jueves, 18 de octubre de 2018

13/10/2018 Port de San Rafael _Las Navas – Cim de l’Olmedilla


Tres senderistes ens reunim per fer la ruta, anem en cotxe fins al port de San Rafael, en un no res estem al punt d’inici de la ruta de hui.


“Ara anirem cap arrere uns 200 metres i pujarem per una pendent curta i intensa!, comenta el guia de hui; dit i fet anem cap arrere, les vistes espectaculars la Vall envoltada per una boira blanca com el gesmil. A la dreta el Peñarroya i al davant la conillera del Solano de La Vega, girem a l’esquerra i cap amunt, “marca el waypoint!”, diu el guia, el no guia marca el punt com a referencia per als senderistes que segueixen que vulguen gaudir de la muntanya, la pujada curta i intensa, desprès d’un centenar de metres comencem a planejar, de tant en tant botem el bassals d’aigua que hi ha al camí, “pareix que ha plogut prou per ací?”, comenta un company, “un veí me ha comentat que fa un dies va ploure prou!”, comenta el guia.



Entre la pineda van apareguin sabines gruixudes i de bona presencia, en recorda mol tal paisatge del cim del Calderon i les seues sabines centenàries. “A la part de baix tenim la zona coneguda com Las Navas, es una praderia amb un gran nombre d’animals pastant!”, comenta el guia, fem una ullada a la zona, ien xicotetes velletes esta el lloc on pastura el ramat de vaques, hem deixat arrere una casa gran en ruïnes, a l’esquerra unes rames de formes rares plenes de líquens, ens conviden a fer fotos de fons.


Anem per pla, “a l’esquerra tenim la serra i el pic d’Olmedilla, ha hi tenim la serra i el punt geodèsic on tenim que pujar, l’ascensió la tenim que fer una trepadeta!”, comenta el guia tancat l’ull, anem per una zona de bon caminar, el dia fa goig, sense vent, amb bon sol, una meravella de dia.
 
“Anem a esmorzar en un pla que tenim mes avant a la dreta!”, comenta el guia; dit i fet trobem el lloc, gaudim de l’entrepà i la fruita, un beu descans, una xerradeta i seguim, portem un ritme prou bo, girem a l’esquerra i baixem poc a poc, toquem fons i comencem la pujada, anem per senda ben definida, “la casa que hi ha baix es l’eixida del barranc de Fuen Narices?!, pregunta el company, “cert es l’eixida i per ha hi passarem fa dos anys!”, contesta el guia, anem cap amunt, “aquesta senda es la que porta a l’estació meteorològica?”, pregunta el company, “cert!”, diu la companya. En aplegar a un Pi Gran girem a la dreta, anem pujant cap amunt, entre pins, la pujada suau, en poc de temps apleguem al punt geodèsic, mentre admirem el paisatge i de colp apareix un grup nombrós de senderistes, els fem fotos a dos, a tres, ell@s es fan selfis, però mai de grup; “no quadra cadascú va a la seua, no es un grup cohesionat”, comenta el guia, ens fotos de grup al punt geodèsic, al costat del penya-segat.
 
Mirem el paisatge i anem cap avall, la baixada tranquil·la i de bon caminar, la ruta es una mescla de rutes, poc a poc baixem i trobem una pista forestal, “eixe barranc en sona, es possible que pujarem per ha hi quant férem la ruta de Fuen Narices?”, comenta un company, “pot ser”, contesta el guia, el so dels esquellots sona per la muntanya, a l’esquerra una vaca posa com una artista de cine, es deixa fotografiar i no se immuta.
  

Ens avança un 4X4 que estava fent una ullada al ramat de vaques. Anem avant, apleguem a una tanca electrificada per a que el ramat no s’escampe, anem a un ritme prou bo, hem quedat per anar a dinar a Valdelinares, el que fa que xarra que te xarra, però sense parar de caminar, en un no res estem al port de San Rafael, punt d’inici i final de la ruta. La ruta bona, el paisatge millor.



















No hay comentarios:

Publicar un comentario