26/07/2014 Cami de Benali - Torrentera - Vereda - Tallafocs



Cami de Benali – Torrentera – Tallafocs

La ruta de hui, desconeguda, hem recorregut el voltants a la zona de la Guarronyera, les serres poblades de pins, envoltats d’oliveres, ja no son de secà, ara les reguen gota a gota. Hem matinat per fugir de la calor, i ara sabem que la volta ha segut bona.

Entrem a Enguera i busquem el desviament cap a les Cases de Benali. Deixem el cotxes al desviament de “Faraguat”, entre el quilometres 7 i 8, a la dreta, hi ha un cartell indicador de color verd. Aparquem i a caminar, al cap d’un mestres apareixen un gossos abandonats, portem collar i van perduts, famèlics, alguns d’ells malats, en segueixen, i els fem fugir, costa però al final sen van. Anem per camins de terra, de bon caminar, a l’ombria dels arbres, de moment no fa calor, com sempre xarrant alguns estan contents després d’uns quants anys d’espera i de judicis han aplegat les resolucions bones. Els ulls alegres per haver acabat l’espera. Caminem per camins de terra, ¿com es la senda? No se, com sempre la he baixat de wikiloc, ¡he vist que es dura!, no la he mirat, ja vorem com es. La senda promet, la calor també, fins al moment es por aguant encara no son les 9 del mati, ja portem 5 quilometres, ¿esmorzem al bar?, podríem reservar taula, encara es prompte, mes avant vorem, el membres de la penya sen van de vacances, a Cullera, a França, a Xile, a casa, a treballar; tots tenim alguna cosa que fer.

Seguim el camí passen uns ciclistes de MBT, per caminals aptes per el seus aparells, fotos, algun trago d’aigua, el cap davanter es para i com sempre encerta ¿a la dreta?, el gps no enganya, ¡SI!, una torrentera digna de menció, de pendent forta i pedres soltes, xino-xano un passet darrere de l’altre i amunt, es curta però en lleva el alè, pugem com podem, en zig-zag , sense presa, no es esgotadora però poc en falta, fem cim , si es pot dir “cim” i agraïm el final, una baixadeta, una pujadeta i girem a la dreta, estem a la Vereda de la Carretera, uns glops d’aigua a l’ombra d’un pi i seguim la vereda, es ampla de bon xafar, anem de presa, comença a fer calor, s’acosten les 10 hora d’esmorzar, ¿on parem? ¡Mes avant!, un soroll fort ens senyala les 10, busquem ombra i zona pla, sense matolls per gaudir del bocata, les olives, el pimentó en samorra, els fruits secs, els rollets d’anis, coca de llanda, torrons de gat, el vi, meló d’algers, de tot l’any; no ens privem de res, tots i totes son de bon menjar, el cafè i un xorret de brandi, i a caminar, de sobte cara avall, a la travessa, no hi ha marques de cap tipus, en zig-zag, vorejant les argilagues, els matolls, estem al talla-focs, les pedres soltes esvaroses, se fa pesat, la baixada curta i intensa, s’acaba la baixada, girem a la dreta i seguim, a l’esquerra i tornem al camí, anem de baixada, llarga i lenta, comença a fer calor, son les 11 i ¼, hem caminat 9.8 quilometres, este casi al final de la senda d’uns 11.5, ens alegrem d’haver matinat, falta no res, el gossos no han tornat aparèixer, per a tranquil·litat de tots, veiem una tanca elèctrica, ¿que farà ací? ¿ramat? ¿de quin tipus? Veiem una yegua i el seu cadell, ella blanca, ell jove de color marro, les bromes comencem ¿com serà el pare? ¿obscur? ¿entreverat? Fem unes fotos, el jove es deixa acariciar, ara té explicació la tanca, els animal en llibertat total.

Seguim, estem al final de la senda, a la part de dalt les oliveres sense reg, ara gota a gota, un hidrant per als bombers, una basa de reg, com canvien el temps, ara sols es preocupa la producció, no la qualitat, comenten que abans per a criar les oliveres i que produïren se seguia el sistema de deixar descansar un any els cultius, l’olivera te tendència a la “veceria”, es a dir un any bona collita, i l’altra dolenta.

¿Que fem la setmana vinent, jo estic a Cullera si es a prop vinc, jo a França es difícil que vinga, jo a Xile a vorer a la meua neta, a la nora i al fill. Farem senda a prop de casa, la clàssica de la Murta –casa del forestal_senda botànica de l’ombria_Pas del Pobre_barranc Fosc_Creu del Cardenal_torrentera_Cavall Bernat_Pla de Pouet. Algo dureta diria jo. Hem aplegat al final, veiem el cotxes, ¡ bona senda! Son les 11.45, l’excepció la pujada de la torrentera i la baixada del tallafocs, hem gaudit de terrenys nous, ¡tornarem!. Per als desentrenats sempre podem pujar a la Creu del Cardenal i de a hi a la torrentera, Cavall Bernat i baixar per el Pla de Pouet, menys forta, i com sempre interesant.

12/07/2014 Cami Vell de Xixona - Font de Vivens - Alt de La Martina

12/07/201 Cami Vll de Xixona - Font de Vivens - Alt de la Martina

Hui som 6, i sense el gos. Matinet i marxa cap a Ibi, arrepleguem a la resta de la gent Alberic, el dia promet no fa calor de bon mati. Eixirem de les antes que hi ha a l’esquerra d’Ibi, a la serra del Quartel, al peu del cim del mateix nom, hem recuperat a un company que ha estat treballant a l’hivern. Deixem el cotxes aparcats i com sempre cap amunt. “No hi ha sendes planes” tindren que posar-li de nom a la penya, senda de pedra solta, arrosegada per les motos trialeres i no per la pluja, sera la primera mitja pujadeta, de pujar suau i sense problemes, coronem la lloma i recordem haber fet la baixada des-de el cim de la Carrasqueta, deixem el cim del Quartel a la dreta i ens endinsem al barranc de la font de Vivens, la baixada fora de la senda destrossada per les motos, anem vorejant-la, al menys es curta, la pendent normaleta, hi ha que baixar molt pendent de les pedres soltes i així evitar les caigudes.

Apleguem a la font de Vivens i esta seca, la sequera esta fent molt de mal, els pins estan mol secs, la muntanya es un polvorí, una xispa, un cigarret al apagat i tot serà una flama, girem a l’esquerra i comença la pujada que falta de la pujadeta i mitja per dins del barranc, es pedra ferma i esta net de argilagues, de colp ens apareix una zona de recreo, en els seus bancs a l’ombra del pins, hi ha de nous i de vells, podem triar el que volem, la font esta seca, l’aljub també, la bomba de ma no trau aigua, son les 9.30, ¿ esmorzem ?, allà anem, hi ha que aprofitar l’ocasió, no sempre podem trobar un seient de fusta, es un plaer poder sentar-nos còmodament, i no damunt d’una argilaga.

El esmozar bo, com sempre, fruita i com no “els susus” apareixen d’amunt la taula, algunes persones es farà dentetes, no haver vingut hui. Son un plaer per als sentits, son d’una senzillesa espectacular, reblits de crema suau. El amo de bota estaba preocupat ja que la te en molta estima i pensaba “estos salvatges son capasos de desfer les costures, de girar-la per poder buidarla del tot i deixarla seca”. Continuem el camí ara la pujada de valent, la pendent forta i de bon caminar, apareixen els primers símptomes de les persones desentrenades, agarren aire de tant en tant, un paronet i avant, en zig-zag. En un creuer, equivocació al canto, un altre zig-zag i algo de camp a través i tornem a la senda. Ja estem a l’Alt de la Martina, hi ha una caseta de guarda, les vistes espectaculars, a la dreta el Migjorn, davant l’Alacanti i l’esquerra el Cabeço d’Or, darrere a la nostra esquerra la Carrasqueta, fotos i avant ara anem de baixada, curta però intensa, xarrem de tot un poc, no fa calor, em triat molt be el dia, molta ombra i bufa una briseta agraïda, la baixada rapida apleguem a un creuer i la dreta, cap al refugi dels Esbarzerets, ¿ens hem equivocat? ¿no ens porta al cim de la Carrasqueta?, tirem avant a vorer que pasa.

La senda amb poca pendent de pujada, anem cap a la Carrasqueta, de colp girem a l’esquerra, cosa que ens allunya del refugi, una miradeta al gps i confirma que anem be i per bon camí, una baixadeta i anem per camí conegut un altra volta, es la senda de torna de la Carrasqueta, unes pujadetes mes i comencem a baixar, ara fins al final, xarrem, fotos, ¿falta molt? Un no res, estem al “camí Vell de Xixona”, tornem a la pedra solta, mirem on posem el peus, ens apropem al final, podem qualificar el dia com a bo, la senda apta per a minifalda, sempre passa igual, dia que no venen les xiques no hi han matolls, i no es un comentari burlesc, la senda de hui es sense argilagues, hem gaudit de la senda, sense cap de lesió.

