07/03/2015 Hort de
Soriano – Barranc de Les Basses Roges – Mollo de Miramar – Lloma de les
Monteres
Senda per el terme de Carcaixent, i
despès dinar, hui som 18 senderistes; com diuen en em meu poble “A l’olor del
dot acudeix el ninot”, per a dinar molts mes.
Carcaixent, poble de la Ribera Alta,
forma part amb el pobles de Algemesi i Alzira, amb la seua con-urbanització,
son el segon nucli de població de la província de Valencia, ben comunicat tant
per ferrocarril, com per carretera. Te dos nuclis mes de població al terme, que
son la Barraca d’Aigües Vives i Cogullada. Hi
ha coneiximent d'una població molt antiga, de l'època neolítica, especialment
de la ibèrica i romanes. En qualsevol cas, la ciutat de Carcaixent té el seu
origen en una alqueria musulmana. Durant
el període de dominació àrab, es va organitzar el territori i la població de
manera es dispersaren masies. Hi ha diversos masos documentats en el terme: la
de Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimacli, Benivaire, Alborgí, etc.
Al parèixer la primera parroquia es va establir a l’alqueria de Ternils on actualment
esta la ermita de San Roc, recentment restaurada. La seua economia va destacar
per el cultiu de la morera per donar aliment al cucs de seda, i els cítrics, també
destaca al terme una obra de enginyeria hidràulica con es la Real Acequia de
Carcaixent, construïda entre el anys 1654 i 1679.
Eixim de l’Hort de Soriano, un àrea recreativa enclavada
a uns quants kilòmetres del nucli de població principal, antiga finca de
tarongers, hui esta dedicada al plaer i per a gaudir de la natura. Pugem per el
barranc de “Les Basses Roges”, de bon caminar, amb algun tros de pedres
arrossegades per les pluges, de pendent suau, a poc a poc ens portarà cap a les
“casses d’Alberola”, anem ara a la dreta, ara a l’esquerra, esta lliure de
brosses molestes, de mati fred i van pujant les temperatures, ens espera calor
al migdia, en menys d’una hora estem al fina del barranc, d’eixida suau, passem
de sobte a senda de terra i camps de cultius abandonats.
.jpg)
Segons ens conta el guia de hui, al lloc anomenat “cases
d’Alberola”, fa un temps, gent amb ganes de fer negoci, volia fer un camp de
golf, una urbanització i destrossar un paratge verge com este. La seua idea es
va traslladar cap algun altre lloc i de moment segueix igual, un camp d’oliveres
abandonat i matoll baix, característic de mediterrani.
El esmorzar de hui, com sempre abundant, i regat per vi,
i de postres bunyols de carabassa, ja s’acosten les falles, i com no hi ha que
gaudir de les pastes típiques de l’època.
Girem a la dreta i cap amunt per una pista forestal en
zig-zag que ens portarà a una espècie de “altiplà” de 406 metres d’altura, on
esta el “Mollo de Miramar” on s’ajunten el termes de Carcaixent, Rafelguaraf i Simat
de la Valldigna, des-de este punt es pot vorer el mar des-de el terme de
Carcaixent, concretament a la dreta de la platja de Tavernes de la Valldigna,
es fan bromes a la gent de Carcaixent que foment part de la penya, ¡ des-de ací
poeu vorer el mar !, ¡ jo no havia pujat mai!, ¡ veieu que no era broma, i que
se pot vorer la mar, allunyada però es veu!.
.jpg)
Foto de grup i cap avall, anirem per la lloma de “Les
Monteres”, es pot vorer el anunci de la primavera que ja esta aguaitant el
canvi, es nota, alguna flor despunta entre el matoll, el Lli Blau, Gamón (asphodelus
ramosus), i altres que no conec, seuim avant replegant pinyes grans, per
decorar als propers nadals la casa, hui ens acompanya gent menuda i pregunta, i
torna a preguntar, li comptem la natura, la formació de les muntanyes, perque
son redones algunes, perque son acabades en punta altres, escolta amb el oits
oberts, absorbeix el coneiximent com una esponja. Anem avant, per pista de bon
caminar, a la dreta el barranc de “Les Murteres” per on puja una altra senda, a
l’esquerra la finca anomenada “Piná dels Frares”, explotació de citrics de
almenys 2.000 fanecades, trenca el paissatge, format per camps ja adults, estos
son mes menuts, amb colorit diferent al altres, un plaer per a la vista, la penya
va estirant-se com una goma, el dia comvida a gaudir de la natura, fa calor..jpg)
S’acaba ala
pista i anem a la dreta, cap avall per una senda en zig-zag que ens portara a
la font de la Parra, xarrem de tot un poc, dels nuclis de població ja
desapareguts, d’altres transformats en ciutats, com podien ser Ternils a
Carcaixent, Pardines en Algemesi, d’El Toro en Alzira, de Berfull en
Rafelguaraf, on encara hi han algunes cases en peu i les restes de muralla, i
molts mes que no en venen a la memoria. Es curios d’on es pot traure l’informació,
llibres, internet, revistes d’historia, transmisio oral, possiblement cada
vegada mes en deshus, cosa que no debiem de perdre.
Seguim
avant, ens acompanya “Canyolino” i “Jas o Jazz”, membres de quatre pates, i bons
companys de senda, la baixada rapida i en un no res estem a la font de la
Parra, uns glops d’aigua fresca, arrepleguem al rezagats i cap al cotxes, la
senda bona, la companyia millor. Els comentaris de sempre, ¿ la setmana que ve,
on anem?, “a Enguera, a recorrer dos barrancs, ja coneguts i transitables!, Ara
a dinar que ens espera una calçotada, i l’acompanyarem d’embotit i carn, i vi,
flan de café, i arnadi, i bunyols de carabassa, un plaer per al sentis. Un dinar
de germanor, amb els companys, les companyes, la familia, en fí, un dia de
festa. ¿ Que celebrem? Res, germanor que no en falte, segur que no faltaran les
bromes, la xarradeta, les fotos, el plaer d’escoltar les converses, intercanvi
d’informació per fer mes sendes, i al final el treball en comú per passar un
dia agradable.
.jpg)
Mirar,
admirar
hojas
verdes, hojas nacientes
entre
la luz solar. (M. Basho, 1644-1694)
No hay comentarios:
Publicar un comentario