31/10/2015 XXI Senda L’Alcudia - Millares

            Senda anual organitzada per el “Amics de les sendes, veredes i canyades de l’Alcudia”, una vegada mes La Penya l’Argilaga fa acte de presencia, es la vuitena vegada que fem aquesta senda. El nombre de membres varia d’un any a l’altre, som 9 i un convidat.

Informació general (GPS):

ALTURA	METRES
Mínima	118
Mitja	396
Máxima	530
VELOCITAT	KM/HORA
Mitja	2.96
Máxima	6.0
DISTANCIA	TEMPS
25.9 km	8.35 hores

	DISTANCIA (km)	TEMPS (minuts)	HORA PREVISTA (minuts)	KM. FETS (acumulat)
Aparcar – Casa del vigilant	1.5	0.25	6.35	1.5
Casa vigilant – Línia A.T.	2.1	0.50	7.25	3.6
Línia A.T. _ Pertecaste	3.1	0.55	8.20	6.7
Pertecaste – Erica del Sastre	2.9	0.50	9.10	9.6
Esmorzar	0.0	0.25	9.35	9.6
Erica del Sastre – Barranc dels Caçadors	4.6	1.15	10.50	14.2
Barranc Caçadors – Bassa C 9	2.0	0.20	11.10	16.2
Basa C9 – Casa i corral	2.4	0.25	11.35	18.6
Casa i Corral – La Ceja	2.0	0.30	12.05	20.6
La Ceja – Xúquer esquerra	3.3	1.30	13.35	23.9
Xúquer esquerra – Xúquer dreta	0	0.25	14.00	23.9
Xúquer dreta - Millars	2.1	1	15.00	26.0

            A les 6.18 hores de la matinada, nit fosca i ennuvolada, la senda s’enllumena com un cuc llarg, la preocupació es seguir el ritme de la resta dels senderistes, segons l’organització som 53 persones, que han matinat de valent per acudir un any mes a fer una senda on impera el bon humor entre els companys. La majoria de la Ribera, un grupet de Barx. Fins a fer-se de dia no veiem les cares, en aplegar a la línia de alta tensió va fent-se de dia a poc a poc, podem vorer les cares dels senderistes, alguns nous altres vells coneguts, sorpresa no anem per el Alt del Campillo, pugem per una senda oberta a la dreta de pista, creuem a l’esquerra i amunt, deixem a la dreta “Els corrals de La Llacuna” i per senda nova, ben senyalitzada per fites de pedra molt abundants, apleguem a la “Canyada Reial de Castilla” fins trobar el barranc de Pertecates, deixem a la dreta la “Canyada Reial ”seguirem fins aplegar a una pista de terra, ens reagrupem, moment de fer un glop d’aigua, menjar fruits secs o qualsevol cosa, amunt seguim cap al paratge de “La Peraleja”, es un trencacames, puja-baixa, de vegades seguint les corbes dels desnivells, tenim a la dreta l’antiga senda per la serra del Cavalló,

            Soroll de vehicles per darrere ¿ que serà? Un poste d’alta tensió sembla ple de cables, una maquina estranya baix, el vehicles son 4 porten el anagrama “Cobra” estan cablejant. Un companya de ruta es queixa “tinc bambolles al peus, e volgut entrenar per a la senda i m’he fotut el peus” ¡posat sandàlies i milloraràs! ¡ he fet moltes sendes, de tot tipus i d’altura i mai m’havia passat!, ¡seguim avant cap a l’esmorzar i allí trobarem solució!. Girem arrere la vista i allí el organitzador, fen el seu tros com sempre, la moral no li falta.

            ¿ Tenim alguna font al camí? ¡ no!, abans teníem la de la “Fontalba”, en aplegar a la zona de “La Erica del Sastre” a esmorzar, salutacions als coneguts, eixen de les motxilles, el vi, les olives, fruits secs variats, fruita fresca, susus, xocolate, pastes, ¿ algú porta cafè ? ¡ no!, ¡ canviem pastes per cafè enseguida tenim tres tasses de cafè calentet, fotos de rigor de la Penya i amb el coneguts. ¿ Com anem de temps? ¡10 minuts sobre el previst! Estem a l’ombra d’un pi, que ens sembla l’únic que viu per estos paratges, després de l’incendi de Cortes de Pallas que va incendiar milers de kilòmetres quadrats, aguanta fort, mig cremat però manté el tipus, es veuen alguns pinets menuts i també olivastres, esperem que puguen créixer sense problemes i ningú els comdenne al foc.

            La companya llastimada es queda, buscarà el “vehicle granera”. Seguim avant a la dreta barrancs grans, menuts i en tot perillosos en cas de pluja, tots formen cataractes, venen de dal de la serra del Cavalló, ¡ en cas de pluja hi ha que vigilar els llocs de pas, una barrancada no sols porta aigua, també pedres i terra! Seguim avant, caminen a bon ritme de sobte ¡ me deixeu passar !, ens apartem ¡ me deixeu passar! A hi van els de sempre a competir a vorer qui aplega el primer, ¡ sols hi ha vint cerveses! Corre la veu, tot lo mon sap que no es veritat, es la broma de sempre.

Els caminants van estirant-se com una goma, van formant-se grups, a bon ritme com sempre, eixim de la falda de la serra, ara un poc d’asfalt, a la dreta “El Colaita” ja fa temps que no hem anat, tindrem que fer-li una visita, anem replegant als ressagats, anem xarrant dels problemes que comporten les al·lèrgies, de lo car que son els aliments per al celíacs, de vegades mes del doble d’un preu normal. El organitzador se’n a tornat en el vehicle en la companya ferida. Tenim el “malalt” que vol acabar la senda ¿ estàs bé? ¡ si, jo la finalitze ! en aplegar a un creuer veiem una fita feta de pedres ¡ per açi! ¡jo crec que es mes avant! aprofitem per beure uns glops d’aigua i un company per a que se cure els peus! Aplega un ressagat i ens trau del dubte ¡ es mes avant, per ací també s’aplega però es dificultosa! Fem un 200 metres i a hi esta un membre de l’organització esperant-nos, girem a la dreta i amunt, per senda ampla, els caminants s’estiren, a la resta es en perdut de vista, formem un grupet de quatre i seguim avant ¡jo porte GPS amb el track i no et preocupes¡ li diuen al membre de organització, ¡ no et pedres! ¡ tranquil fes marxa! ¡ en aquells pins de l’esquerra esta l’entrada a La Ceja! ¡ val! Fem camí cap als pins, estan a prop, l’entrada a la senda es baix de les rames, comença la part mes dificultós de la senda, fins ara, pedregós, trencacames, i algun tros de bon caminar, la vista meravellosa, però en ningun moment pots alçar el cap de terra, davant el poble de Millars o Millares, blanc agafat a la falda de la muntanya, la senda baixa en zig-zag, son 3.3 kilòmetres, es fan eterns, el riu Xúquer nom àrab que vol dir “El Devastador”, ven conegut per els habitants de les Riberes, aquest riu es dona vida i ens la lleva, durant centenars d’anys a regat les terres fèrtils de les Riberes, sempre aprofitat per la sèquia Reial del Xùquer i des-de mitjans del segle XX per la sèquia Xùquer-Turia.

            L’estampa del poble es bucòlica, baix d’ell una cascada preciosa, sembla molt bonic, però la veritat son les aigües depurades del poble, alguna gent fa ràpel per eixi lloc, i no vullc pensar si alguna vegada obrin el by-pass i algú esta penjat de les cordes i s’ompli d’aigua sense depurar.

 El riu esta davant a la mà com aquell que diu, i no s’acosta, es la tercera vegada que es fa la senda per esta baixada, dels quatre en queden dos, s’avancen buscant el riu, a dreta a l’esquerra, ¡ jo aplegue, estic regulant les meues forces! Seguim les fites, i en cas de dubte el track, anem apropam-nos al riu, es lo millor de la senda, refrescar el peus després de 24 kilometres, es un plaer, en aplegar al gual, descalçats i dins, a l’altra banda esta els companys que s’han avançat, un moments de plaer, ara bé una pujada “d’un parell de nassos” el primer kilòmetre te un desnivell del 16.75 i el segon de 7.65%, xino-xano amunt amb paciència, la pujada es fa pesada, ja falta menys, l’olor de la pebrella (thymus piperella) ens envolta, en zig-zag anem pujant no queda ningú darrere, en eixir de la costanera, els primers camps treballats, al fons els xiprers plantats als voltants de l’alberg, en un minuts s’acabarà l’etapa, al final seran uns 26 kilòmetres, ens espera el dinar, les cerveses, els companys de la Penya i la resta dels senderistes.

            Bona senda, bona companyia, tot bé, sens problemes. ¿ Tornarem l’any vinent, el temps dirà? i no serà per ganes.