Tres senderistes
ens reunim per fer la ruta, anem en cotxe fins al port de San Rafael, en un no
res estem al punt d’inici de la ruta de hui.
“Ara anirem cap
arrere uns 200 metres i pujarem per una pendent curta i intensa!, comenta el
guia de hui; dit i fet anem cap arrere, les vistes espectaculars la Vall
envoltada per una boira blanca com el gesmil. A la dreta el Peñarroya i al
davant la conillera del Solano de La Vega, girem a l’esquerra i cap
amunt, “marca el waypoint!”, diu el
guia, el no guia marca el punt com a referencia per als senderistes que
segueixen que vulguen gaudir de la muntanya, la pujada curta i intensa, desprès
d’un centenar de metres comencem a planejar, de tant en tant botem el bassals
d’aigua que hi ha al camí, “pareix que ha
plogut prou per ací?”, comenta un company, “un veí me ha comentat que fa un dies va ploure prou!”, comenta el
guia.
Entre la pineda
van apareguin sabines gruixudes i de bona presencia, en recorda mol tal
paisatge del cim del Calderon i les seues sabines centenàries. “A la part de baix tenim la zona coneguda
com Las Navas, es una praderia amb un gran nombre d’animals pastant!”,
comenta el guia, fem una ullada a la zona, ien xicotetes velletes esta el lloc
on pastura el ramat de vaques, hem deixat arrere una casa gran en ruïnes, a
l’esquerra unes rames de formes rares plenes de líquens, ens conviden a fer
fotos de fons.
Anem per pla, “a l’esquerra tenim la serra i el pic
d’Olmedilla, ha hi tenim la serra i el punt geodèsic on tenim que pujar,
l’ascensió la tenim que fer una trepadeta!”, comenta el guia tancat l’ull,
anem per una zona de bon caminar, el dia fa goig, sense vent, amb bon sol, una
meravella de dia.
“Anem a esmorzar en un pla que tenim mes avant a la
dreta!”, comenta el guia; dit i fet trobem el lloc,
gaudim de l’entrepà i la fruita, un beu descans, una xerradeta i seguim, portem
un ritme prou bo, girem a l’esquerra i baixem poc a poc, toquem fons i comencem
la pujada, anem per senda ben definida, “la
casa que hi ha baix es l’eixida del barranc de Fuen Narices?!, pregunta el
company, “cert es l’eixida i per ha hi
passarem fa dos anys!”, contesta el guia, anem cap amunt, “aquesta senda es la que porta a l’estació
meteorològica?”, pregunta el company, “cert!”,
diu la companya. En aplegar a un Pi Gran girem a la dreta, anem pujant
cap amunt, entre pins, la pujada suau, en poc de temps apleguem al punt
geodèsic, mentre admirem el paisatge i de colp apareix un grup nombrós de
senderistes, els fem fotos a dos, a tres, ell@s es fan selfis, però mai de
grup; “no quadra cadascú va a la seua, no
es un grup cohesionat”, comenta el guia, ens fotos de grup al punt
geodèsic, al costat del penya-segat.
Mirem el paisatge
i anem cap avall, la baixada tranquil·la i de bon caminar, la ruta es una
mescla de rutes, poc a poc baixem i trobem una pista forestal, “eixe barranc en sona, es possible que
pujarem per ha hi quant férem la ruta de Fuen Narices?”, comenta un
company, “pot ser”, contesta el guia,
el so dels esquellots sona per la muntanya, a l’esquerra una vaca posa com una
artista de cine, es deixa fotografiar i no se immuta.
Ens avança un 4X4
que estava fent una ullada al ramat de vaques. Anem avant, apleguem a una tanca
electrificada per a que el ramat no s’escampe, anem a un ritme prou bo, hem
quedat per anar a dinar a Valdelinares, el que fa que xarra que te xarra, però sense
parar de caminar, en un no res estem al port de San Rafael, punt d’inici i
final de la ruta. La ruta bona, el paisatge millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario