domingo, 14 de junio de 2015

13/06/2015 Senda anual Pla de Corrals - Pinet

            Para la Penya es la setena vegada que s’organitza la senda Pla de Corrals a Pinet, es la nostra senda, una de les dos que fem tots el anys, i sense dubte la mes apreciada per el seus membre. Te un recorregut de 14 km. i de bon caminar. Com sempre cafè i marxa, hem quedat amb un companys de la Costera a les 8 del mati al Pla de Corrals, concretament al àrea recreativa que hi ha a l’entrada del poble. Per una vegada som puntuals a l 7.55 estem allí.
            La pedania o entitat singular  de Pla de Corrals depèn del poble de Simat de la Valldigna. Aci tenim una xicoteta descripció de la nucli de població:
            “ El Pla de Corrals és una pedania situada a l’oest de la població, darrere de la muntanya de El Toro, i a mig camí entre Simat i Barxeta. Allí viuen durant tot l’any una vintena de persones, encara que a l’estiu, per ser lloc habitual d’estiueig, la seua població augmenta en gran manera. Al voltant d’un carrer de cases adossades trobem “el poblet”, on s’hi troben els dos bars-restaurants de la zona. Al final d’aquest carrer, i al costat d’un barranc, es localitza la Font Roja, recentment remodelada, i el llavador públic, situat uns metres més avall i que canalitza l’aigua cap a la sèquia de Barxeta. El paratge està rodejat per imponents xops que fan una fresca ombra. El Pla de Corrals és un indret natural on s’hi conserva gran part de la vegetació originaria d’aquestes terres. Així, a les parts més humides i més altes trobem frondosos boscos de carrasca i freix, combinats amb espessos arbustos i plantes lianoides, que fan encara més difícil transitar per estos atapeïts paratges. A les parts més baixes, domina el pi i el garrofer, sota els quals s’estén una bona mostra de plantes aromàtiques (romer, tomanil, pebrella...)”
            Comencem la senda con no ¡ cap amunt ! es el sinó de la Penya, el primer tram per asfalt i rodejats de casetes de camp o xalets, hi ha molts d’ells habitat per anglesos que busquen el sol i el clima mediterrani, i ací tenim un eixample d’ell, paisatge típic de pins, carrasques, matolls baixos, plantes aromàtiques, etc. Anem xarrant, hem recuperat a uns membre que per qüestions de treball no podien vindre, hui en som 10 i Canyolino.
            Les primeres costeres, i molt senzilles ens porten a la pedrera del Buixcarrò on s’obté el marbre conegut com “ rosa Valencia o rosa buixcarrò”, aquesta pedrera esta en explotació des-de el romans o millor dit uns 2000 o mes (cal vorer la crònica del dia 28/02/2015), els blocs de marbre en brut impressionen son pedres de dimensions gegantines, sí algú llig esta crònica i te la bancada de la cuina feta de marbre rosa ja sap el origen del la pedra. Deixem a l’esquerra la pedrera i cap amunt, la pista ampla o millor dit el camí, segon la denominació oficial es “Camí vell de Pinet a Xàtiva”, de bon caminar, el manteniment que li fan de tant en tant per eliminar el rierols que fan les pluges, se veu a simple vista, ara no hi han molts, hem vist alguna vegada alguns de 30  o 40 cm. de profunditat.

            La vora de la pista plena de plantes, matolls i flors, estem a la micró-reserva de flora de “l’ombria del Buixcarro”, a la dreta tenim el cim que dona nom a la serra. Seguim avant a l’esquerra tenim un barranc impressionant de nom “El Salt”. Ara una poca informació de la serra:
La serra del Buixcarró és una alineació muntanyenca a les comarques centrals del País Valencià, entre la Vall d'Albaida, la Safor i la Costera. La serra s'ubica a entre la serra Grossa que enllaça amb la del Buixcarró mitjançant la serra de Requena (per l'oest), i el massís del Mondúber (per l'est) de la que està separat del poljé de Barx. Al nord trobem les serres de la Valldigna. Les principals altures són el cim Aldaia (755 m.), el Picaio (697 m.) o l'Alt de l'Hedra (672 m.). Els pobles que envolten la serra són: a la Vall d'Albaida són Pinet i Quatretonda; a la Costera Barxeta i a la Safor Barx i la Marxuquera.
            Aquesta ubicació coincideix amb la confluència de les alineacions bètiques i ibèriques, afavorint amb les nombroses falles un actiu modelat càrstic, no debades transcorre la falla sud-valenciana. Aquest modelat ha originat la formació de poljes (com el de la Drova o el de Barx) i simes (com l'avenc de Quatretonda o la sima d'Aldaia) així com dolines o rasclers, típics dels relleus càrstics. La metamorfosi de la roca calcària, fruit de les fortes pressions tectòniques, explica la presència d'un marbre d'alta qualitat d'un color rosat que ha afavorit la presència de pedrera per a l'extracció d'aquest material constructiu anomenat marbre de Buixcarró. L'explotació d'aquesta pedrera està datada en època romana i encara avui està en ús, fent-se servir per a la construcció d'importants monuments com el Monestir de Santa Maria de la Valldigna.”

