eix una senda ampla de pedres soltes, la seguirem fins aplegar al peu de la ferrada.

            Esta classificada com K3, per a persones altes i K4 per a persones menudes. Les dos classificacions venen per la distancia entre els escalons, els “normals” estan a uns 70 centímetres i la resta a 80, 90 o fins a 1 metre. Es una pujada per a gent experta. Te cable de vida en bon estat i posat en el 2018.

            “Per a pujar ens organitzarem de la següent manera, jo primer (JU), segon BE, tercer PA i l’últim VI, assegure a BE amb una corda de 15 metres”, diu el guia de hui. JU puja els primer escalons fent us del “dissipador” enganxat a la “cable de vida”que queda a l’esquerra, porta a la enganxada al arnes un corda dinàmica per assegurar a BE, el novell de l’expedició. “Enganxat a l’arnes el mosquetó, i comença a pujar pues ja estàs assegurat”, diu el guia. BE inicia la pujada i en el moment que pot enganxa el “dissipador”, quant porta 4 escalons BE esclata, “ara es el moment de tornar arrere!”, “puja tranquil que esta assegurat!”, diu JU, BE nota la corda tirant i comença a pujar, els escalons a prou distancia, no es una pujada normal es mes una escalada.

            PA i VI, van darrere sense problemes, son experts en vies ferrades i ràpels. “Com ja te havia dit la distancia entre escalons es mes alta del normal, busca punts on recolzar els peus i agarrat amb les mans un pugues!”, diu JU, poc a poc anem pujant, JU li diu a BE, “parat i canvia el dissipador i mentre jo canviaré la corda de seguretat, enganxat amb el cap d’anclatge al escalo i descansa!”, comenta JU. VI trau la càmera i aprofita per fer fotos dels tres primers i desprès PA, li fa fotos a VI,

            Primer tram de la ferrada aconseguit, anem amunt, el segon tram es passa sense problemes, hi ha llocs on posar el peus i fer presa en la pedra, les parets estan llises i les sabates de trail no ajuden gens ni miqueta. Poc a poc anem pujant i agarrant confiança, de vegades al assegurar-se BE s’oblida de llevar el cap d’anclatge, PA sempre atent allibera l’anclatge, hi ha un tram en el tercer on es por pujar sense problema, “fixat, tens que posar el peu esquerre a l’esquerra, i el dret al forat de la dreta, amunt que ja estàs assegurat!”, diu JU; la cosa es posa difícil.

   

            “Mes avant tenim una zona extra plomada, on tindràs que esforçar-te!”, diu JU; el quart tram o a saber quin de tots lo cosa es posa mes difícil, “no hi ha punt de presa!”, comenta BE, “espera jo passe davant i t’ajudaré!”, comenta PA, dit i fet PA fa una tasca d’equilibri i en un no res passa per damunt de BE, “agarrat a la meu bota i puja!”, diu PA, en un no res BE salva l’obstacle, uns quants escalons mes i altra vegada, los cosa es torna a posar difícil, altra vegada sense punts de presa, ni per als peus ni les mans, “a l’altra vegada porta sabates mes adherents, jo fas us d’unes sabates per vies ferrades que tenen una sola molt adherent!”, comenta JU, “o porta botes de muntanya!”, comenta VI, “jo h e agarrat sabates de trail pensant que tindrien adherència i res de res!”, comenta BE, “espera a puje i te recolzes amb el meu genoll i pujes!”, comenta VI, dit i fet la cama serveix d’escaló i amunt, un altra trepada i tornem a fer la maniobra, “ànim que ja estàs dalt!”, comenta JU i PA, “no es pot eixir per la dreta?”, comenta BE, “no es pot eixir pues no hi ha cable de vida!”, diuen el experts-

            L’ultima trepada i final de la pujada, “estic esgotat!”, comenta BE, “ara ja estàs dalt, beu i descansa”, comenten els companys. “Ara anirem a fer un ràpel d’uns 30 metres!”, comenta VI, “jo no se si podré!”, comenta BE, “ànim no et preocupes que es fàcil!”, comenten, “jo baixaria per la senda, des de ací la veig!”, comenta BE, “va equipat i avall!”, diu VI, “allà vaig!”, diu BE, “baixarem els dos junts, assegurat i proba l’stop!”, comenta VI, “açò no frena!”, diu BE, PA revisa l’aparell, “funciona bé, el que passa es que la corda es de 9 mm i l’aparell serveix per a 9 u 11 mm.!”, comenta PA, “baixaré com si fora un 8!”, diu BE.

Des pres de comprovar el stop, iniciem la baixada en paral·lel , VI va desplegant la corda de 70 metres, “vaig a comprovar sí la corda aplega al final!; ports baixar soles?”, diu VI, “tranquil puc baixar a soles!”, diu BE aprofitant per fer fotos al paisatge dels voltants. En aplegar baix VI i comprovada la corda, “pots baixar fins a baix, la corda esta justa per sense cap problema!”, BE reprèn la baixada prestant atenció al stop, i per si de cas, la corda al cul com si baixarà en un 8, en un no res i sense cap problema, BE aplega al final del ràpel.

            A continuació baixa PA amb stop i l’últim es JU que baixa amb “piranya”, la seua eina preferida. “Ara anem a fer un ràpel que esta ací a l’esquerra, hi ha un tram de 7 metres i que ens farà falta la corda de 15 metres, acaba en un balconet i desprès un altre ràpel de 30 metres!”, diu VI, ara convertit en guia, “jo ja en tinc prou per ha hui, vaig a baixar per aquella senda!”, diu BE; “baixa home baixa, es un ràpel mes!”, diu PA, “estic cansat i la meua preferència es baixar per la senda!”, diu BE.

            Dit i fet, BE enfila la baixada un poc a traves per anar a buscar la corba de nivell que el portarà a un camp d’ametlers perdut i de ha hi a la senda que segueix la linea de tensió que va en paral·lel a via del tren.

            Xino xano BE amb un pas rapit aplega a la baixada del ràpel llarg a temps de fer fotos a PA i a VI, ens reunim i cap al principi de la senda on tenim els cotxes, “ara se el que es una via ferrada K3 o K4!”, comenta BE. Al final alguna ampolla en les mans per el fregat de la corda i res mes digne de menció. Fins ací una ruta mes, una experencia bonica e intensa, però no se si repetiré una K3 o K4, en dedicaré a les K1 o K2, que son mes senzilles i divertides.