09/05/2015 Alboi (Genoves) Senda Andalus - La Solana - Portet de llucia - El Palmeral

            Hui som 7, i com sempre cafè i marxa, anem camí d’Alboi pedania de Genoves, viatge tranquil fins aplegar a un control de la G.C., el agent molt simpàtic al vorer la pinta del ocupants del vehicle, per cert conduïa una femina (pantaló curt, samarretes de colors,etc), ¿ a córrer ? ¡ no, senderisme!, ¡ aneu en cuidao a vorer si vos piquen les rantelles!, no hi ha dissabte que no ens trobem amb un control de alcoholèmia, nosaltres tranquils, no es paren mai, sols hui com anècdota.

             Deixem el cotxes al apeadero de Genoves-Alboi, a l’ombra d’uns arbres, i que agrairem al tornar, d’allí mateixa enfilem la senda que va per la vora de la via del tren; com sempre cap amunt; el ritme fort, no fa calor però enseguida les samarretes estan xorrant, es un puja-baixa prou fort. Foto al pont i girem a l’esquerra, pugem cap amunt cap a “La Raconada”, no tenim temps de xarrar. Ara una baixada “ que raro, ¿ara baixem?” els escèptics raonen, ¡ no pot ser, baixem!, en zig-zag i cap a la dreta per un escalons i pugem per la senda que voreja el barranc del Llop, un poc pedregosa però de bon caminar, cap amunt, algú diu ¿queda molt de pujar?, “ hui no es molt dura, ja estem casi dalt”, a bon ritme cap amunt, en un no res estem a un replà que fa la senda i anem cap a la dreta a buscar “El Mirador”, però a ell no aplegarem, un altre zig-zag, ¡ aneu mirant a la dreta, te que haver un senda”, algú crida ¡ ací esta!, la marquem i cap amunt, es curta, i en un minuts estem a la cresta de La Solana, divisòria estre les comarques de la Vall d’Albaida i La Costera, les vistes impressionants, a la dreta la Costera i fins i tot se pot vorer la Ribera, a l’esquerra la Vall d’Albaida i els cims del Benicadell i el Montcabrer, el embassament de Bellus, es com una taca a les terres seques. Anem per la cresta en direcció al Portet de Llúcia, punt on seguirem cap amunt, anem depresa, son les 9 i ½, veiem un corredor i li preguntem ¿falta molt per la Palmeral?, ¡ algo mes de ½ hora!, encara que es retardem decidim esmorzar al bar de la Xopa.

            Sols pensem en una Cerveza ben freda a l’ombra dels xops, anem de presa ara cap avall, de moment s’han acabat les pujades, recordem l’anècdota “trobarem una parella amb una situació compromesa” el somriure en fa recordar el fet, pobra parella, ell i ella no podien pensar que algú estiguera a 8 del mati per la muntanya, sols quatre bojos com nosaltres.

            En aplegar al Portet, cap amunt, sols ens queda una pujada, ¡animo que açò esta fet! Apleguem a una creu de fusta i cap avall, s’han acabat les costeres, avall anem, no tenim presa, la senda pedregosa i amb molta terra solta, mirem on posem el peus per no es guillar-nos, un paronet per fer un glop d’aigua, arrepleguem als companys, i avall, xarrem de situacions personals que no venen al cas, el company veu de moment el futur de moment bo, però sempre hi ha que estar a la guaita, per si de cas, la senda gira a poc a poc a la dreta, estem a la zona del “Palmeral”, ara seguim per el costat de la via del tren de la línia de Xàtiva-Alcoi, els atrevits la voregen, els altres algo allunyats.

            En aplegar a una baixada no compromesa estem al bar, ¿podem esmorzar, es que portem el entrepans? ¡Avant! reposem les sals minerals perdudes amb una bona Cerveza i ben freda, olives, cacaus i un bon cafè, sols en queda un kilòmetre per aplegar als cotxes, encara es prompte, no tenim presa per aplegar, xarrem, de la senda de la propera setmana, no serà molt llarga, però molt preciosa, anem cap als cotxes, el dia acompanya, encara no fa molta calor i estem acabant, ¡ tenim que buscar sendes curtes i bones! ¡ d’altura per evitar la calor! En un no res estem al cotxes, hem deixat Alboi a l’esquerra, a l’altra senda passarem per allí, un company diu d’anar un dia a vorer el embassament de Bellús, queda compromesa una senda, la farem a no molt tardar en unes setmanes.

            Quedem per fer el viatge a Valdemorillo de la Sierra, en terres de Conca. Allí anirem la propera setmana.

Cuando canta la cigarra,
cuando canta,
canta en coro
y el sol muere.
Haiku de Ogiwara Seisensui