Para la Penya es la setena vegada
que s’organitza la senda Pla de Corrals a Pinet, es la nostra senda, una de les
dos que fem tots el anys, i sense dubte la mes apreciada per el seus membre. Te
un recorregut de 14 km. i de bon caminar. Com sempre cafè i marxa, hem quedat
amb un companys de la Costera a les 8 del mati al Pla de Corrals, concretament
al àrea recreativa que hi ha a l’entrada del poble. Per una vegada som puntuals
a l 7.55 estem allí.
La pedania o entitat singular de Pla de Corrals depèn del poble de Simat de
la Valldigna. Aci tenim una xicoteta descripció de la nucli de població:
“ El
Pla de Corrals és una pedania situada a l’oest de la població, darrere de la
muntanya de El Toro, i a mig camí entre
Simat i Barxeta. Allí viuen durant tot l’any una vintena de persones,
encara que a l’estiu, per ser lloc habitual d’estiueig, la seua població
augmenta en gran manera. Al voltant d’un carrer de cases adossades trobem “el
poblet”, on s’hi troben els dos bars-restaurants de la zona. Al final
d’aquest carrer, i al costat d’un barranc, es localitza la Font Roja,
recentment remodelada, i el llavador públic, situat uns metres més avall i que
canalitza l’aigua cap a la sèquia de Barxeta. El paratge està rodejat per imponents
xops que fan una fresca ombra. El Pla de Corrals és un indret natural on s’hi
conserva gran part de la vegetació originaria d’aquestes
terres. Així, a les parts més humides i més altes trobem frondosos boscos de
carrasca i freix, combinats amb espessos arbustos i plantes lianoides, que fan
encara més difícil transitar per estos atapeïts paratges. A les parts més
baixes, domina el pi i el garrofer, sota els quals s’estén una bona mostra de
plantes aromàtiques (romer, tomanil, pebrella...)”
Comencem la senda con no ¡ cap amunt
! es el sinó de la Penya, el primer tram per asfalt i rodejats de casetes de
camp o xalets, hi ha molts d’ells habitat per anglesos que busquen el sol i el
clima mediterrani, i ací tenim un eixample d’ell, paisatge típic de pins, carrasques,
matolls baixos, plantes aromàtiques, etc. Anem xarrant, hem recuperat a uns
membre que per qüestions de treball no podien vindre, hui en som 10 i
Canyolino.
Les primeres costeres, i molt
senzilles ens porten a la pedrera del Buixcarrò on s’obté el marbre conegut com
“ rosa Valencia o rosa buixcarrò”, aquesta pedrera esta en explotació des-de el
romans o millor dit uns 2000 o mes (cal vorer la crònica del dia 28/02/2015),
els blocs de marbre en brut impressionen son pedres de dimensions gegantines,
sí algú llig esta crònica i te la bancada de la cuina feta de marbre rosa ja
sap el origen del la pedra. Deixem a l’esquerra la pedrera i cap amunt, la
pista ampla o millor dit el camí, segon la denominació oficial es “Camí vell de
Pinet a Xàtiva”, de bon caminar, el manteniment que li fan de tant en tant per
eliminar el rierols que fan les pluges, se veu a simple vista, ara no hi han
molts, hem vist alguna vegada alguns de 30
o 40 cm. de profunditat.
La vora de la pista plena de
plantes, matolls i flors, estem a la micró-reserva de flora de “l’ombria del
Buixcarro”, a la dreta tenim el cim que dona nom a la serra. Seguim avant a l’esquerra
tenim un barranc impressionant de nom “El Salt”. Ara una poca informació de la
serra:
La serra del Buixcarró és una alineació muntanyenca a les comarques centrals del País Valencià, entre la Vall
d'Albaida, la Safor i la Costera.
La serra s'ubica a entre la serra Grossa que enllaça amb la del Buixcarró mitjançant la serra de Requena (per
l'oest), i el massís del Mondúber (per l'est) de la que està separat del
poljé
de Barx.
Al nord trobem les serres de la Valldigna.
Les principals altures són el cim Aldaia (755 m.), el Picaio (697 m.) o l'Alt
de l'Hedra (672 m.). Els pobles que envolten la serra són: a la Vall d'Albaida
són Pinet i Quatretonda;
a la Costera Barxeta
i a la Safor Barx
i la Marxuquera.
Aquesta ubicació coincideix amb la confluència de les alineacions bètiques i ibèriques, afavorint amb les nombroses falles un actiu modelat càrstic, no debades transcorre la falla sud-valenciana. Aquest modelat ha originat la formació de poljes (com el de la Drova o el de Barx) i simes (com l'avenc de Quatretonda o la sima d'Aldaia) així com dolines o rasclers, típics dels relleus càrstics. La metamorfosi de la roca calcària, fruit de les fortes pressions tectòniques, explica la presència d'un marbre d'alta qualitat d'un color rosat que ha afavorit la presència de pedrera per a l'extracció d'aquest material constructiu anomenat marbre de Buixcarró. L'explotació d'aquesta pedrera està datada en època romana i encara avui està en ús, fent-se servir per a la construcció d'importants monuments com el Monestir de Santa Maria de la Valldigna.”
