Els barrancs de l'Alcudia (Ribera alta)

            Hui som 10, retornen els companys malats, ens alegrem de vorer-los, hui farem l’eixida des-de un altre lloc al oficial, ens ajuntarem des-pres a fer un dinar de germanor al mateix poble, matinet i marxa, en encaminem a buscar la senda, un poc de dubte i gracies al oriünds la trobem enseguida, esta senda es plana i la recomanen per fer-la un dia de festa, que fas a bon sol, el recorregut es molt pla, no hi a casi desnivell en els 14 km. de recorregut, eixim de 60 metres sobre el nivell del mar a arribem fins al 100, una pujadeta de res, senda de bon caminar i que dona peu a xarrar tranquil·lament.

            Caminen per assegadors, barranc de terra, barranc de pedra i un poc d’asfalt, la conversa com sempre agradable, “ jo he portat arrop i tallaetes de postre”, “ jo dolços”, com sempre tots amb gana. Alguns han excusat la seua assistència, “ estic constipat”, “ hui toca edredoning”, excuses de mal pagadors.

            Allà anem,  eixim de la piscina municipal, anem buscant la senda en un no res la trobem, per assegadors, caminals a poc a poc anem entrant en el barranc, de bon caminar i sense problemes, els companys que ha excusat la seua assistència vindran a migdia per ajuntar-nos a dinar, per celebrar els nadals, d’ací un dies serà impossible, les empreses també eu celebraran, modestament com sempre, i perquè no ens lleven l’alegria.

            Xino xano anem caminat, ¿esta molt llunyà? “a hora d’esmorzar allí estarem”, el terreny humit per les pluges recents, el camps de kakis pelats de fulles i fruits, de tant en tant algun sense fulles però plens de fruits, una espectacle per als que no estan acostumats a aquestes vistes, “ a mi m’agrada el roig brillant ben maduret, jo el persimon, com un sharon no hia res” en la varietat esta el gust, caminem cap a les muntanyes, anem per dins de barrancs i les vistes dels camps ens envolten, no podem vorer las muntanyes dels voltants, una carrasca en el camí, vella coneguda, no l’han tallat ni cremat, deixem el barranc de terra, ara caminal amb el marges de pedra d’escollera, ara marge de terra. Entrem en barranc de pedra, ¡ però de bon caminar! Trenca la monotonia, votem de pedra en pedra o mes be pas curt, per no clavar el peu en algun forat, vegetació de barranc matolls, canyes, alguna fita indicant les herbes de ribera, ara tapades per altres brosses, roser salvatges alguna pitera, seguim avant, veiem un camp de kakis ple de fruits, fem unes fotos impressionants, eixim del barranc per un caminal, enfilem cap al canal Xúquer-Turia, que abasteix d’aigua a les potabilitzadores de Manises i Picassent, que al mateix temps posen l’aigua en la red d’aigua del metropolitana de Valencia. Els dubtes eixen a relluir, ¿es fan analítiques de l’aigua a diari? Si, es pot vorer a la pagina del SINAC.

            El barbs naden al seu aire en el aigua, no tenen cap depredador que els moleste, l’aigua clara. Girem a l’esquerra i apleguem al Corral de Rafel, antic corral on se recollia el ramat, ara esta restaurat, i dins podem vorer una xicoteta exposició de utensilis d’espart; espardenyes, grans menudes; estibetes; cistelles, grans, menudes; una marraixa recoberta d’espart trencat, utensilis de pedra i fusta per picar l’espart, artesania pura.

            Tots recordem de menuts, als nostres avantpassats quant feien us del calcer d’espart i dien “ Quant Matamón s’emborrasca i la Murta fa capell, llaurador ves a casa, pica espart i fes cordell”, en molts pobles tenen acudits per a senyalar el canvi del temps que senyala pluja. Als pobles de la Ribera encara es fa us d’aquest acudit.

            Busquem taula per esmorcar, no fa molt de sol, i fa gelor, mes bé humitat, la taula s’ompli d’entrepans, olives, de tot un poc com sempre i fa la seua presencia el arrop, i segons la Wikipedia es fa de most de raïm i carabassa. Recordem quant érem menuts a un home de Benigànim quant el diumenges anava venent aquest dolç tan típic; el seu cant que anunciava el seu producte¡ arrop i tallaetes!.

            Gaudim del arrop, dels dolços de la conversa del temps passats, el company reporter porta càmera de fotos nova i sorpresa, la posa en automàtic i no corre com sempre a posar-se amb la resta del companys, el misteri esta resolt la duració del temporitzador ara es de 12 segons i te temps de sobra, ¡es passeja i no corre!. Les risses fan acte de presencia i a caminar, tornem a l’Alcudia per el camí de la Muntanya, el tràfic intens ens fa que deixem darrere el camí i entrem en el barranc altra volta, tornem sobre els nostres passos, parlant de projectes, com sempre, la setmana vinent anirem a Canals, a fer una ruteta curta, apta per qualsevol senderiste.

            L’any s’acaba i tindrem que fer balanç de les sendes que hem fet, els companys i companyes que han estat malalts ja s’han recuperat de les seues malalties, l’any vinent esperem que siga millor que este. Al tornar anem per un altre lloc per fer la senda mes distreta, el paisatge no canvia, camps treballats ens envolten, anem tornant al poble, el pas lleuger, volem tornar prompte per gaudir de una bona dutxa i cervesa ben freda, mentre esperem al companys i companyes per a dinar i passar un dia de germanor, comptant batalletes de les sendes, algun acudit, els xistes d’altres. Hem complit apleguem a una hora bona. Som els primers, el dia bo. Ens espera un final de senda i farem festa, ens ajuntarem amb gent que fa temps que veiem i recordarem altres temps passats. Als que no han vingut, també els trobarem a faltar i a l’altra serà.

Tierno saúz:

casi oro, casi ámbar,

casi luz.

( Juan J. Tablada, Mexic)