22/09/2018 Solana del Benicadel - C. Planisses - Font de la Gota

            En els punts de costum ens reunim 10 senderistes per fer una ruta tranquil·la, la primera per alguns després de les vacances d’estiu, per a trobar el punt d’eixida cal entrar en el poble de Castello de Rugat i en el carrer de Muro girar a la dreta i enfilar la CV-705 en direcció a Beniarres, en aplegar al cartell “Provincia d’Alacant” podem deixar el cotxes a la dreta en un caminal i a caminar.

            Ens retrobem amb company@s, “t’agrada el barranc del Gorgo de la Escalera?”, pregunta un company, “si, una meravella, anàrem de mati i l’aigua estava fresca!”, contesta la companya, “una llàstima que no poguérem anar junts!”, contesta el company, “ a ultima hora ens va eixir una qüestió d’última hora i no poguérem anar, un altre viatge serà!”, “como es la ruta?”, pregunta un altre, “de subida suave y sin problemas!”, anem amunt, “que son aquelles naves de la derecha?”; pregunta un company, “son las naves son la planta embotelladora de una Cerveza, marca blanca de una gran cadena de supermercados!”, contesta el guia, “llàstima que no este fresca!”, contesta, “no te preocupes de regresso a casa, en el bar de la esquina y nos tomaremos una 0,0º; però con alcohol!”.

 

            Seguim avant, ens acompanya un atleta aficionat, “aquesta vespra tinc una carrera de 10 km, i estic preparant-me per fer la mitja marató de Valencia, es un repte, però jo soc de córrer mes les de 10k o voltes a peu!”, comenta, “i maratons?”, li pregunta un company, “no perquè he començat a córrer massa tard, abans anava al gimnàs i vaig patir d’una hernia i el metge en recomana córrer, caminar, en fi fer un altre tipus de exercici!”, comenta.

            Seguim avant, en aplegar al creuer girem a l’esquerra i deixem a la dreta la pista que puja des de Beniatjar, en grupets anem pujant, xarrem de tot un poc, “podiamos hacer la senda de La Mallá Verda, hace poco que la han limpiado!”, diu un company, “la dejamos en cola tenemos previstas dos rutas una en la Sierra de Espadan y otra en la zona de Llombai, esala dejamos en cola!”, contesta el guia, la pujada suau i de bon caminar, ens apropem a la casa de “Les Planisses”, “ara estem a la mitat de la ruta, podíem esmorzar a les taules del àrea recreativa?”, “d’acord!”, es el comentari generalitzat, en un no res estem a les taules i com sempre gaudim de l’esmorzar, hui tenim cafè i un poc de brandi per remullar el dolç, no tenim presa pues anem sobrats de temps, “a contactat amb mi un senderiste nou però no acudit a lloc d’encontre, i no ha donat senyals, hem aguardat els 5 minuts de rigor per si de cas”, comenta el guia, “quien es?”, pregunta un company, “se lla M....., i solo he visto su foto en el watshap, contacto conmigo por mail!” comenta el guia; “igual que nosotros”, comenten uns altres companys.

 

            “Para cuando el Benicadell?”, comenten uns comp@nys, “no haveu pujat mai?, pues en unes setmanes pujarem!”, seguim avant i enfilem la pujada de l’observatori forestal, “des de dalt gaudirem d’unes vistes espectaculars!”, comenta el guia, en un no res estem dalt, gaudim de les vistes, als peus La Vall d’Albaida, al fons el Monduver que sembla un mollonet, magnifiques vistes!.

 

“Una vegada vaig pujar al Benicadell per eixa cresta, el pas de vegades es estret i altres ample, hi ha unes argolles on fixes la corda, es necessari anar encordat i si un company cau a la dreta l’altre te que tindre la precaució d’anar a l’esquerra, lo cosa es complica en aplegar a un tros de paret llisa i gracies als peus de gat que portava vaig poder pujar per la paret, no tenia cap de lloc un posar els peus o agarrar-me amb les mans!, comenta un company veterà escalador.

            Baixem del mirador i tenim tres sendes per on anar, els tracks esta tan junts que semblen que totes son bones; quina serà?, al final optem per la senda que porta a la font de “La Gota”, “Qui va fer les fotos de la boda al Benicadell?”, pregunta una companya, “jo vaig fer les fotos, i done fe de que es de veritat, la novia portava velo, i vestit curt, el novio amb botes i pantalons d’escalar havia pujat per una via cap al cim, tenien capella i tot, sols faltava el dolç, estaven també els amics i amigues, alguns d’ells havien pujat escalant i altres per la senda!”, comenta un company.

 

            Anem cap avall, el gruo va estirant-se, “bicicletes!”, diuen els companys capdavanters, “pareu un poc, hi ha gent retardada!”, diu una companya, baixem el ritme, en aplegar a la font i com diu el nom, ni gota; “a que te dediques!”, pregunta una companya al esportista que hui ens acompanya, “soc enginyer, jo vaig tindre que fer el CAP per poder donar classes de matematiques, pues no tenia feina i falta un pel per firmar un contracte per anar a treballar a Chile!”; “soc professora de matemàtiques a un institut!”, comenta una companya, “la meua dona esta preparant oposicions a professora de matemàtiques!”, contesta el esportista; “que casualitat!”, contesta la companya, “he llegit en la premsa que hi ha una manca de profess@rs de matemàtiques pues entre que a molts no els agrada l’ensenyança i que en les empreses privades guanyes mes diners no hi ha prou profess@rs!”, comenta un altre company.

 

            Seguim avall per una senda de bon caminar, per darrere el grup va ajuntant-se i en un no res esta al creuer, uns minuts mes i estem als cotxes, ens acomiadem i fins a l’altra, ens hem quedat un poc despagats pues pensaven que la ruta seria mes llarga, a mes de ú li ha vingut bé la durada de la ruta. Fins a l’altra.