27/04/2019 Clot de la Font – Barranc de Cremades – Senda de La Cadira – Pla de Les Palmes – Barranc de La Serra – Font de Xopet – Cami de Les Foies.

            Hui en som 7, com sempre cafè i marxa, hui anem a recórrer una senda en part nova, la fem a proposta d’un company que no coneix la zona a peu, la ha fet amb bici.

            Deixem els vehicles al “Clot de La Font”, “anirem per l’esquerra i baixarem per el castell de La Reina Mora o de Marinyent!”, comenta el guia de hui, encara que es difícil dir qui es el guia, ja que tenim 3 gps en funcionament i amb la ruta carregada.

 

           
“Anem cap al barranc de Cremades!”, comenta el guia, “no tenies un veí que li deien Cremades?”, li diu el guia a la seua muller, “si, però el barranc no crec que siga d’ell!”, contesta la companya, ens creuem amb moltes dones i uns pocs homes, “aquesta deu de ser la ruta del colesterol!”, comenta una companya, “que pocs homes van a caminar!”, contesta un altra. Hui tenim una companya nova, ve de la ma d’un company de , “soc amiga de I., hi vingut un altra vegada amb vosaltres!”, comenta, com sempre rebem de bona gana a altres senderistes. Girem a la dreta i entrem a la carreteres asfaltada que ens portarà al barranc de “Cremades”, i desprès pujarem per la senda anomenada “de la Cadira”., “ahir vaig vorer per google “El Cami de Ronda, la ruta de l’estiu passat, que bons moments passarem i quina pujada férem des de La Cala Fonda fins aplegar a Begur!”, comenta un company; “dura i amb la calor que feia, de bojos!”, contesta una companya.

 

            Deixem l’asfalt i entre en la senda “de La Cadira”, puja amb zig-zag, “el meu pare esta molt enfadat, li pagaven les taronges a 1€ el caixó, i va dir que no les venia, hi les te penjant!”, comenta una companya, “el mercat esta molt mal, hi ha cooperativa que esta donant liquidacions negatives, tinc entès que algunes cooperatives van arreplegar la taronja i assumir les pèrdues, així podran descarregar els arbres!”, comenta un altre. Va fent calor, el ritme bo, “per davant tenim 18.5 kilòmetres i un desnivell acumulat de al menys 1000 metres!”, comenta un company. “Aquesta ruta ens servirà d’entrenament per a la ruta de les Oronetes?”, comenta una companya, “jo crec que sí, pues la ruta mes llarga te mes mil metres de desnivell i un poc mes llarga!”, comenta un company. (Consultada la ruta de l’estiu son 1084 metres de desnivell, aproximadament). “Gaudiu, gaudiu!”, sona el crit, “mireu arrere, ah hi tenim la muntanya de Les Creus!”, comenta un company. L’ombra ens acompanya en la pujada, “no escolteu el so del meu estomac?”, comenta un company, son les 9 i ½, “ es prompte, jo esmorze a les 10!”, comenta un company, “jo, a les 11!”, comenta un altra, així tots menys el company famolenc, “mes avant buscarem una bona ombra i esmorzarem!”, comenta un company.

 

            Eixim de la senda, i veiem un indicador “Ruta dels Monestirs” per a cavalls, “l’indicador deixa clar que hi ha que baixar amb el cavall del ramal!”, comenta una companya, anem cap a l’esquerra i enseguida girem a la dreta, “estem al Pla de Les Palmeres, ara buscarem una bona ombra i a esmorzar!”; trobem el lloc adequat i gaudim dels entrepans, dels fruits secs, de la fruita i com no del cafè i els dolços. “Fem la ruta curta que son 14 kilòmetres, o la llarga de 18?”, pregunta un company, “jo faria la llarga!”, diu un company, “jo també!”, diu una companya, “per mi val!”, diu un altra, “la llarga, d’acord”, així els 7 acordem fer la llarga.

 

            Les vistes com sempre espectaculars, davant el Montgo, a la dreta el Monduver i a l’esquerra el mar; anem baixant poc a poc, darrere penya-segats de formes curioses, “la platja de l’esquerra es Tavernes?”, pregunta una companya, “per la situació deu de ser Xeraco, Tavernes esta mes enrere, i les edificacions de Xeraco son mes baixes que les de Tavernes o Gandia!”, contesta un company. Seguim baixant tenim ala vista camps de tarongers, ja no queden fruites als arbres, anem baixant per un rierol que han format les pluges dels dies passats. “Per la zona han caigut mes 170 l/m² i es podeu imaginar com estaran les fonts!”, comenta un company. Parem davant d’un nesprer, provem el fruits i estan dolços i de bon sabor. Seguim avant a l’esquerra tenim una bassa de reg on aprofitem per llavar-nos les mans, “hi ha granotes, i algun sapo!”,diu una companya, “com li digué al sapo?, pregunta un altra, “li diem gripau, i a les cries  de la granota, renocs!”, contesta un company.