La comissió permanent no tria les sendes amb pujades fortes, amb baixades, amb argilagues, es qüestió de sort. Crec recordar que hi han mes sendes a la zona, les buscaré, esta zona esta resultant bona per a gaudir de la muntanya, hem fet dos al Carrascar de la Font Roja a la vessant d’Ibi, i ara dos mes a la Carrasqueta. Hem vist el Reconco damunt d’Onil, pot ser un del objectius a fer, hi ha una senda que promet a la carretera que va d’Ibi a Banyeres de Mariola, la farem un altre dia.

Hi ha que gaudir de la Muntanya i passar sense deixar petjades, ni fem, ni deixalles. Si fotem la muntanya que deixarem al nostres fills, als nostres nets ¿algo pelat? Que abans era un bosc de pins.

05/07/2014 Riu Frare o Fraile

Comencem com sempre davant del cafè, hem retardat l’hora normal d’eixida, hui serà a les 8, tenim previst aplegar a Quesa a les 9 del matí, esmorzarem com sempre al bar “La Parra”, som puntuals i preparem el cos davant d’un bon esmorzar i així poder resistir el primer impacte de les aigües fredes del riu.

Es compleix el horari a les 11 estem al riu, ens esperem unes quantes hores dins de l’aigua al principi freda, i una vegada el cos acostumat ens sembla que no esta tan freda. El nivell mes baix que l’any passat i bo, per gaudir d’unes hores divertides, caminant, nadant, algun que altre colp de les pedres amagades baix l’aigua.

El riu nom esta molt transitat, nosaltres som 19, alguns sols vindran hui, son el amic del amic del amic, ¡benvinguts! A un dia per a gaudir d’un dia d’aventura, emocionant, amb sorpreses. Deixem els cotxes tots plens de pols i al riu, freda com he dit abans, les risses comencem ¡esta freda! Ja te passarà avant ¿quant tardarem? No eu sabem? ¿i la tonada?, mitja hora a un ritme alt 3/4 d’hora a ritme cansi no, ara al riu i a gaudir. El forçuts apuntalant la pedra, després el mes forçut de tots ell sols sostenint la pedra ¡en un dit!, nadant, caminant, avancem per el riu, fotos davant, darrere, el somriure de la gent, que gaudeix de l’aigua.

Apleguem al primer pou, comencen els bots des-de la pedra, els valents i les valentes no seu pensen, es un rosari de bots, joves, i no tan joves, fotos dels bots, volen com papallones i al final la gravetat exerceix el seu dreta, ¡xof!, seguim avant apleguem a la zona del banys, una cadena de xicotets bots, que pareixen banyeres terapèutiques, alguns les gaudeixen, jo també, relaxant, fa goix quedar-se tot el dia, però hi ha que seguir avançant, apleguem a la zona de aigües baixes, sols tapa fins al turmell, passem la carretera, fem un trencall i a la senda, anem cap a la cascada gran, la penya gran al mig del riu vigilant el pas de la gent, unes fotos i seguim, busquem la baixada cap a la cascada per l’esquerra, un grup de cascades menudes i ja estem a la gran, com sempre perillosa si no la coneixes, la corda ferma, baixem el primers i fem fotos de tota la penya, els mes àgils baixen en un no res, altres no acostumats amb algun refrego que altre, afortunadament sense llastimar-se ningú.

El nivell baix de l’aigua ajuda molt, l’any passat la baixada va ser mes perillosa. L’aventura menuda es així. Nadem per l’estret, alguns es queden bocabadats de vorer el xicotet canyó que ha format el riu al llarg de milers d’anys desgastant la pedra. Seguim avant, el riu es fa ample, baixa el nivell caminem per dins de l’aigua, estem a la catarata gran, ens retardem esperant al rezagats, baixem per la dreta, els mes aventurers per la corda de la catarata, després al ¡gran bot!, impressiona com sempre, els atrevits i les atrevides, estan botant, una i altra vegada boten. Son les tres, un xiulit a tornar cap al cotxes, ens espera mitja hora de senda, els afortunats tornen amb cotxe la resta a peu, la calor es deixa sentir, anem fresquets, tots mullats i així no la notem tant, però fa calor, el sol omnipresent cau a plom, apressa cap als cotxes.

Apleguem als vehicles uns glops d’aigua freda i cap a casa, fins a l’any vinent, ara buscarem sendes d’altura, fresques, a les zones de bosc, per fugir del sol, matinarem com sempre, hui ha segut un dia excepcional. No hi han lesionats, sols algun que altre colp. Ha segut quatre hores de brega amb l’aigua, esgotadores mes que una caminada de la mateixa durada. Ha segut un dia ¡molt bo!