domingo, 13 de agosto de 2017

05/08/2017 Refugi de Bujaruelo - Torla

Tercer dia de ruta, etapa de transició entre el Refugi de Bujaruelo i el pàrquing de Torla, on estan els vehicles aparcats.

Desprès d’una nit de descans reparador, una bona dutxa, i un bon sopar, com sempre de bon mati a desdejunar, no pot haver queixa del refugi, tot perfecte, el menjar, les habitacions, l’atenció, con he dit abans tot perfecte, una decisió d’última hora no portarem pícnic ja que el trajecte es curt.

            Desprès de desdejunar i prendre un cafè exprés que sap a gloria; iniciem la ruta amb una foto al pont romànic de Bujaruelo, davant del mateix pont estan les restes de l’església del despoblat de San Nicolas de Bujaruelo, sols el àbside de l’església, un voluntari ens fa la foto de grup i a caminar, la senda ampla de bon caminar, anem per dins d’un bosc format per fagos, avets, i pins, l’ombra es d’agrair,  estem recuperant-nos dels traumatismes provocats per la baixada del dia anterior, han segut de 9.14 kilòmetres de forta baixada, i un desnivell de 1474 metres; anem a bon ritme, el guia del dia es el habitual de la Penya, anem mes relaxats, hui no tenim presa, anem amb temps de sobra, podem admirar el paisatge, el riu Ara en ens acompanyarà fins a Torla.


            La senyal del gps es perd de tant en tant, anem per un canó de parets molt altes que dificulten l’arribada de la senyal dels satèl·lits; una companya es queixa del turmell molt cascat per la baixada, baralla l’opció de buscar una eixida a la ruta i buscar un vehicle, anem avant, xarrant de tot un poc, mes vegades en silenci, anem per el “Camí de Santiago o Sant Jaume o Saint Jacques”, qualsevol nom es vàlid, les senyals del GR-11 i el símbol del camí  en acompanya tota la ruta.
 
            De tant en tant ens creuem en senderistes que pugen cap al refugi, a vegades un, altres dos i famílies de 3 o 4 membres, van lleugers, nosaltres amb la carrega completa, fins aplegarà Sarvise no ens llevarem el pes de damunt, el temps transcorre rapit, esta fent-se temps d’esmorzar, “busquem un lloc per esmorzar?”, pregunten, passem un pont i hi ha un indicador “càmping”, “ara es el moment de buscar un mitja de transport per aplegarà Torla!”, diuen, “puc aguantar la resta de la senda, estic millor!” diu la companya. Busquem un lloc per esmorzar, el tronc d’un faig que han tallat a trossos ens serveixen de seient, mentre tant un company ensenya a la joventut unes claus de defensa personal molt senzilles, que els seran molt útils en cas d’agressió, es graven les lliçons en vídeo.
 
            “Com anem bé de temps podíem dinar en Sarvise!”, diu el guia, “d’acord!”, es la resposta generalitzada. “Ja que tenim l’equip adequat i estem a prop de Broto podíem fer la ferrata del Sorrosal?, sol hi ha que llogar els cascs!” 5 diuen que si, la resta disculpa l’assistencia.
 
            Reposem l’esmorzar i recuperem forces, seguim avant, creuem un altre pont i uns excursionistes en cotxe, pregunten “hasta donde podemos llegar?”, “siguiendo la carretera hasta el final, llegareis al refugio de Bujaruelo sin problemes!”, contesten, “gracias!”. Enfilem una pujada que ens portarà per la banda dreta del riu, guanyem altura sobre el riu, ara es un puja baixa sense parar, la ruta no esta transitada, en aplegar a un pas dificultós veiem una cadena per assegurar-nos i unes xiques molt amables immortalitzen el moment. “Gracias!”, seguim avant i en un creuer un company sol·licita una revisió dels peus, perquè te molèsties, “una capa de esparadrap i solucionat el problema!” diu una companya, seguim la ruta i ja estem a prop del poble, a l’esquerra ens crida l’atenció un edifici de color gris, “que podrà ser?”, diu un company, agarra uns prismàtics i revisa a distancia l’edificació, “esta ven conservada, les praderies netes i no es veu gent, pareix un hotel però esta vuit!”, anem cap avall, a l’esquerra la carretera que dona accés al P.N. de Ordesa, que dema recorrerem fins aplegar a la pradera i fer la “Faja de las Flores”, deixem el creuer de l’ermita de San Anton a la dreta i tenim davant una panoràmica de la vall, “on esta la Faja de las Flores!”, es la pregunta generalitzada, “ ara no la localitze!”, diu el guia, deixem la senda de terra i baixem a la carretera, i seguint la banda esquerra apleguem a Torla”.
 
Ens entren watshaps dels familiars advertint-nos de que estem en ris de tronades i pluges fortes. El dia esta clar i ras, sense núvols, fem una parada per llogar els cascs i apleguem als cotxes. Ara cap a Sarvise, directes a la dutxa, dinar descansar i visitar Broto i Torla buscant records per portar a la família.


            Dema la “Faja de las Flores”, senda de vertigen i segons ens comenta el guia “pujarem per la Carriata que sols requereix un xicotetes trepades i baixarem per les clavilles de Cotatuero”.











No hay comentarios:

Publicar un comentario