 

            Girem a la dreta i seguim avant per camins de formigó, de pujada i a bon ritme, tornem a girar a la dreta i veiem unes escales, “no tindrem que pujar els escalons?”, diu una companya, “no, abans d’aplegar girarem a l’esquerra!”, contesta un company, en aplegar als peus dels escalons girem a l’esquerra i anem per damunt d’una tuberia, la seguim i en acabar ens bé el dubte, “ara per on anem?”, ens preguntem, “la linea del gps diu que estem damunt del track!”, diu un company, “a mi en diu el mateix, però no veig un traçat clar!”, contesta un altre; “per ací hi ha una senda!”, diu un company, pujant cap amunt, “nosaltres anem a seguir per la part baixa!”, al cap d’uns metres retrobem la senda, i anem caminant per damunt la tuberia, “baixeu es per ací!”, els diguem als companys que van per dalt, “nosaltres anem a seguir cap amunt!”, contesten.

Les veus van allunyant-se, nosaltres cap amunt, tornem a un caminal, i seguim avant, anem entre camps de tarongers, caminem a bon ritme, anem cap amunt a l’esquerra una casa de camp, i al costat un rierol que baixa amb força, deixem el formigó i entrem en senda, anem al costa del barranc de “La Serra”, sona un telèfon, “els companys han decidit tornar cap arrere i anar al poble mes a prop, els he dit que es Xeraco, ha hi tenim que arreplegar-los!”, anem cap amunt, la senda empinada, accelerem el pas i el grup va estirant-se, a la dreta tenim la font del “Xopet”, fem una breu ullada i aprofitem per omplir les botelles i beure aigua fresca, la pluja he fet reviure moltes fonts seques.

 La senda va empinant-se, cada vegada mes, apleguem a un creuer i anem cap a la dreta, trobem un camí de pota que salva un desnivell fort, vell conegut, passarem per ací quant férem la travessia Xeraco-Tavernes. Salvem la pujada i la senda es torna pla, passem per davant de una font amagada entre juncs, a la dreta veiem l’ultima pujada del dia, la salvem en uns minuts, ens reagrupem, “tinc una urgència, tinc que tornar prompte a casa!”, diu un company, “si anem recte, i a uns 300 metres retrobarem la senda de pujada, i podem acurtar la senda, uns quants kilòmetres!”, diu un company assenyalant la traça del gps, “d’acord anem a tornar per la senda de pujada!”, contesta el company. Anem de presa, i en un no res estem a la senda de baixada, “per ací es puja millor que se baixa!”, comentem; un altre dia farem la ruta curta i baixarem per el castell de “La Reina Mora, i també conegut per el nom de Marinyent!”, comentem, la baixada a bon ritme, i baixem amb cura, les pedres soltes ens podem gastar males bromes.

 

“Estem veient dates per fer un ramal de Cami de San Jaume, tinc una companya de treball que li fa il·lusió entrar a Santiago amb la motxilla a l’espatlla!”, diu una companya, “jo vaig a vorer si tinc dies lliures i si la faena en permet anar a fer la ruta!”, comenta un company. Baixem agrupats i de presa, xarra que te xarra, algun que altre entropesso, una companya ralentitza el ritme, “me he fet una torcedura al genoll i me he fet mal!”, diu una companya, “baixa amb cura i no vages de presa!”, li diu un altra companya, “nosaltres anirem davant per aplegar prompte al cotxe, així el company podrà anar a vorer al seu pare!”, diu un company, “vosaltres l’acosteu al lloc on te el seu cotxe?”, diu un altre, “d’acord!” contesten. Anem de presa, “si el cartell no esta equivocat en ½ hora estarem al cotxe, ja que el cartell diu que a peu i el cavall del ramal Tavernes esta a 50 minuts!”, diu el guia circumstancial.

Deixem la senda en zig-zag i eixim a l’asfalt, girem a l’esquerra i enfilem el camí cap al “Clot de la Font”, “a l’altura d’aquell arbre esta el cotxe!”, comenta el company, en un temps breu apleguem al pàrquing, baixem a la font per llavar-nos la cara i les mans, “la font esta desbordada, mira el nivell tan alt que te, han segut les pluges dels últims dies !”, comenta un company. El nivell de la font esta al menys un metre per dalt del seu nivell normal. Un altre dia tornarem a fer la ruta curta, seran 14 kilòmetres, la propera ruta qui sap on serà, esperem que aquest temps tan rebolicat d ’aquestos dies ens deixe gaudir de la natura.