24/10/2015 Circular de Tavernes pujant per la Granata a l'Alt de Les Creus

            Hui en som un grapat, tenim noves incorporacions i convidats, benvinguts, a i el gos Darko que se reincorpora.

            Com sempre cafè i marxa, anem cap La Valldigna concretament a Tavernes, tenim una promesa que complir i allà anem. Deixem els cotxes al Canal de la Defensa, com el nom di de Defensa contra les barrancades de aigua, pedres i terra que baixen de la muntanya de les Creus. Anem cap al Club de Tenis i un empleat ens auri la porta para poder seguir la senda, ens indica amablement per un tenim que anar, unes escales a l’esquerra que pugen cap amunt, el dia encara esta fosc, mig ennuvolat, i anem mirant atents on posem el peus, anem xarrant , passem el primer pont, pareix una conducció d’aigua, apleguem al segon ¡ si algú te vertigen que baixe ! uns quants per dalt i altres per baix.

            Agarrem pista forestal i avant, en aplegar al primer encreuament ¿ anem al Mirador? Son 5 minuts, ¡ anem 1 veiem una senda de BTT abalisada i la seguim ¡ jo par ací en la bici no passe! Els comentaris son variats, la veritat la senda de terra solta ¡ però, al bikers, els encanta!, en el Mirador, la vista molt bona, llàstima de núvols, foto de grup i avant, ara tornem per la carretera de terra, ¡ a la dreta ! anem de baixada entre camps de tarongers i manderins, alguna taronja ja va agarrant color, les manderines entre dos colors, ¡ ja estan bones les manderines! Fem un tast i avant, a mala herba a l’esquerra ¿ que serà? Fem fotos i avant, no podem agarrar-la, esta dins de una tanca. Passem de caminal de terra al asfalt, anem mirant arrere no siga cosa que algú es despista. Sobre tot als encreuaments fem un paronet de un parell de minuts per si de cas.

            En aplegar al “Cami de Massalari”, que també li dona nom al cim, girem a l’esquerra, dvant tenim la serra de Corbera, podem vorer els cims de la Ratlla, Germanells i Massalari, entre boirines estan, pero els podem vorer, ara si que veiem la planta rara inclos en agarrem una per escorcollar-li i vorer com es, sembla una xicoteta bola, tendra i si l’apretes la pots rebentar, te una mena de pels que no punxen. ¡ aneu amb cura no siga cosa que vos perjudiqui!, anem pujant de una manera suau, estem a un racó preciós, camps de cítrics protegits dels vents de ponent i encarats al llevant ¡ no se gelaran els camps!, els llauradors fent les tasques de la tardor, fent algun tractament per a la caiguda del fruit i que aguante mes al arbre. Seguim pujant, sempre a l’esquerra, s’acaba el asfalt i entrem en camí de terra. ¡ Bicicletes! Esforçant-se per un cami pedregós, les rodes no podem fer apoio en la terra, els ciclistes pedalen jurant i perjurant ¡ bon dia, ¡ este cami no te eixida1, els diguem, ¡ gracies, en arribar al final tornarem arrere!.

            Mes ciclistes venen, ¿esmorzem? Ja son casi les 10, ¡ a la font de la Granata parem!, en un no res estem a la font, ¡ aci si ha una taula ! foto de grup i als entrepans, la taula plena de menjar, dolç i salat, degustem el vi, tant de bota com de botella, un plaer i rematat per un cafè tocaet, i com no timonet.

            Comença, la senda, es la segona vegada que algun membre del grup la puja, la primera volta ens van enganyar, que la comenta, sen va tornar arrere perquè plovia.

            ¡ Va de bo ! els desnivell fort, alçant les cames i agarrant-se a qualsevol matoll per apuntalar-se, el basto a la dreta els matolls a l’esquerra, equilibri total, la pedra mullada, el ambient carregat d’humitat, seguim pujant, els mes àgils es distancien ¡ lo cosa no vol presses! Pugem, foto per ací, foto per allà, davant la paret, des-de baix no se veia ningun traçat, a poc a poc anem pujant, la costera te 1 kilòmetre mes o menys.

           
Anem mullats entre la humitat i el suor, en girar una de tantes corbes veiem a un grup de companys que ens esperen. Bevem aigua, i avant estem eixint de la pujada, forta i dura, anem per pla, ha millorat la senda ara es de terra, deixem a la dreta la senda de la Sangonera, i anem a l’esquerra cap a l’Alt de les Creus, el primer tros es de lapiaz, dificultós, deixem a la dreta un refugi de pastor que poc a poc anat caient, fa uns anys tenia algo de sostre, ara un poc de paret.

            Estem aplegant a l’Alt de Les Creus, mirant arrere podem vorer la serra de corbera, Les Agulles, i a la dreta Simat i Benifairo, el cel ennuvolat no ens deixa vorer la resta de llos coneguts, el Penyalba mig tapat per el núvols, apleguem el cim i el companys estan menjant fruita i refrescant, un company compateix una mandarina amb el gos “ un galló per a tu un per a mi” les rialles es deixen sentir “ mireu-lo com menja” es el actor principal del moment.

            Foto de grup i avall, després de recórrer un centenar de metres, ¿ a dreta o esquerra? ¡ la dreta va amunt, l’esquerra avall! ¡ a l’esquerra, mirant arrere un companyes s’han fet unes fotos a les creus i han gaudit del moment. ¡ Jo en quede a dinar a casa de ma meu mare a Tavernes, hui ens ajuntem tota la família, el meu fill ve de Girona ¡ se un moment meravellós, el somni complit!. La companya vallera ens compta que en el mes de maig se fa una pujada a l’Alt i des-de el poble es pot vorer una serp de multicolor, formada per senderistes.

            Anem baixant i trobem una parella que va cap amunt, ella te cara de fatigà, ¡ànim que ja falta menys! Anem per bon camí, veiem el pi solitari que marca la senda de baixada per les fontetes de Cantus, ara be un zig-zag, que requereix paciència, veiem el companys que van davant, fem senyes i seguim, en aplegar a les fontetes una ullada rapida, cau un filet d’aigua. Anem de presa, un convidada esta preparant-se per ser militar professional, ¡ te les coses clares!, veiem el dipòsit d’abastiment del poble, rodegem una de les proteccions de defensa i baixem al camí que voreja el canal, estem als cotxex, ¿ cervesa? Al poble, uns altres tenen presa i se’n davant, ens acomiadem, la setmana vinent se la Marxa a Millars 2015, part de la Penya la farà la resta descansarà o se’n anirà de festa.