            Seguim i de tant en tant esperem al ressegats, a un company li a sentat molt be el descans. Fem fotos dels voltants, si s’escapa algun paisatge, farem la foto al tornar, es una senda lineal, el fi es gaudir de un dia tranquil, sense tindre ninguna presa i fer germanor i acompanyat d’un bon entrepà al poble ( els figatells de Pinet esta molt bons), veiem l’estret de Vinyavella, allí s’acaba la pujada, estem al màxim desnivell de la senda que d’un 10.5%, es enganyosa. En aplegar canvia el paisatge, passem del pi blanc al pi roig, a la gent nova (son veterans del senderisme i altres esports ) que no havia fet la senda se sent transportada als boscos europeus, a dreta i a esquerra el verd canvia. “A hi davant tenim una sima” veiem a tres espeleòlegs “ Aneu a baixar? ¡ si!, com es? ¡ no es molt fonda, ací el company esta de prenent! ¿ quin tipus de material gasteu? ¡ s’escapa la descripció, es molt tècnica! Pareixen arbres de nadal, plens de arnesos; cordatges, de colors lluminosos, i diferents grossors. A deu a passar-o be. ¿Com han quedat les eleccions al teu poble? ¡Les esquerres! ¿i al teu? ¡ també l’esquerres! ¿ i als voltants? ¡ Les esquerres!.
            Seguim avant a la dreta tenim la tanca ecològica, feta ella de somiers replegats al llarg del temps, posats amb idea, de tant en tant un creuat com a contrafort, als que no coneixen l’obra es quedem admirant la faena, un camp de prunes a l’esquerra, estan verdes, ara de baixada, 4 del companys no coneixen la zona i estan admirant el paisatge.

            Els capdavanters, pareix com si algú els perseguirà, apleguem al encreuament de Barx que el deixem a l’esquerra, la zona esta plena de ciclistes amb BTT, son considerats i avisen “en queden dos darrere”, anem avant a l’esquerra el pou del abastiment del poble i com no “Pou del Buixcarró” anem avant i trobem el poste del GR-236 o Ruta dels Monestir, que enllaçava el monestirs de “Sant Jeroni de Cotalba en Alfahuir, el de Sant Domenech o del Corpus Christi a Llutxent, el de Santa Maria de La Valldigna  Simat, el de Aigües Vives a Carcaixent amb de La Murta en Alzira”. Entrem al poble de Pinet a la Vall d’Albaida, en set kilòmetres en passat de La Valldigna a la Vall d’Albaida, hem passat dels cultius de cítrics i arbres fruiters al olivar i a la vinya, la transició es un espectacle.
            Al bar del poble, esmorzar de germanor, un luxe, regat amb cervesa freda, el cos agraeix la beguda, com sempre cafè i dolços. Xarrem de tot un poc, “un company diu que no tot tenen que ser males noticies ¡ tinc novia! Enhorabona, ens alegrem de que les coses vagen bé”, per acabar un glop de licor de la zona “ herberet” que entra que es una meravella, ¡ salut per a tots i totes! Foto de grup a la plaça del poble per gentilesa de la cambrera que vol un record i posar-nos al book fotogràfic dels visitants, tornem cap arrere per el ,mateix camí, veiem una taula gran de ciclistes o motoristes a un d’ells el recordem de altres anys.

            La tornada es mes suau, la difícil esta fet, ara a caminar contant anècdotes de altres sendes, ¡ ara es el temps de fer alguna nocturna! ¡ hi ha una proposta per a final de mes! Ja parlem ¡ un altra proposta, al Benicadell fins a la figuera! Ja parlem. Seguim avant. Ara ens dona temps a gaudir del paisatge, les plantes en flor a la vora del cami son fotografiades, trobem hiel de la tierra, flor de esbarzer i altres no conegudes, al aplegar a l’estret fem una parada per vorer el avenc, les cordes estan posades i la gent esta dins, “uns onze metres fins al primer escalo” fotos al avenc i seguim, els pins grandiosos formen un umbracle preciós, la baixada es rapida, en un nom res, estem al Pla de Corrals, al àrea recreativa on ens reagrupem i descansem, uns glops d’aigua i ens acomiadem, ¡ fins al proper cap de setmana! ¡ ja parlem! ¡Si no tenim res que fer anirem!, ¡ens veiem!. Adeu  

No hay comentarios:

Publicar un comentario