Per aplegar tenim que agarrar la cv-50, i una vegada passat les redones que donen accés a Llombai, Catadau i Alfarp, tenim que buscar un gual que hi ha a la dreta; i que no tenim que passar amb pluges fortes; creuem el riu Magro o Magro o també conegut per el riu Sec, girem a la dreta i a l’altura del barranc de Ferrando on hi ha una àrea recreativa deixarem el cotxes, i a caminar.
Recuperem a comp@nys, als que hem
trobat a faltar, ens equipem i a caminar, a l’esquerra del barranc de Ferrando
hi ha una sendeta que puja cap amunt, eixim en ganes i als cap d’unes minuts
apleguem a una pista on hi ha un cartell “Canyada Reial”, “gireu a l’esquerra!”, diu
el guia de hui, el habitual sols col·labora. La senda ampla i de bon caminar,
les rialles es deixen sentir per la senda, els senderistes tenen ganes de
caminar i de comptar experiències de l’estiu, “quant de temps sense haver-te vist!”, li diuen a una companya, “he estat els caps de setmana de càmping, i
no he pogut vindre, a beure i a de ara endavant vinc mes!”, contesta; anem
avant, anem per l’ombra del bosc de pins, entre camps de garrofers i oliveres,
altra comenta ”he estat molt liada,
aniversari del meu fill, viatge a Estrasbourg i moltes coses mes!”, “com va la jubilació?”, li pregunten a
un company, “una meravella, tinc tot el
temps per davant per a mi!”, contesta.
En passar el cartell girem a la
dreta, entre pins i camps de cultiu, alguns d’ells abandonats, “un company ha proposat recórrer a la
setmana vinent la Mallá Verda!”, comenta el guia, “jo no puc, tinc caseta a la fira de l’Alcudia!”, contesta una
companya, “jo no se!”, diu un altra, “dit queda, ja avisar-e!”, contesta el
guia. Seguim avant xarrant, “la meua
parella esta de camí de Cadiz per fer una volteta!”, comenta una companya, “has dit a Cadiz a donar una volteta?”,
pregunta un company, “si!”, contesta,
“això no es una volteta es un carreró!”,
les rialles es deixen escoltar. Ens creuem amb ciclistes, aquesta es una zona
molt transitada, esta a prop d’importants nuclis de població i es el lloc ideal
per practicar el senderisme, carreres de muntanya i de BTT.
“Busquem
un lloc per esmorzar?, es que vosaltres sou de les 10, i jo de les 9 1/2!”,
comenta un company, “d’acord!”, es un
moment trobem una zona de pedres planes i seques, com sempre gaudim dels
entrepans, fruita i un bon cafè, “ciclistes,
son los Panxos d’Algemesi!, esta Xavi per ha hi?”, pregunta un company “estic açi!”, contesta alçant el braç, “adéu!”, passen rapits amb el cap mirant
davant sense perdre de vista la senda, “tenim
que fer una volta mes llarga per poder creuar el barranc, i vaig a vorer si hi
ha algun lloc per poder creuar-lo!”, en això passa un ciclista, “coneixes algun lloc per poder creuar el
barranc?”, li preguntem, “solo
conozco un paso a unos 500metros más o menos! contesta, el company s’avança
i busca un lloc per no fer la volta llarga, passats un minuts torna, “he trobat un lloc on podem creuar el
barranc, esta ha hi al costat!”, comenta.
Prenem cafè i continuem la senda, a un centenar de metres girem a l’esquerra
i ha hi tenim el pas, creuem el barranc sense problemes i anem cap amunt,
busquem un senyal i en aplegar al punt tenim a la vista una vinya, queden
alguns xanglots de raïm, en agarrem uns quants, “esta bo!, es moscatell!”, diguem, entrem en una pista i anem
avant, veiem una caseta de camp, un gos en lladra, “por aquí no es, teneis que
ir por la carretera de la izquierda!”, ens diu l’amo, girem a l’esquerra i anem
per la pista cap avall. “Estem a prop de la mina, la borem enseguida, la tenim
a la dreta!”, caminem sense assabentar-nos hem passat del terme de Llombai al
de Montserrat.
“Ha hi a la dreta, en eixos forats
esta la Mina Amparo!”, comenta el guia de hui, veiem uns quants forat s la
paret del barranc, baixem poc a poc i en una corba a la dreta veiem les ruïnes
de l’antiga explotació minera, “el metall
el treien per decantació, fent-lo passar per diferents basses amb aigua, i el
metall en forma de pols sen anava al fons!”, comenta un company, apleguem a
les entrades de les diferents boques de les galeries, entrem en elles amb
frontals i amb precaució, el sostre no esta apuntalat com en les mines de carbó,
feien servir pedres per sostindré el sostre, foto de grup a l’interior, i mentre
veiem un pou estre i fondo, “l’explotació de la mina es feia seguint la beta
del metall, per això hi ha galeries a dreta i esquerra sense eixida, i el pou s’enfonsa
seguint una beta del metall, les parets grises, polsoses i brillants, en tocar
les parets les mans s’omplin de pols.
Fem una ullada ales galeries i
desfem el camí, anem per dins d’un barranc de bon caminar, un garrofer baix per
de tronc gruixut ens apareix a la dreta, pugem per una senda a la dreta i
tornem al camí, el sol va calfant les testes, entrem en zona d’ombria, els pins
ens envolten, en el clars camps d’oliveres i garrofers. “Vaig a recórrer unes quantes etapes del Camí de Sant Jaume, i després
vullc anar a la Selva d’Irati!”, comenta un company, “ per on vas a entrar a Irati?”, li pregunta un company, “vullc entrar per Otxagavia!”, contesta,
“si vas per Orbaizeta millor pues ha hi estàs
ja pràcticament dins del parc, si vas per Otxagavia tens que fer 23 kilòmetres
fins aplegar a l’entrada, es mes en Orbaizeta hi ha un albergue que conec i
esta molt be, en aplegar te passe el nom!”, seguim avant a bon pas, “rodem o anem directes?”, pregunta el
guia, “si anem directes es mes curt i
tenim poca ombra!”, comenta, “directes!”,
contesta la majoria, caminem de presa i en un no res esta als cotxes, “bevem una cervesa?”, pregunten uns
company, mentre un altre es acomiada, “on
va en tanta presa?”, preguntem, “se’n
va de celebració amb els amics!”, comenta una companya. “La ruta per la serra d’Espada per a quant?”,
pregunta un company, “per al 21, desprès
dels ponts!”, contesta una companya, “mentres
buscaré un lloc on dinar!”, respon, “d’acord,
així quedem!”. Ací acaba una ruta entretinguda, en el cor del Marquesat o també
conegut per la Vall dels Alcalans o els pobles de ha hi dalt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario