Cafè i marxa, l’eixida de diferents
pobles de La Ribera i La Costera i de l’Horta, anem ajuntem-nos, en aplegar a
Quesa anem a esmorzar al bar “La Parra”, som 22 de totes les edats, grans,
mitjans i menuts, ¿que tindrà la senda?, que al crit el riu Frare, acudeixen
amb ganes de divertir-se. Gaudim del entrepà i de un “carajillo” que ens
ajudarà a passar l’aigua freda.
Enguany entrem a l’aigua mes a prop
del descens, el guia diu ¡molta gent, tardarem molt!, primer que res unes lliçons
para poder afrontar el descens del riu sense lesions o accidents, allà anem, el
dia nuvolós, l’aigua freda però suportable, el dia ajuda ja que no tenim canvis
bruscos de temperatura ¡ ay que gelada esta! Les primeres impressions son
fortes, i allà anem cap avall estem a prop de la 1ª corda, son un grup nombrós
i portem la davantera a un altre grup, esperem no tindre massa retard en el
descens, aquesta es la versió curta, foto de grup davant de la pedra gegant que
marca l’entrada al canyó; anem a l’esquerra a fer la baixada per una sèrie de
cascades, es divertit i tenim que baixar amb prudència, un tobogan, una caiguda
breu i ja estem baix, sense problemes, un altre tobogan i al “jacuzzi” es plena
en un vot “precaució amb tantes dones” diu algun company; després de la baixada
a la corda, hi a que baixar amb precaució, la pedra esvarosa, la corrent no
ajuda, anem baixant en un minuts el guia ens fa baixar al grup, un bot i a
l’aigua; busquem un punt on deixar la motxilla i a fer fotos, espectacle pur, el
guia ajudant i senyalant els punt on posar el peus; la gent baixa a poc a poc,
alguns amb dificultat altres lleugers.
Un xicotet grup s’avança, van a la
seua, no fan cas de les advertències; seguim avant hi a que passar el canyó
nadant, a la dreta veiem un munto de ferro rovellat ¡ un cotxe!, ¿i com
aplegat? ¡abans eren dos, sols queda este, han baixant a rodolons al llarg del
anys; ja no notem l’aigua freda, el cos va acostumant-se, el peixets naden al
seu aire, bona senyal, les aigües estan netes. ¡ Procureu no molestar-los estem
al seu espai natural! ¿muerden? Pregunta una xica originaria del Brasil, ¡no,
en tu país si que muerden las pirañas!, segui avant, eixim del canyons, la
mirada arrere, ¡un espectacle!.
Ara be una planura que ens fa
avançar de presa, tenim que passar per un tram de riu on l’aigua en aplega a la
gola, la gent baixeta que fer puntelletes per poder passar, ens acostem a la
segona cataracta, la majoria del grup vol baixar per ella, altres la rodem per
baixar per la zona de pedra esvarosa, sense problemes i a fer fotos, com sempre
amb la inestimable ajuda del guia, expert en barranquisme, entre altres coses,
fotos, fotos i mes fotos del gent baixant.
Seguim avant en direcció al bot
gran, on el risc esta medit, però sempre amb precaució, ens ajuntem en la resta
del grup que abans s’havia avançat, ¡ uns consells del guia i avant, alguns
membres primer volen observar, i mes avant ja es tiraran, la jovenalla
repeteix, altres una sola vegada, els veterans ja han botat, sols, en parella
la gent es tira de la pedra al pou d’aigua. Els comentaris que fa el guia que
aquest es el últim tram amb aigua, mes avall a uns dos-cents metres desapareix
l’aigua. Mes avant torna aparèixer, formant el riu Benedriz.
Tornem arrere cap al cotxes, formant
xicotetes grups, no hi a pèrdua, cap a la dreta, la muntanya esta verda i
tranquil·la, sols els pardalets i les xixarres ens acompanyen a la toranda, ens
acomiadem fins a la propera senda, i alguns fins a l’any vinent, en el que
tornarem a fer la baixada del riu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario