Canviem
de lloc de reunió, i mes tard del normal, hui en som 8 i anem a fer la via
ferrata de “Les Marujes”. L’eixida cap al poble de Tavernes i a l’altura de la
gasolinera que hi ha a l’entrada girem a l’esquerra i anem cap amunt, deixem el
cotxes a l’altura d’una finca roja i a caminar, “esmorzarem al peu del pont tibetà i desprès anirem amunt”, diu el
guia de hui, “te una dificultat k3”,
diu un company que la fet varies vegades. “Ara eixirem per l’esquerra de la
finca i tornarem per la senda dels Esmoladors, així farem una circular!”, diu
el guia, anem per senda xarrant de tot un poc, entre bromes, “cambiaste 5 bellezas por una rubia!”,
li diem a un company entre rialles, “ahora
nos explicamos el cambio de ultima hora!”, diu un altre; senda amunt molt
trillà però poc senyalitzada, amunt sempre amunt; “mes avant trobarem la pujada que ens portarà per el zig-zag al barranc
i creuarem el pont tibetà, ha hi tindrem que fer un destrepe, porte corda per
si algú vol fer un rapel, son uns 3 metres de desnivell!”, diu el guia, “cuando estubisteis en los pirineus que
rutes hicisteis?”, pregunta un company, “hicimos
la senda de los Cazadores fuimos a a
Cola de Caballo, y otro dia hicimos la Faja de Las Flores!”, contesta el
company.
Esmorzem
al peu de barranc anomenat , iniciem la ferrata, primer un destrepe de 3
metres, a continuació un pont tibetà, una pujada per escalons, “la procedència dels escalons es de
telefònica i es feien servir per baixar al pous de registre de les
instal·lacions de telefonia!”, compta un companya, “la primera vegada que vaig fer la ferrata vaig vindre en un dels que
l’instal·la i en va explicar d’instal·lació, van tardar entre 3 i 4 anys!”, compta
el guia, “ a mi en van dir que el nom de
la ferrata ve perquè mentre l’instal·laven els escaladors les novies estaven a
l’ombra, i algú mira eixes marujes i d’a hi li ve el nom!”. Serà veritat?,
ha hi queda la qüestió.
Ens
equipem i a baixar per el destrepe no fa falta fer ningun ràpel, hi han prou
agarradors en la pedra per baixar, el pont es creua en un no res i amunt per
els escalons fent us de la línia de vida. Entre en la senda i amunt a buscar la
ferrata, anem a la dreta per senda ben marcada, un grup de 6 escaladors van
darrere de nosaltres ens deixen espai no amuntonar-nos, en aplegar a l’inici
primer problema el primer escalo esta alt i hi ha que fer una trepada
servint-se d’un ferro que hi ha a la banda baix, anem espai, el ,primer tram
esta dificultós, apleguem a un pas lateral sense cap de punt on posar el peus.
Desprès de tres intents i intentar-o tot, cinta exprés, pouar, el cronista dona
per finalitzada la ferrata.
Des-fa la pujada amb l’ajuda d’un
company i un altre grup que anava a pujar, i ací acaba l’historia de la ferrata
de “Les Marujes”, tornarà un altre dia?, qui sap!, la resta dels companys la
completen i ens retrobem en la senda dels esmoladors i tornem cap als cotxes.
Una retirada a temps es una victoria!
