Senda anual de la Penya, anem a la
vall de Gallinera, terres morisques per excel·lència, el municipi el formen 8
nuclis urbans que estan al llarg de la vall el pobles son: Benirrama, Beniali
(seu del Consell) Benissiva, Benitaia, la Carroja, Patro o Alpatro i Llombai,
gent treballadora que ha creat en un verger les seues serres, destaquen el
conreus de la cirera i els cítrics, i també camps de seca. Hui en som 11, cafè
i marxa, no tenim molta presa i el temps acompanya, carretera avant fins a
Oliva, de camí a Pego, passem l’Atzuvia i entrem a la vall, en aplegar a
Benissiva, lloc un deixem els cotxes i cap amunt, passem el nucli de Benitaia,
alguns o algunes van abrigades i en les primeres pujades roba fora, fa calor, i
el dia acompanya, corbes a dreta a esquerra, mirem el cirerers i ja han collit
el fruits, sempre en queda algun a les puntes de rama, estan madurs i de bon
menjar, xarrem, cadascú a seu ritme i amunt, hui tenim quatre cans, la família
creix, en els primer moments es barallen entre ells, sols estan jugant.
De tant en tant la vista arrere, els
novels, que es la primera vegada que venen a la vall estan bocabadats, “ jo sempre e passat per la vall amb bici i
mai he pujat als cims”, les vistes impressionen, els senyalem la Foradada,
“ allí anem” ens passa un grup que porta el mateix camí que nosaltres. Deixem
el convent a la dreta els primers kilòmetres de formigó; ara anem per senda de
terra, el reguerol al mig, llaurat per les pluges, anem amunt, hem deixat els
camps de cirerers darrere, canvia la vegetació, camp abandonats de cultius de
seca, a poc a poc van transformant-los a reg per el “gota a gota”, la tecnologia fa miracles en zones de difícil
cultiu. A la nostra dreta la serra de l’Admirall, sense abancalar, plena de
matolls, la hem recorregut en tota la seua extensió, al menys 2 vegades. Anem
amunt per l’ombria de la serra a poc a poc pugem i veiem el omnipresent
Benicadell i el com de l’Azafor que sobre-eixint per dalt de la serra. Trobem a
un grup de ciclistes que volen recórrer la serra “ per ací difícil, vos queden 15 minuts al menys per aplegar al final
de la senda i després teniu que anar a l’esquerra per anar al Mirador del Xap i
de a hi a Benirrama, esta mal teniu que anar amb la bici de la ma, si aneu per
la falda de la muntanya podreu aplegar a Benirrama, gracies no pujarem, anirem
per la falda, adeu”.
Seguim avant la senda fa un zig-zag
pro empinada, sols es qüestió de paciència fer la senda, en 15 minuts estem
dalt, girem a l’esquerra cap a La Foradada, arc de pedra natural desgastat per
la climatologia, ens reagrupem i amunt, a les 10 en punt hora d’esmorzar i
estem a l’ombra de l’arc, trobem a un grup de gent de la Ribera, son d’Alzira,
Benicull i Carcaixent, alguns coneguts i altres no; un altre grup de sabem d’on
son, però els saludem “ bon dia”.
El esmorzar ràpid, volem aplegar a
la cooperativa per comprar cireres i tenim que aplegar abans de que tanquen,
fotos de grup i gaudim de les vistes, El Benicadell, El Penyal Gros, L’Azafor,
El Montgo, la serra d’Alfaro i la vall d’Alcala, veiem el pobles de Alcala de
La Jovada i el de Beniaia, el de Tollos esta amagat per l’ondulació del
terreny, este últim poble esta considerat el mes menuts de la província
d’Alacant, segons el INE en l’any 2011 tenia 44 habitants.
Gaudim de les vistes assenyalant els
cims de les muntanyes que ens rodegen, i ara cap al Passet, farem una parada al
corral, de baixada el jove Claudio es queda ressagat i un poc despistat, al
final es retroba amb el seu amo, baixem a poc a poc, i enfilem cap a la senda
de baixada, es circular i ja borem si l’any vinent l’allarguem un poc fins al
mirador del Xap, anem xarrant i cadascú va al seu aire, anem be de temps i de
tant en tant esperem als ressagats, entrem a la cova-corral i fem fotos de
grup, en parelles, “ bon lloc per a fer
nit, jo en quede en aquest racó”. Per a tots el gustos son el comentaris,
segui avant cap a la baixada, la senda bona, un pujar i baixar continuo però res
de l’altre mon. Un altre paro per girar a l’esquerra, i avall, s’han acabat les
pujades, ara tenim temps de xarrar “ el
meu fill se’n va Londres amb una beca de tres anys per fer el doctorat ¡després ens
queixarem se’n va fora a estudiar! En aquest país no tenen futur se’n van a l’estranger
i ara a eixa cosa no li diuen emigrar sinó mobilitat exterior. El meu fill se’n
va a treballar fora i practicar l’anglès. A la meua filla l’ han fet un
contracte per treballar ¿ no sabem si es de llarga o curta duració. Un ruïna
per al país.
Mengem alguna cirera deixada en el arbres, poques però bones. S’han
perdut dos companys, el mòbil salva la situació, seguim avant, arrepleguem a
uns pocs ressagat i davant apareixen els perduts, el dia acompanya, el llevant
bufa fresquet, i el sol calfa, s’acosta l’estiu. En un no res estem al poble,
busquem un bar i refresquem. La senda s’acaba sense incidències, ara anem cap a
la cooperativa a comprar cireres i despago no hi ha que tenim que tornar arrere
cap a Patro allí en queden ens diuen, bo l’any vinent tornarem i comprarem
cireres, ara cap a casa. La setmana vinent farem senda a Carcaixent, canviarem
de guia, i serà un natiu.
A
caballo en el campo,
y de
pronto, detente:
¡el
ruiseñor! (M. Basho)
No hay comentarios:
Publicar un comentario