Comencem com sempre davant del cafè, hem retardat l’hora normal d’eixida, hui serà a les 8, tenim previst aplegar a Quesa a les 9 del matí, esmorzarem com sempre al bar “La Parra”, som puntuals i preparem el cos davant d’un bon esmorzar i així poder resistir el primer impacte de les aigües fredes del riu.
Es compleix el horari a les 11 estem al riu, ens esperem unes quantes hores dins de l’aigua al principi freda, i una vegada el cos acostumat ens sembla que no esta tan freda. El nivell mes baix que l’any passat i bo, per gaudir d’unes hores divertides, caminant, nadant, algun que altre colp de les pedres amagades baix l’aigua.
El riu nom esta molt transitat, nosaltres som 19, alguns sols vindran hui, son el amic del amic del amic, ¡benvinguts! A un dia per a gaudir d’un dia d’aventura, emocionant, amb sorpreses. Deixem els cotxes tots plens de pols i al riu, freda com he dit abans, les risses comencem ¡esta freda! Ja te passarà avant ¿quant tardarem? No eu sabem? ¿i la tonada?, mitja hora a un ritme alt 3/4 d’hora a ritme cansi no, ara al riu i a gaudir. El forçuts apuntalant la pedra, després el mes forçut de tots ell sols sostenint la pedra ¡en un dit!, nadant, caminant, avancem per el riu, fotos davant, darrere, el somriure de la gent, que gaudeix de l’aigua.
Apleguem al primer pou, comencen els bots des-de la pedra, els valents i les valentes no seu pensen, es un rosari de bots, joves, i no tan joves, fotos dels bots, volen com papallones i al final la gravetat exerceix el seu dreta, ¡xof!, seguim avant apleguem a la zona del banys, una cadena de xicotets bots, que pareixen banyeres terapèutiques, alguns les gaudeixen, jo també, relaxant, fa goix quedar-se tot el dia, però hi ha que seguir avançant, apleguem a la zona de aigües baixes, sols tapa fins al turmell, passem la carretera, fem un trencall i a la senda, anem cap a la cascada gran, la penya gran al mig del riu vigilant el pas de la gent, unes fotos i seguim, busquem la baixada cap a la cascada per l’esquerra, un grup de cascades menudes i ja estem a la gran, com sempre perillosa si no la coneixes, la corda ferma, baixem el primers i fem fotos de tota la penya, els mes àgils baixen en un no res, altres no acostumats amb algun refrego que altre, afortunadament sense llastimar-se ningú.
El nivell baix de l’aigua ajuda molt, l’any passat la baixada va ser mes perillosa. L’aventura menuda es així. Nadem per l’estret, alguns es queden bocabadats de vorer el xicotet canyó que ha format el riu al llarg de milers d’anys desgastant la pedra. Seguim avant, el riu es fa ample, baixa el nivell caminem per dins de l’aigua, estem a la catarata gran, ens retardem esperant al rezagats, baixem per la dreta, els mes aventurers per la corda de la catarata, després al ¡gran bot!, impressiona com sempre, els atrevits i les atrevides, estan botant, una i altra vegada boten. Son les tres, un xiulit a tornar cap al cotxes, ens espera mitja hora de senda, els afortunats tornen amb cotxe la resta a peu, la calor es deixa sentir, anem fresquets, tots mullats i així no la notem tant, però fa calor, el sol omnipresent cau a plom, apressa cap als cotxes.
Apleguem als vehicles uns glops d’aigua freda i cap a casa, fins a l’any vinent, ara buscarem sendes d’altura, fresques, a les zones de bosc, per fugir del sol, matinarem com sempre, hui ha segut un dia excepcional. No hi han lesionats, sols algun que altre colp. Ha segut quatre hores de brega amb l’aigua, esgotadores mes que una caminada de la mateixa durada. Ha segut un dia ¡molt bo!
No hay comentarios:
Publicar un comentario