17/10/2015 Les 3 Valls (Vall de la Murta - Vall de la Casella - Vall d'Aigues Vives)

El projecte es el següent: eixida del lloc de costum enfilar la puja de Baltaro, La Graella i girar a la dreta cap al Respirall, baixar la Paret Negra i per l’ombria de la Vall aplegar a la Murta, per la senda Botànica pujar al Pas del Pobre, baixar a la Vall de La Casella, fins a sí seguint el GR-236, girar a l’esquerra fins al pilars, mes avant girar a la dreta i baixar a la font Nova compartint el GR-236 i el PRCV-303, i anar cap al Pas del Llop, entrar en la Vall de la Barraca d’Aigües Vives, sempre seguint el GR-236 o  Ruta del Monestirs, deixar el GR i anar per caminal senyalitzats com BTT i tornar a enllaçar amb el PRCV-303 que va per dins del Barranc de La Casella fins aplegar al lloc  d’eixida.

            Hui en som 5, cafè i marxa, l’hora d’eixida es inusual 7.30 i a peu, els cotxes els oblidem per un dia, allà anem cap amunt com sempre, ¿quants kilòmetres farem? ¡ 24! Mes o menys, ens vindrà be com preparatòria de la senda de Millars, que es un poc mes llarga, provarem forces , hui tindrem algo mes d’asfalt.

            Enfilem la puja de Baltarò cap a la Graella per el carrer nou, el ritme bo, anem xarrant de tot un poc, ens al cansen dos coneguts ells van a la Murta per La Solana, ¿ on aneu? ¡ a pegar-li una volteta al terme! ¿ i vosaltres? ¡ a la Murta i tornar!, seguim avant nosaltres a la dreta cap al Respirall, ells cap al cementeri. En aplegar al Respirall, la millor vista ¡ El Tallat Roig, El Cavall Bernat i la Vall de la Murta, o també La Vall dels Miracles! Baixem la anomenada per els ciclistes “ La Paret Negra”, a mes de ù li ha costat de pujar, curta però de fort desnivell. Anem veien els cítrics, alguns verds altres entrant en color, esta tot rodat de tanques, abans quant totes les propietats eren respectades fe a goig caminar per el caminals, ara es impossible eixir-ten dels camins.

            Fa calor, ens llevem la roba, el dia acompanya, deixem caminals a dreta, a esquerra, tot una tanca, ¿ podré fer-los? ¡ sí ! ¡ sols hi ha dos dificultats, el Pas del Pobre i el Pas del Llop, la resta es plana!, entrem a la Murta i pugem per la senda Botànica, els alborçers estan plens de fruits madurs, en alguns llocs el sol esta entapissat de fruits rojos, esta florits i fan un contrast molt bonic, la pujada tranqui.la sense problemes. En aplegar al mirador “El Monestir” de la Murta, amb la torre dels Coloms, erta, aguantant el pas dels segles. ¿ Aquella casa del fons, que es? ¡Es casa nova de la Murta, es va fer a partir dels enderrocs del monestir, van agafar finestres, teules, viges, aprofitaren tot els paraments per fer la casa, i així queda el monestir, una ruïna! Ara esta en període de consolidació de les ruïnes, tots el anys fan una campanya quant hi ha diners i el restauren, van poc a poc, algun dia borem acabades les tasques i gaudirem de les vistes des-de la torre dels Coloms.

            Pugem per la part mes dificultosa de la senda, es un puja com pugues, ¡ ves a la dreta, i no a l’esquerra, sinó volem aparèixer al barranc Fosc!, en un no res estem al “Pas del Pobre”, el nom li ve de l’antiga ruta que feien el mendicants buscant aliment físic o espiritual, anant de monestir en monestir, l’actual ruta dels “Monestirs” o GR-236, enllaça el monestir de “La Murta” amb el de “Aigües Vives” a Carcaixent, “Santa Maria de la Valldigna” a Simat, “Corpus Cristi” a Llutxent i per últim el de “Sant Jeroni de Cotalba” al poble de Alfauir.

