Per el surar de Pinet i el barranc de Manessa (Barx)

 

Hui som deu, matinet eixim cap a Barx, poble situat a la comarca de la Safor, les previsions son fer una senda circular, i recórrer dos paratges de bosc típic mediterrani. L’eixida es des-de la font de la Drova, pedania del poble de Barx, l’eixida rapida, anem per pla i enseguida comença la primera rampa, que ens portarà a la font de la Mongeta, no la hem vist, el ritme fort, una companya tira del grup sense descans, les primeres baixes se produeixen, anem esperant de tant en tant als ressagats, som solidaris, no deixem ningú arrere, a poc a poc anem fent camí, se parla de les presons i un company diu “ que lo d’ell si que es una presó , 30 anys casat i privat de llibertat”. Amunt parem a vorer el forat de l’Aire, cavitat natural que deu sap d’on ve, a l’estiu fa goig assentar-se a bora i deixar que el aire ens refresque. Segons la informació que hi a internet te una fondària de 118 metres, la baixada se fa de forma escalonada, tram a tram.

            Deixem la sima i anem cap al encreuament que ens portar a la pista de Pinet, al encreuament anirem a l’esquerra, al recte porta cap al barranc de Manessa i la dreta al cim d’Aldaia i a l’avenc del mateix nom.

            El ramat de bous no esta per allí solt, no tindrem que córrer davant d’ells, un paronet al sol, fa fred i el aire gelat, açò es un no viure, llevat roba, posat roba, la penya es posa al sol per calfar-se, mentre xarrem de tot un poc, chistes inclosos, reprenem la marxa i en un no res estem a la pista de Pinet, de bon caminar després d’una senda pedregosa i no de massa bon caminar, ara anem millor el ritme augmenta, un kilòmetre i pico mes tard es fa hora d’esmorcar i trobem unes taules al sol, una meravella, esta al principi del anomenat Surar de Pinet i Llutxent, les 10 i al entrepà, la taula esta plena d’olives caseres, mandonguilles de bacallar i all i oli, vi de Xalo, la bota, fruita i després, pastissets de moniato i coquetes i també cafè, el gos també gaudeix de l’esmorzar i després el dolç, estem envoltat de bosc mediterrani, sureres, pins alguns xiprers, romer, llentiscle, argilagues, falagueres seques, un plaer per als sentits. Xarrem de receptes de cuina, com fer “llonganisses al conyac o al brandi, es calfa l’oli i quant esta calent s’afegeix el licor i se crema, després les llonganisses i a menjar-les”, recepta senzilla i espectacular.

            Al sol pareixem sargantanes, quedem per organitzar un sopar en passar el nadals, fem camí travessant el bosc de sureres en este tram te una llargària de 928 metres d’espectacle, una meravella de la natura, intacte, eixim del bosc mediterrani i anem avall per una senda pedregosa, baixem a bon ritme, els comentaris de sempre “ara baixem, després pujarem”, la senda sense dificultats dignes de menció, va pujant el sol i fa de calor, fora roba, l’aire gelat, posem roba, anem apropam-nos a poble de Pinet, des-de fa un kilòmetres estem a la Vall d’Albaida, poble menut i ens sembla que els xiquets i xiquetes tenen que anar al poble de Llutxent a l’escola, la del poble esta tancada.

            Parem al poble a beure aigua a la font de l’església, el bromistes diuen que pot estar beneïda, mirem el rellotge i nosaltres no estem torts si no que es ell el tort, “algú es passa donant-li corda i el va deixar mes que tort”, anem cap al camí de Barx-Pinet, ¿per on anem, Mamelles i camí?, ¡ per les Mamelles! I allà anem la pendent no molt forta, entre el 10 i el 11%, de tant en tant foto, la Vall d’Albaida als peus, i el omnipresents Montcabrer i Benicadell a hi estan, gegants de pedra guardant les valls. A l’esquerra esta el Estret de Vinyavella, vell conegut nostre, bons records en porta, a l’estiu el caminarem per la senda anual de la penya. Amunt anem, un tros pla i altra volta a pujar, en un no res estem al camí vell de Barx-Pinet, anem per pla s’han acabat les pujades, caminem a bon ritme, uns kilòmetres i entrem al paratge del barranc de Manessa, ara estem al terme de Barx, un altra meravella de bosc mediterrani, entre el membres de la penya hi ha mestres de  primària de ESO i fins tot de FP, els comentaris son “menys centre comercial i mes natura, es impressionant el barranc de bon caminar, sureres, pins, falagueres, llentiscles, matoll baix, lligabosc, a la primavera estarà impressionant” ¡ tornarem a fer del barranc de Manessa i per altres camins!, baixem despresa i en la font de la Benita a la dreta ens ja falta menys per aplegar a la font de la Drova, punt de partida. Quedem per la propera setmana, farem la senda dels barrancs de l’Alcudia i després dinar de germanor, estaré casi en Nadal. Tindrem un altre any a l’esquena i tornarem a fer sendes, velles o noves, però sempre caminarem. Projectes molts en tenim i sempre en deixarem algun a la butxaca.

            Arde el sol,

            arde sin Piedad – más el viento

            es del otoño