28/03/2015 El 5 pobles de la Vall de Gallinera

            Tornem a una de les Valls per excel·lència de la província d’Alacant: La Vall de Gallinera. Hem trencat la costum i venim en primavera a gaudir d’un espectacle de la natura els cirerers en flor, sense voler menysprear altres zones de la geografia espanyola, este es un del que tenim a prop de casa, altre també a prop es el de Laguard.

            Hui som 9 caminants en ganes de gaudir de la natura es plena explosió, degut a les pluges recents el verd es verd, les fonts brollen i el soroll en acompanya, els barranquets xorren, els pardals xiulen, les abelles treballen sense parar. Un plaer per als sentits.

            “En este una vall allargada, en forma de corredor en direcció nordest- suroest, en el que te el seu naiximent i discureix el riu Galliner, que està rodejat per montanyes: la Serra de l'Almirall, la Serra de l'Albureca i la Serra Foradada. Es un de les valls de l'interior de la montanya d'Alacant format pels nuclis de Benirrama, Benialí, Benisivá, Benitaia, La Carroja, Alpatró o Patró, Llombai i Benissili. Tots estos pobles constituixen un nomes municipi La Vall de Gallinera. L'Ajuntament està en Beniali.             Despres de l’expulsio dels moriscos en l’any 1609,la vall queda totalment despoblada i fou repoblada per gent vinguda de l’illa de Mallorca.”

            L’eixida de Benialí, on esta l’ajuntament dels 8 pobles un d’ells, Llombai esta abandonat, esta senda es un puja-baixa sense parar, anem avall i entrem en Benialí, poble menut amb el seu encant, fins fa uns anys estaven condemnats al despoblament, però degut al turisme i l’explotació de la cirera i altres conreus, tornen a viure i repoblant-se a poc a poc, caminem per camins de terra, a l’ombria de garrofers, oliveres, cirerers i tarongers, apleguem al següent poble Benissivá, el segon dels cinc el travessem per carreres estrets on un vehicle passa amb dificultats, son tots d’estructura agrícola, on lo important era la cavalleria, ara mes moderns fan us del quad o el tractor, també cotxes.

            Sols creuem la carretera i ja estem a Benitaia, el segon poble de la ruta, agarrem el camí de la Foradada i aplegarem a ella, entre bancals de cirerers en flor, i no ens en cap ninguna flor mes, futurs fruits rojos que abans de l’estiu estaran madurs i bons per menjar, seguim avant per camins de terra o de formigó, amb fortes pendents, anem xarrant, ¡tornarem a vorer el fruits i la foradada, quant siga el seu temps!, intentarem camviar la ruta per fer-la diferent, anem amunt i deixem a l’esquerra la pujada a la foradada, girem a la dreta i es hora d’esmorzar, heu fem a l’ombra de unes carrasques, el paratge meravellós, al nostres peus La Vall de Gallinera, al fons el Castell que defensava l’entrada a la vall, a la dreta el Miserat, a l’esquerra la serra de l’Admirall. El esmorzar breu en lo possible la penya no te presa vol gaudir d’una senda verda, natural, plena d’arbres florits i flors silvestres, les pluges de fa uns dies han ajudat a la primavera. Xarra que te xarra i intentem converser a una companya a que es presente a oposicions “el NO, ja el tens, intentau, si no pots per dalt al menys per baix, val la pena”

            Tenim reza gats parlant de musica, de guitarra, de composicions inèdites, de velles, de la fusta que estan fetes en concret de palosanto, o mes conegut per diospyros kaki, no creguem que siga la varietat del terreny però sí alguna altra rama de la família.

            Anem avall fent senda cap a La Carroja, la baixada tranquil·la casi recta, no te dificultat digna de menció, encara que algú troba a faltar els pals, seguim entre bancals de cirerers, foto per asi, foto per allà, lo que no guarda la memòria eu guarda la càmera, veiem un tancat amb un xiprer i es lo que pareix el cementeri del poble, pocs enterraments, algú en terra, altres en nínxols, algunes d’ells en construcció, falta poca gent, toquem el poble de raspall, ens refresquem en la font de Baix , i anem cap a al ultima poble de la ruta, Alpatró  o Patro, un paronet a la font Vella de Patro, glops i a seguir, de tant en tant algú diu “apresa que tinc que fer moltes coses esta vesprada” i pareix que hi ha sordera profunda, la gent viu el moment o millor dit “Carpe diem, quam mínimum credula postero" aprovecha el día, no confíes en el mañana" (Horacio).

            Visitem Patro i tornem vorejant el barranc de Runder, en alguns moments per el seu llit sec, encara que de tant en tant veiem xarcos de les pluges recients, anem a vegades per l’ombra i altres al sol, fa calor, no es esgotadora però ja va notant-se la primavera. Pugem, baixem apleguem al area recreativa de la Garriga, esta oberta, la primera vegada que vinguérem estaba tancada ¡ misteris!, a poc a poc tornem a La Carroja, esta vegada entrem per baix del poble, de carrers estrets i sense eixida, cases ben conservades, fan goig, algunes d’elles son establiments rural altres ocupades per estrangers, que van buscant pau, quetut i bon clima per els seus osos.

            Tornem cap a Benissivá vorejant la carretera, mes moderna que per la que anem, possiblement abans era un camí de carro que comunicava el pobles, hem xafat tot tipus de terreny, asfalt, senda de pota, camins de terra, sendes, barrancs. Eixim a la carretera i tornem a entrar en el camí fem un paronet a la font i llavador de Benissivá, seguim escoltant els crits “ va que tinc presa, tinc coses que fer” i la penya gaudint del dia i del paisatge, passem per el poble i ens acostem al poble on hem iniciat la senda, Beniali. Final de l’etapa, un cervesa rapida i a casa.

Per consultar mes informació : http://www.lavalldegallinera.net/historia/historia.htm

Las patrias se derrumban,

ríos y montañas permanecen;

sobre las ruinas del castillo

verdea la hierba, es primavera