Hui en
som 9, com sempre cafè i marxa, anem al poble de La Font d’en Carros a comarca
de La Safor, anem a recórrer el PR-CV 347, que ens portarà al cims de Les
Covatalles i el Puig del Frares.
Per
començar la ruta busquem les afores del poble i el punt d’eixida es al costat
de l’escola del poble, punt de referencia vàlid, l’altra es entrar per carrers
estrets i hi ha que tindre en compte que els dissabtes fan mercat. Després de
d’un xicotet recorregut per dins del poble trobem la primera senyal de que
estem en el bon camí un poste del PR-CV 347, caminem de bona gana, l’ambient
humit ja que el dia abans va ploures i esta la senda enfangada. Xarrem de tot
un poc, ”estic desentrenada i vullc
posar-me en forma que fer la senda de Millars i mes avant les Tres Maries!”,
diu una companya, “recorda que tenim
pendent el Penyagolossa!” diu el guia, “veritat
es!”. Entre uns i els altres el ritme es bo, “ja tenia jo ganes de agarrar-te un dia i fer-te suar!”, li diu un
company a un altre marcant un pas ràpid. L’altre ni contesta, apleguem a un
creuer i be allò “dreta o esquerra?”,
uns quants se’n van a l’esquerra, “pareu
es a la dreta!” diu el guia, anem a la dreta i amunt, deixem les clarianes
i entrem en un bosc de pins prou espès, la brossa humida ens mulla els
pantalons, fa xafogor i entre unes coses i altres anem suant, “ bona senda per a l’estiu, molta ombra i
bon caminar!”, diu una companya.
La
senda ens porta a un creuer “dreta o
esquerra?” ens preguntem un indicador pintat a una pedra ens indica que a
la dreta “Pla del Frares” , una avaluació rapida i després de vorer la pujada, “a l’esquerra, per ha hi també podem anar!”.
El terreny esta humit per la pluja, les pedres esvaroses, lo que fa que anem amb
molta precaució, els últims del grup xarren de fotografia, afició que tenen en
comú i la botànica. Apleguem a un creuer i la senda continua a la dreta, “ha hi podem esmorzar, tenim banc i tot!”,
diu un company, dit i fet a gaudir dels entrepans, del cafè , del xocolate, del
cacau torrat i com no del cogombrets. Estem a un lloc transitat per ciclistes,
un grup passa avall i entren en una senda a l’esquerra, “on aniran?” es el pensament, “podrien
anar per la senda que hi ha davant!” diu un company, “no crec molt empinada!”, escoltem les veus dels ciclistes i de
sobte, “mireu, estan pujant amb la bici
del morro!”, aclarida la qüestió xarrem de tot un poc, venen dos veïns de
la urbanització, “buenos dias!” diuen amb un fort accent francès, “buenos
dies!” contestem, “tendremos que cobrar
peaje a todos los que quieran pasar por aquí, hay mucho tráfico!”, diuen,
no fem massa cas, “serà broma!” es
l’opinió generalitzada.
Un
altre grup de ciclistes baixa per la senda que tindrem que pujar cap al “Pla
dels Frares”, repleguem trastos i tornem a la senda, anem cap amunt un poste
amb un senyalització blaugrana ens indica la senda, pugem entre antics bancals
de cultiu, alguna casa enderrocada ens eix davant, els bancals fan que la
pujada siga lleu, la senda esta cada vegada mes esvarosa, en les clarianes
podem vorer els voltants, en aplegar a un creuer “pugem a Pla o anem cap avall?, cada vegada esta mes esvarós!”,
pregunta un company, “avall!”, diu la
majoria, dit i fet avall, per la pujada avaluada abans, esgarrifosa i de mal
caminar anem cap avall, així i tot tenim temps de vorer flors i
fotografiar-les.
Apleguem
al creuer, hem fet un “bucle” i tornem al punt de referencia “Pla dels Frares”,
“ara anem cap al cim de Covatelles!, foto de grup per ha hi ve un caminant!”,
dit i fet, foto i amunt anem per una senda de bon caminar amb al menys tres
creuer que ens obliga a parar-nos, el ritme bo, fa calor encara que estem entre
boirines. En aplegar al punt geodèsic, fotos als voltants, el Montgo a un
costat, la cara de l’indi, la zona de les valls Laguar i Gallinera, el poble de
Villalonga, el Monduver, el Circ de la Safor i el cim de l’Azafor tapat per les
boirines, “quina meravella!, gaudiuuuu!”, diu una companya, “com estan els
ciclistes?, sabeu alguna cosa?”, pregunta un company, “hui pujant al Veleta,
amb la BTT, i dema a casa, aquesta nit tenen previst passejar per Granada, i el
diumenge la tornada!” contesta una companya. “Valents son!”.
Després
de fer unes fotos, anem cap al poble, mes relaxats, de baixada, a bon ritme i
millor terreny, veiem la part de la Safor mes allunyada de la costa i les seues
serres. S’endevina el cim del Azafor entre boirines i girant la vista cap a la
dreta l’Alt de la Lletera, creuem un canal de rec i trobem una figuera plena de
“pansonets”, fem un tast i desprès una sanglots de raïm que hi ha a bora camí i
enseguida unes mandarines que encara estan verdes però ja en poden menjar,
deixem el cementeri a l’esquerra i entrem al poble, recorreguem els carrers
buscant el cotxes, hem acabat un altra senda “molt bonica per a repetir un
altre dia!”, es l’opinió generalitzada, “pujarem al Pla dels Frares que hem
deixat arrere i buscaré una alternativa!”, diu el guia. Ací acaba un altra
ruta, nova per a tots i que tornarem un altre dia, la setmana vinent farem
festa i a l’altra preparem el Penyagolossa, per desig d’una companya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario