25/11/2017 Rafelguaraf - Mig Almud - Delicies

 

            Hui en som 6, a les 8,05 minuts del dissabte comencem a caminar, anem a fer nova per al grup, el cim ja el hem visitat, “anem a pujar al cim de Mig Almud, que es una mesura antiga!” ,  https://penyalargilaga.blogspot.com.es/2015/06/20062015-bsrxeta-alt-de-la-barcella-alt.html  , diu el guia, anem per asfalt cos que no ens agrada gens mi miqueta, anem recte en un creuer i “tornem arrere, el gps indica que tenim que anar a la dreta!”, entrem en un caminal de terra i entrem en un barranc, “la baixada es per a despistar als novells!”, es el comentari, anem per un barranc on el sol es de pedra i esta net.

            El barranc ens ha enganyat, deixem el fons i anem per l’esquerra per una senda ben traçada, escoltem tirs de caçadors però anem tranquils, portem roba de color i mot visible, veiem algun en les zones altes del barranc, fem senyals per fer-nos visibles, “com anat el viatge al camp base de l’Everest?”, pregunta un company, “ molt be, ha segut una experiència meravellosa, al ser un viatge organitzat, anàrem sense complicacions!”, contesta, “anàvem amb un guia que no parlava espanyol però ens vam aclarir amb ell, estiguérem 4 dies a Katmandu que esta a uns 1300 metres d’altitud, d’a hi en avant pujarem cap al campament base, fèiem uns kilòmetres de senda diàriament i desprès baixàvem la mitat a fer nit i així pujarem fins al campament base, no va ser gens fatigós i qualsevol de nosaltres podria pujar!”, xarra que te xarra anem avant.

  

            Eixim del barranc per senda de caçadors fins aplegar a una pista, girem a la dreta, anem tan encantats de la senda que tornem a girar cap a la dreta per una senda estreta i que no ens porta al cim, baixem i resulta ser que el tenim davant el cim quadrat de Mig Almud, seguim recte i una lleugera pujada ens porta al punt geodèsic, foto dalt de la penya, “esmorzem?”, pregunta un company, “si!”, es la resposta.

 

            Gaudim de l’entrepà i l’acompanyament com sempre, “ quant estiguérem al Nepal, m’impressionaren algunes coses, el menjar sempre molt picant, peix no hi ha, carn poca, sobre tot verdures i  arròs, i la cremació dels difunts a la vora del riu amb pires funeràries, en va entrar una angoixa que en vaig tindre que assentar, en eixos moments hi tenien lloc algunes cremacions, i la veritat impressiona, desprès les cendres van a para al riu ple de fem, aigües residuals, porqueria en general!”, compta el company.

 

            Així entrem en una conversació filosòfica molt interesant, “La religió budista te dos rames principals la Theravāda i la Mahāyāna, cada una te el seus seguidors, una creu en la reencarnació en un altre ser en el moment de la mort i l’altra porta el anima a període de transició d’uns 40 dies i desprès en funció del karma que tens te reencarnes en un altra cosa!” comenta un company, “com s’aconsegueix el karma?”, pregunta un company, “fen el bé, ajudant a altres persones sense esperar recompensa alguna, això es el karma!”, contesta, “qualsevol acte voluntari sense esperar res a canvi fa pujar el karma?, per eixample al treball diari?, o qualsevol acte de bona voluntat?”, pregunta un company, “sí!”, contesta el company.

 

            Esmorzem de cara les serres de la Corsa i de Requena, a l’esquerra el Monduver, l’Alt de l’Hedra, el Buixcarro i el Buicarronet i la dreta Xativa a soma entre boirines. “ a l’esquerra del Buixcarro que es aquell cim amb punta, hi ha una pedrera que explotaven els romans, les quatre columnes que sostenen el sostre de l’església romànica de Sant Feliu a Xàtiva, foren tretes d’eixa pedrera que construir un temple, desprès els musulmans les aprofitaren per fer una casa que esta el peu de l’ermita i per últim acabaren fent-les servir per un temple cristià, funcionava el reciclatge!”, comenta el guia

 

Pleguem trastos i tornem arrere, baixem cap al poste i desfem la senda, girem a l’esquerra i anem pujant cap al monticle, veiem unes marques de pintura blava, les seguim sense problemes, aquestes marques coincideixen amb el track, encara que un poc desplaçades, seguim donant-li voltes a les religions de Asia, “ ja fa un temps vas llegir un llibre titulat Los Pajaros del Crepusculo, l’autora es Hitsako Matsubara, es una mena de biografia basada amb la vida del seu pare, sacerdot d’un temple shinto, expert en diferents religions, per engrandir el seus coneixement, havia llegit la bíblia, el coran i diferents recopilacions de les ensenyances de Buda; la religió shinto no te un deu, la deïtat esta en els essers vius, les plantes, els arbres, en fi en la natura; abans de la segona guerra mundial era la religió oficial del Japó, al haver donat suport a la a la guerra desprès va perdre eixe privilegi!”, comenta un company.

 

Anem per el turo, per una senda ven marcada, baixem de poc a poc, en grupets, xarrant de tot un poc. Des de la baixada podem vorer per on va la senda, a la dreta tenim el poble, anem ven orientats, “que es la felicitat?”, pregunta un company, “esser feliç es senzillament en viure sense envejar lo que tenen els demes!”, contesta un company.

Apleguem a una àrea recreativa “Les Delicies”, es una xicoteta zona de jocs, unes taules, fonts sense aigua, i de una zona de WC, estem al mig de dos pous d’abastiment, el soroll de l’aigua caient als depòsit ens criden l’atenció. Seguim avant, un om completament groc degut a la tardor, anem girant a l’esquerra, sempre a l’esquerra, un camp de mandarins a l’esquerra, ple de fruits, els fruits apretats, no caben mes mandarines a les rames, fa goig vorer els arbres amb una collita tan gran, “enguany l’amo del camp gaudirà de la collita i dels diners!”, comenta un company. Girem a la dreta i veiem les cases on tenim aparcats els cotxes, a l’esquerra un camp de caquis a mitjan collir a l’esquerra, “conforme esta el mercat este heu te molt cru!”, apleguem al llavor del poble, construït a l’any 1956, esta en desús però l’aigua corre per una sèquia, aprofitem per llavar-nos les mans. Hem aplegat al final de la ruta, hem pogut vorer rutes alternatives per la zona, possiblement tornarem a fer alguna d'elles.