07/01/2018 La Primera de l’any 2018

            A les 7,30 al lloc de costum ens reunim els senderistes amb ganes de “cremar” els dinars, sopars, els esmorzars dels Nadals, hui som un grup nombrós. Després de celebracions es hora d’estirar les cames, anem a la font de “La Sangonera”, pues l’altre punt per a les celebracions es la Ratlla, “sempre fa molt de vent i no estem gens a gust!”, diu el personal. El primer les salutacions, les felicitacions nadalenques, fem soroll a mes no poder. Fem l’eixida cap a “La Casella”, l’objectiu es esmorzar a la font de la Sangonera.

            Deixem el cotxes a la cadena, hui esta tot ple, molts senderistes volem aprofitar les vacances per a gaudir de la natura, ens equipem i amunt, “podríem tornar per el barranc!”, diu un company, “no! esta el terreny molt banyat i les pedres estaran esvaroses!”, contesta un altre; anem cap amunt, deixem el bar a l’esquerra, el company mes menut de la Penya estrena motxilla i va tot equipat, no li falta detall, podria passar uns quants dies en la muntanya sense problemes.

            La costera de pujada fins al tancat dels cérvols ens talla com sempre la respiració, ha segut un encert canviar el dissabte per el diumenge, el 6 tots tenen coses que fer, sobretot obri regals amb la família. “que te han regalat!” es la pregunta generalitzada, entre conversa i conversa caminem, fem una ullada al tancat dels cérvols i no deixen vorer, en aplegar a la casa forestal la voregem i pugem per la pista deixant de costa els escalons, la conversa es animada, anem en grupets xarrant de tot un poc des de la manera de celebrar l’entrada de l’any nou, “passe de menjar raïm!”, diu un company, “jo d’una manera que no es podeu imaginar!”, esclata amb una rialla una companya, “jo a l’hospital cuidant d’un familiar!”, diu un altre. Tema de conversa hi ha.

            Trobem a una coneguda, “feliç Any Nou!”, li diguem, “gracies, igualment!”, contesta, “on aneu?”, preguntem “a la Ratlla!”, contesten, “nosaltres a la Sangonera!”, contestem, anem avant, el dia acompanya, fotos dels voltants, paratges mil vegades fotografiats, la llum no es mai igual. La ruta es un puja baixa, “on esmorzarem?”, pregunten, “monsieur, aplegarem a la Sangonera?”, diu un company, “a la Sangonera no ens dona temps, millor al Pla del Barber!”, contesta el company. Apleguem al “Pla del Barber”, el lloc esta tranquil, busquem les taules al sol, apareixen els entrepans, els cogombrets, la fruita, els dolços, torrons i com no el cafè, gaudim d’un bon esmorzar i de millor companyia.

            Seguim avant, deixem a la dreta l’encreuament que porta a Simat, seguim avant i estan reparant la pista, li feia falta, “serà prudent reparar-la?” diu un company, “provocarà que vinga mes gent?”, diu un altre, “una cadena evitaria problemes!”, diu un altre, “abans si que havia una cadena a l’altura de la pedrera que hi ha pujant des de Simat, farà uns 25 anys que estava!, ara el accés es lliure!”, seguim avant. En aplegar al cartell girem a l’esquerra i enfilem la pujada cap a la font, anem a bon ritme i en un no res estem al lloc, un voluntari ens fa la foto de grup, al fons la badia de Cullera, donem les gracies i anem avall tornant per el mateix camí.

 “Tenim que quedar en uns amics d’Alzira per fer alguna ruta amb bici!”, diu un company, “per ací hi ha unes quantes rutes per fer amb btt, ha hi davant esta el Pas del Llop, es una ruta tranquil·la que dona pas des de la Vall de La Casella a la Barraca d’aigües Vives!”, contesta un company, “nosaltres hem passat per aquesta zona, però no recorde quant i per on vinguérem”!, comenten, “vinga anem que ja estem aplegant!”, diu un company donant presa, els senderistes no tenim massa presa, fa un dia meravellós i volem aprofitar el moment. Anem avall per la pista forestal a bon ritme, pensant en les rutes estiuenques que ens esperen, per on anirem enguany?, sols una persona te l’idea al cap. Projectes no en falten!.

            “On anem la setmana vinent?”, pregunten “podíem fer les crestes i anar a la sima del Francès, i així la podien vorer els que no vingueren la setmana passada!” contesta el guia, “perfecte!”, es la resposta. Al company menut li pesa la motxilla i li la dona al seu pare, al final van passant-se-la entre els dos. Anem en grupets, i canviant de de grup de tant en tant, converses difícils de recordar, en aplegar als cérvols fem una ullada rapida, “estan ben camuflats i no es deixen vorer!”, diu un company, “fa uns anys menjaren pastissets de moniato, i els agrada molt!”, comenten uns companys, en un no res estem al bar, “ja ha eixit a subhasta?!, pregunta un company, “diuen que si, i que ja te gestor”, contesta un altre, “fa uns anys el gestor del bar va fer un bon negoci, era un plaer pujar a sopar el dissabtes a la fresca!”, diu un company.

            Apleguem a la cadena, el pàrquing improvisat esta ple de cotxes, bicicletes que pugen, bicicletes que baixen, caminants, famílies, un espectacle!. Ens acomiadem fins a la propera setmana.