11/07/2015 El riu Frare

            Cafè i marxa, l’eixida de diferents pobles de La Ribera i La Costera i de l’Horta, anem ajuntem-nos, en aplegar a Quesa anem a esmorzar al bar “La Parra”, som 22 de totes les edats, grans, mitjans i menuts, ¿que tindrà la senda?, que al crit el riu Frare, acudeixen amb ganes de divertir-se. Gaudim del entrepà i de un “carajillo” que ens ajudarà a passar l’aigua freda.

            Enguany entrem a l’aigua mes a prop del descens, el guia diu ¡molta gent, tardarem molt!, primer que res unes lliçons para poder afrontar el descens del riu sense lesions o accidents, allà anem, el dia nuvolós, l’aigua freda però suportable, el dia ajuda ja que no tenim canvis bruscos de temperatura ¡ ay que gelada esta! Les primeres impressions son fortes, i allà anem cap avall estem a prop de la 1ª corda, son un grup nombrós i portem la davantera a un altre grup, esperem no tindre massa retard en el descens, aquesta es la versió curta, foto de grup davant de la pedra gegant que marca l’entrada al canyó; anem a l’esquerra a fer la baixada per una sèrie de cascades, es divertit i tenim que baixar amb prudència, un tobogan, una caiguda breu i ja estem baix, sense problemes, un altre tobogan i al “jacuzzi” es plena en un vot “precaució amb tantes dones” diu algun company; després de la baixada a la corda, hi a que baixar amb precaució, la pedra esvarosa, la corrent no ajuda, anem baixant en un minuts el guia ens fa baixar al grup, un bot i a l’aigua; busquem un punt on deixar la motxilla i a fer fotos, espectacle pur, el guia ajudant i senyalant els punt on posar el peus; la gent baixa a poc a poc, alguns amb dificultat altres lleugers.

04/07/2015 El barranc de la Fos ( des-de la carretera de Navalón)

          Com sempre cafè i marxa, estem puntuals a l’entrada de l’urbanització “Cumbres de Valencia”, hui som 6, deixem els cotxes i a caminar el punt d’eixida no es el previst, total son un centenar de metres mes. El principi bo de baixada molt suau, el temps emboirat, una companya prega per una jaqueta, fa fresca, el sol no brilla, xarrem dels temps passats de l’excursió de Valdemorillo, a setembre u octubre un altra, però son temps passats. Al company nou l’informem que admetem a tot lo mon. Por vindre en la dona, amb novia, parella, no fem distincions.

           El camí bo, ample, una antiga carretera que ens portarà a la casa senyorial del “Raco”, la part noble plena d’enderrocs, la dels treballadors en bon estat, la balconada segueix intacta, les pintures que decoren l’entrada a la casa en bon estat, son al·legories a lo que no se te ¡el mar ! ¡l’aigua!.