miércoles, 18 de octubre de 2017

12/10/2017 Ferrata "Les Marujes"

            Canviem de lloc de reunió, i mes tard del normal, hui en som 8 i anem a fer la via ferrata de “Les Marujes”. L’eixida cap al poble de Tavernes i a l’altura de la gasolinera que hi ha a l’entrada girem a l’esquerra i anem cap amunt, deixem el cotxes a l’altura d’una finca roja i a caminar, “esmorzarem al peu del pont tibetà i desprès anirem amunt”, diu el guia de hui, “te una dificultat k3”, diu un company que la fet varies vegades. “Ara eixirem per l’esquerra de la finca i tornarem per la senda dels Esmoladors, així farem una circular!”, diu el guia, anem per senda xarrant de tot un poc, entre bromes, “cambiaste 5 bellezas por una rubia!”, li diem a un company entre rialles, “ahora nos explicamos el cambio de ultima hora!”, diu un altre; senda amunt molt trillà però poc senyalitzada, amunt sempre amunt; “mes avant trobarem la pujada que ens portarà per el zig-zag al barranc i creuarem el pont tibetà, ha hi tindrem que fer un destrepe, porte corda per si algú vol fer un rapel, son uns 3 metres de desnivell!”, diu el guia, “cuando estubisteis en los pirineus que rutes hicisteis?”, pregunta un company, “hicimos la senda de los Cazadores  fuimos a a Cola de Caballo, y otro dia hicimos la Faja de Las Flores!”, contesta el company.
 
            Esmorzem al peu de barranc anomenat , iniciem la ferrata, primer un destrepe de 3 metres, a continuació un pont tibetà, una pujada per escalons, “la procedència dels escalons es de telefònica i es feien servir per baixar al pous de registre de les instal·lacions de telefonia!”, compta un companya, “la primera vegada que vaig fer la ferrata vaig vindre en un dels que l’instal·la i en va explicar d’instal·lació, van tardar entre 3 i 4 anys!”, compta el guia, “ a mi en van dir que el nom de la ferrata ve perquè mentre l’instal·laven els escaladors les novies estaven a l’ombra, i algú mira eixes marujes i d’a hi li ve el nom!”. Serà veritat?, ha hi queda la qüestió.
  

            Ens equipem i a baixar per el destrepe no fa falta fer ningun ràpel, hi han prou agarradors en la pedra per baixar, el pont es creua en un no res i amunt per els escalons fent us de la línia de vida. Entre en la senda i amunt a buscar la ferrata, anem a la dreta per senda ben marcada, un grup de 6 escaladors van darrere de nosaltres ens deixen espai no amuntonar-nos, en aplegar a l’inici primer problema el primer escalo esta alt i hi ha que fer una trepada servint-se d’un ferro que hi ha a la banda baix, anem espai, el ,primer tram esta dificultós, apleguem a un pas lateral sense cap de punt on posar el peus. Desprès de tres intents i intentar-o tot, cinta exprés, pouar, el cronista dona per finalitzada la ferrata.
 

Des-fa la pujada amb l’ajuda d’un company i un altre grup que anava a pujar, i ací acaba l’historia de la ferrata de “Les Marujes”, tornarà un altre dia?, qui sap!, la resta dels companys la completen i ens retrobem en la senda dels esmoladors i tornem cap als cotxes. Una retirada a temps es una victoria!

 


No hay comentarios:

Publicar un comentario