09/09/2017 Venta de Los Cuernos (Ibi) al Menejador

            De bon mati com sempre i en els llocs de costum, 6 senderistes eixim cap al poble d’Ibi, anem per la A-7, fins aplegar al desviament cap al poble, estan de festes i no podem seguir l’entrada al poble prevista.

            Per aplegar al punt d’eixida anomenat “Venta de los Cuernos”, tenim agarrar la CV-801 en direcció a Banyeres de Mariola, deixem a l’esquerra el creuer de la CV-802 i a uns 900 metres i a l’altura d’un mas hi ha un pàrquing a la dreta, punt d’eixida de la ruta de hui.

            L’eixida la fem cap avall, la baixada suau i de bon caminar, “no serà difíc

il, ni complicada?, estic desentrenada!”, pregunta una companya, “no hi ha molt de desnivell!”, diu el guia. “a l’esquerra tenim el parc natural de la Serra Mariola i aquell cim es el Montcabrer!”, diu el guia, els comentaris son “quin verd, esta molt bonic!”, xarrem de tot un poc, “he anat 2 vegades als Pirineus, la primera per fer una senda per crestes i l’altra a la Taula dels Tres Reis!”, diu un company, anem avant “ha hi tenim una casa i quines vistes mes boniques!”, diu una companya, “la casa es diu de Bona Vista!”, anem a la dreta i amunt, hem deixat de baixar, la pujada suau, apleguem a un creuer amb marques de GR, i ens indica a la dreta Pou de neu de Sta. María, “anem a beure-ho?, anem be de temps?”, diu un company, “si que podem anar, anem be de temps”!, diu el guia, una lleugera pujada i apleguem, “esta ben conservada! i l’aspecte es bo, el sostre esta complet!”, es el comentari, aguaitem a l’interior i ens fem fotos asòmats per la porta i la de grup.

            Seguim avant per on indica el poste de GR, trobem a un ciclista, “vamos al Menejador, por donde iremos mejor?”, preguntem “por detras de la caseta y luego a la derecha!”, contesta, “esmorzem?!, pregunten, “d’acord, es l’hora!”, busquem seient en la caseta i quant no portàvem 10 minuts, “canviem de lloc, açò esta ple de a vespes!” diu una companya, “de segur que acudeixen al olor del menjar!”, diu un company; dit i fet busquem un altre lloc, en acabar d’esmorzar seguim avant, la senda de pujada suau i de bon caminar, anem per bosc de pins, “bona ombra!”, diu un company, anem pujant, deixem a l’esquerra el cim de la “Teixereta”, apleguem al creuer i anem a l’esquerra, “ha hi davant tenim el Mirador de Pilatos, te unes vistes espectaculars!”, eixim d ela senda i entrem en pista forestal, de bon caminar i millor vistes del carrascar, “un espectacle, quina meravella, aurons, bosc de carrasques, molt bonic!”, diu una companya. Apleguem al mirador que queda a l’esquerra de la pista, “ha hi estan les vistes!”, diu el guia, “quina meravella!”, es l’opinió general, “ ha hi teniu la serra Mariola i el Montcabrer i mes a la dreta Alcoi, gaudiu de les vistes!”, foto de grup, “jo en vull una a soles!”, diu una companya.

            Deixem arrere el mirador i girem a la dreta seguint el track, anem cap al cim del Menejador, la senda no tal si no una escorrentia de pedres redones, “ara vaig a tindre mes temps per fer eixides de cap de setmana, els assajos de teatre han canviat l’horari i ara tindre mes temps lliure!”, diu un company, trobem les restes d’un poste de llum molt vell, hi ha trossos del vidre aïllant, i trossos de ferro vell, en un no res eixim del carrascar, els arbres esta coberts de molsa, un espectacle. En eixir del bosc trobem un altra pista i que a l’esquerra ens portarà al cim del Menejador, en aplegar al creuer, “jo en quede, estic fatigada, us espere ací!”, diu una companya, seguim cap al cim, pugem per la pista formigonada, en aplegar dalt girem a la dreta, “ha hi baix tenim el poble d’Ibi!”, “perquè es diu el Menejador?”, ha hi queda la pregunta, sessió de fotografia al punt geodèsic i tornada per la senda.

 

            La companya que esta descansada es uneix al grup, anem avall per pista forestal, “a la dreta tenim un nevero o cava que no te cap d’interès!”, en aplegar al mas de Tetuan, “ara borem una meravella de la natura un teix (taxus bacata) de al menys 500 anys!”, diu el guia, en aplegar ens quedem bocabadats ningú espera un arbre d’aquestes dimensions, “han posat reg per goteix!”, diu una companya, “possiblement siga per la sequera i perquè a l’arbre no li falte humitat, encara que el dipòsit trenque l’entorn es necessari !”, diu un company, un altre compta les rames laterals i comenta, “es possible que tinga eixa edat, ja que te al menys 5 pisos de rames que eixint del tronc i això es sine d’edat!”, foto de grup i de fons el teix, anem avall.

 

            Ens parem un grup de senderistes van perduts, “para llegar a Ibi, por podemos ir?”, pregunten, “coged la pista de la izquierda y seguid siempre hacia abajo, no cogais ningún desvio, recordad siempre recto y os llevara a la entrada del pueblo!”, “gracias!”, seguim avall i tornem a la caseta on hem esmozat, anem a l’esquerra buscant el camí de Pardines que ens portara a la Venta de Los Cuernos, anem per dins de bosc de pins, de bon caminar, ens passem un creuer i poc a poc anem a la dreta fins trobar el camí bo, “fem una cervesa?”, diu un company, al final el grup es divideix, els que tenen presa se’n van i la resta a refredar-se. “Aquesta senda la repetirem per un altre lloc!”, diu el guia, “mes avant pujarem per el mas del Cano fins al Menejador i baixarem per la senda dels Molins!”. “A la setmana vinent anirem a La Font d’en Carros, per fer una senda desconeguda per a nosaltres!”. Així quedem.