Hui anem cap al poble
d’Alcoi, a la comarca de l’Alcoia, estan en festes de “ Moros i cristians” i
dedicades a Sant Jordi, commemorem la derrota de Al-Azraq, en el 1276, (morint el propi Al-Azraq quant es trobava assetiant Alcoi),
altra volta Al-Azraq “el blavet”, este personatge amb el rei en Jaume estan
presents a l’historia del nostre país, no hi ha que oblidar la nostra historia,
per a bé o per a mal.
Hui som 16 i “Claudio” un gos nou en la plantilla, jove
de 2 mesos, i ganes de caminar. Tornen un vells ami i no amic vells, recuperat
de la seua malaltia i en bona forma física. La senda es la unió de dos mitges
sendes, la primera part que va per el barranc del Cint i la segona que va per
dalt dels penya-segats del mateix barranc.
.jpg)
Com sempre cafè i marxa, no podem travessar el poble per
estar en festes i agarrem la vora dreta per la zona industrial de “Gormaig”
buscant la carretera de Banyeres de Mariola per aplegar al “Preventori” punt
d’eixida. A les 8.20 começem la ruta en direcció al poble, prompte deixem el
asfalt per entrar en una zona de pins, ben marcada i de bon caminar, veiem un
“cementeri” de mascotes, miradors i llocs on poder assentar-se a vorer el
paisatge. En un no res estem altra volta al asfalt i definitivament al deixem
per entrar al barranc del cint, l’entrada impressionant, un tall a la muntanya
tallat per les pluges al llarg de segles, la primera impressió es bona, la
senda es un empedrat que de manera sinuosa va per dins del barranc, ara a la
dreta, ara a l’esquerra, en passar la “porta” anem per dins d’un lloc
meravellós, fresc, alcem la vista i tenim volant els voltors, els nius estan a
l’esquerra del barranc en un penya-segats impressionants.
Fem un descans per esperar a la jovenalla, en un estret
del barranc i empedrat. Reagrupats seguim avant a la dreta un corral amb
cabres, asses i uns quants gossos, a poc a poc anem pujant, mirem a l’esquerra
i ens sobrevolen els voltors, fent el seus cercles característics, aprofitant
les corrents d’aire calent que puja cap amunt (inversió tèrmica), la font de la
“Teula” a la dreta, anem avant, xarrant com sempre en grups, el company malalt
de la “ciàtica” no confondre amb una “asiàtica”, es recupera a poc a poc, hui
es la prova, a estat ben malalt. Altre descans, i tornem a reagrupar-nos, uns
glops d’aigua i girem a l’esquerra, seguim avant, deixem a la dreta un mas i ja
podem vorer a la dreta el Montcabrer, estem dins del parc natural de la serra
“Mariola”, un altre mas a la dreta i eixim a l’asfalt, son uns centenars de
metres, camps de cereals, ametlers, oliveres i alguna carrasca aïllada, a
l’esquerra bosc de pins, una pomera en flor ens convida a fer una foto a les
xiques, un fondo preciós per una foto.
.jpg)
Tenim el desvio a l’esquerra, i ens sembla empinat, mes
avant a la mateixa ma tenim una pista que ens portarà dalt del penya-segat,
girem a l’esquerra i es fa hora d’esmorzar, trobem un lloc que ni pintat, de
cara al parc natural del “Carrascar de la font Roja”, el fondo impressionant,
el esmorzar com sempre, el agarrem amb gana, no falta de res, vi, olives,
fruita variada, cafè i com no “llaços de mel” i “boles de coco”.
Ens trobem al mig de dos meravelles de la natura, de dos
parcs naturals, i comencem a fer projectes, pujar al cim del Menjador, des-de
Alcoi, la senda bonica i un poc dura; el punt de partida el cementeri, per
l’antiga via de tren, ara convertida en una via verda, passant per el pont de
les “Set Llunes”, buscant el “Raco de Sant Bonaventura -Els Canalons”,
travessant el bosc de “carrasques” del parc natural. Esperem que els
especuladors no entren a urbanitzar el parc. La deixarem per a la tardor.
.jpg)
Costera amunt buscant “el canyet” o “muladar”, una tanca
i un cartell a l’esquerra ens indica que tenim prop el lloc on comença la
re-introducció del voltor comú (Gyps Fulvus) en estes terres. No podem entrar i seguim avant buscant els
penya-segats, esperant que alguns d’ells alcen el vol i ens impressionen amb el
sues 2 o 2,5 metres d’envergadura. “Claudio” esta cansat i el amo buida la motxilla
i posa dins per a que descanse, ha fet 8 kilòmetres, no esta gens mal per un
gos tan menut, li fem fotos a “Claudio” que ens mira des-de la seua atalaia, còmode
va ell, a Darko no volem ni pensar si algun dia es lesiona, son al menys 18 quilos
de pes.
.jpg)
Ens creuem amb un grup nombrós d’excursionistes, jovenalla i algun adult,
son castellano-parlants, ¡ bon dia!, ¡ buenos dies ! anem saludant, ara costera
amunt, un descans per reagrupar-nos estem dalt de la zona on fan el nius i no
tenim sort, no en veiem cap volar, però les vistes impressionen, veiem les
serres dels voltants, seguim avant, veiem la creu de ferro on esta l’ermita de sant
Cristòfol, les pujades mes grans s’han acabat, sols en falta una per aplegar a
l’ermita i ja anirem de baixada. Fem fotos de diverses plantes no vistes en la
ribera son parasites d’altres, en aplegar a l’ermita foto de grup, encara que
alguns han decidit descansar en el encreuament de la senda, xarrem de mil coses,
la mes cridanera es la treballadors i treballadores que no aplega a mileurista, cada vegada mes
abundant, gent que no aplega a final de mes, aguanta en lo que pot, privant-se de
les coses mes precises, un drama que els nostres polítics no veuen o no volen
vorer.
.jpg)
Anem avall, per la senda llarga, senyalitzada amb el “xiulet”. Baixada
de bon caminar, hem optat per la baixada llarga i no per la curta i molt
empinada, val la pena per evitar les lesions i algun esvaro, apleguem a la font
i refresquem, la primavera esta posant-se de llarg en estos paratges, els
arbres comencen a fer ombra densa, ja no son brots menuts; seguim avant i ja
estem a prop del final, en la cantina unes cerveses fresques, i una xarrada, va
fent calor ¿ on anem a la setmana vinent ? al ¡Montgo! pujant des-de la pedania
de Jesús Pobre, alguns excusen la seua assistència, la festa del 1 de maig
convida a fer algun viatge. Ens acomiadem, la gent te presa per aplegar a dinar
en família, altres es queden a xarrar.
La mariposa revolotea
como si
desesperara
en este mundo
(Kobayashi Issa 1763-1828)
No hay comentarios:
Publicar un comentario