            En un replà al “Pas” ¡ a esmorzar!, les motxilles ben abastides de menjar ¡ per un sí de cas!, ja que la ruta serà llarga i no sabem que podem trobar, en cas d’emergència tenim el telèfons a ma, i poden vindre a per nosaltres, però som bones persones i esperem no fer us d’ell. En acabar a baixar, davant la “Vall de la Casella” esplendorós, els camps treballats fan goig, encara que hi ha alguns abandonats, la terra roja, plena de plantons, d’arbres de mitjana edat, ben alineats, estem baix, a l’asfalt, girem a l’esquerra seguint les marques del PRCV-303 que enllaça amb altres PR ens pot portar des-de l’estació de RENFE en Alzira fins a Tavernes de la Valldigna. ¿On esta el “Pas del Llop? ¡ A la dreta ! encara tindrem que caminar per aplegar a ell, tenim que passar “Els Pilars de La Casella” i girar a ma dreta i baixar per la font Nova al barranc i pujar al “Pas del Llop”, en un no res estem a hi, la font Nova, no te aigua, la sequera es nota encara que ens han dit que la de la “Sangonera” comença a brollar, poc però brolla, seguim avant seguint el zig-zag del traçat de tant en tant algun bolet i com no els coneixem ¡ foto i avant!, Estem al “Pas del Llop”, segon obstacle de la senda, ja portem caminats 13.300 km, a bon ritme.

           
¿ Com van el fills? El meu major a Ibiza, ve a casa cada 15 dies, la menuda a casa amb la cosina, no crec que estiga estudiant, a vorer si be a caminar, sí te companyia segur i no piula, la meua a Valencia, treballant, de tant en tant be, i sols demane dinar o sopar algun dia amb ella, i xarrar, a mi en passa igual, un a Girona estudiant, l’altra a Valencia i sols lo podem vorer un moment, enseguida fuig amb les amigues i el amics, veig  que a tots ens passa igual ¡ son cars de vorer!.

            Baixem per on podem, la senda esta un poc perduda, però enseguida trobem el poste indicador, anem a la dreta per el “ camí dels Terrers”, ara pla “ bon dia” saludem a un llaurador ¿l’aigua arrossegat la carretera? ¡ si, ha fet una destrossa!, seguim avant, van fent calor, el sol cau a plom, ¡ Bon dia! Saludem a un collidors! ¡ Buenos dias! Contesten, estan fent el primer repàs a les mandarines, encara estan verdes, veiem el caixons a la vora del camí, en agafem una per fer un tast i ja estan bones. Caminem de presa, volem tornar prompte a casa, hi ha alguns camps perduts, ¡ el llaurador a aplegat als limites, ja no son rentables els cultius tradicionals, el kaki impera, fins al moment inversió curta i rendibilitat alta; en poc de temps al meu poble han arrancat algun camp que altre de kiwi, massa inversió i molt de risc, per als kakis 3.000 € la fanecada, per al kiwi, uns 30.000€, hi ha molta diferencia!.

            Seguim avant i en dona d’impressió que hem deixat ja fa un bon tros el desviament cap al “Pas del Llop” el de les BTT, el GPS no ens dona pistes, ¡ jo fa molts any que no passe per aquest camí! estem a terreny conegut, seguim avant. ¡ Anirem al pont de l’Estret, camí de Carcaixent i entrarem al barranc de la Casella! ¡ Avant que ja falta menys ! Ja van pesant les cames, portem recorreguts 18 km. un paronet i bevem aigua, ens reagrupem, ¡ ja falta menys! El càlcul es que la ruta te 24 km. en aplegar al pont de l’Estret agafem la marxa esquerra, ja que la carretera es molt perillosa, per el vora i amb molta precaució, el tros es curt però es fa llarg, el transit no para, eixim de la carretera i entrem al camí de Carcaixent, en aplegar al barranc de l’estret, una anècdota en be a la memòria quant érem joves un amic intenta passar el barranc després d’unes pluges i es queda clavat al mig i va tindre que fer peu a terra, total es banya fins als genolls, ¡ divina joventut!.

            Agafem un caminal a l’esquerra que porta a la taberna de “Lino” ja desapareguda i abans d’aplegar girem a l’esquerra per entrat al barranc de la “Casella”, el olor de la llenya per fer alguna paella es fa de notar, no parem estem a prop del poble, en entrar al barranc esta neta, les vores lliures de canyes, faran que l’aigua circule millor sense fer cap d’embós, ¡l’eixida mes avant!, pugem al dic de defensa, ¿ anem per la redona? ¡ no per la gasolinera, així tallem! Anem avant, en les naus industrials una falla esta de festa, i com no fent una paella, la xicalla jugant al camí, ¡ el cassal gran ací per fer festes sense molestar, el menut dins del poble reservat per falles! Toquem el poble un cartell “ICE CREAM FACTORY ” traducció senzilla ¡ Fabrica de Helados !, ja estem dins del poble, mirant arrere als ressagats, no es perdem de vista, ja estem acabant, en un no res apleguem al punt d’eixida ¿ quants kilòmetres? el aparell diu que 24.230 km. ¡ no me’n anat molt ! refresquem i comptem les anècdotes de les sendes passades, que guardem molt be a la memòria, ja falta menys per la senda de Millars, ¿ quants anem de la Penya? ¡ 8 de moment!, en acomiadem fins a la setmana vinent. ¿ On anirem?