Seguim i de tant en tant esperem al
ressegats, a un company li a sentat molt be el descans. Fem fotos dels
voltants, si s’escapa algun paisatge, farem la foto al tornar, es una senda
lineal, el fi es gaudir de un dia tranquil, sense tindre ninguna presa i fer
germanor i acompanyat d’un bon entrepà al poble ( els figatells de Pinet esta
molt bons), veiem l’estret de Vinyavella, allí s’acaba la pujada, estem al
màxim desnivell de la senda que d’un 10.5%, es enganyosa. En aplegar canvia el
paisatge, passem del pi blanc al pi roig, a la gent nova (son veterans del
senderisme i altres esports ) que no havia fet la senda se sent transportada
als boscos europeus, a dreta i a esquerra el verd canvia. “A hi davant tenim
una sima” veiem a tres espeleòlegs “ Aneu a baixar? ¡ si!, com es? ¡ no es molt
fonda, ací el company esta de prenent! ¿ quin tipus de material gasteu? ¡ s’escapa
la descripció, es molt tècnica! Pareixen arbres de nadal, plens de arnesos;
cordatges, de colors lluminosos, i diferents grossors. A deu a passar-o be.
¿Com han quedat les eleccions al teu poble? ¡Les esquerres! ¿i al teu? ¡ també l’esquerres!
¿ i als voltants? ¡ Les esquerres!.
Seguim avant a la dreta tenim la
tanca ecològica, feta ella de somiers replegats al llarg del temps, posats amb
idea, de tant en tant un creuat com a contrafort, als que no coneixen l’obra es
quedem admirant la faena, un camp de prunes a l’esquerra, estan verdes, ara de
baixada, 4 del companys no coneixen la zona i estan admirant el paisatge.
Els capdavanters, pareix com si algú
els perseguirà, apleguem al encreuament de Barx que el deixem a l’esquerra, la
zona esta plena de ciclistes amb BTT, son considerats i avisen “en queden dos
darrere”, anem avant a l’esquerra el pou del abastiment del poble i com no “Pou
del Buixcarró” anem avant i trobem el poste del GR-236 o Ruta dels Monestir,
que enllaçava el monestirs de “Sant Jeroni de Cotalba en Alfahuir, el de Sant
Domenech o del Corpus Christi a Llutxent, el de Santa Maria de La Valldigna Simat, el de Aigües Vives a Carcaixent amb de
La Murta en Alzira”. Entrem al poble de Pinet a la Vall d’Albaida, en set kilòmetres
en passat de La Valldigna a la Vall d’Albaida, hem passat dels cultius de cítrics
i arbres fruiters al olivar i a la vinya, la transició es un espectacle.
Al bar del poble, esmorzar de
germanor, un luxe, regat amb cervesa freda, el cos agraeix la beguda, com
sempre cafè i dolços. Xarrem de tot un poc, “un company diu que no tot tenen
que ser males noticies ¡ tinc novia! Enhorabona, ens alegrem de que les coses
vagen bé”, per acabar un glop de licor de la zona “ herberet” que entra que es
una meravella, ¡ salut per a tots i totes! Foto de grup a la plaça del poble
per gentilesa de la cambrera que vol un record i posar-nos al book fotogràfic
dels visitants, tornem cap arrere per el ,mateix camí, veiem una taula gran de
ciclistes o motoristes a un d’ells el recordem de altres anys.
La tornada es mes suau, la difícil esta
fet, ara a caminar contant anècdotes de altres sendes, ¡ ara es el temps de fer
alguna nocturna! ¡ hi ha una proposta per a final de mes! Ja parlem ¡ un altra
proposta, al Benicadell fins a la figuera! Ja parlem. Seguim avant. Ara ens
dona temps a gaudir del paisatge, les plantes en flor a la vora del cami son
fotografiades, trobem hiel de la tierra, flor de esbarzer i altres no
conegudes, al aplegar a l’estret fem una parada per vorer el avenc, les cordes
estan posades i la gent esta dins, “uns onze metres fins al primer escalo” fotos
al avenc i seguim, els pins grandiosos formen un umbracle preciós, la baixada
es rapida, en un nom res, estem al Pla de Corrals, al àrea recreativa on ens
reagrupem i descansem, uns glops d’aigua i ens acomiadem, ¡ fins al proper cap
de setmana! ¡ ja parlem! ¡Si no tenim res que fer anirem!, ¡ens veiem!. Adeu
No hay comentarios:
Publicar un comentario