06/04/2019 Montixelvo - Terrateig

            Com sempre cafè i marxa, hui en om 5, anem cap a la Vall d’Albaida, per aplegar al principi de la ruta anirem per la N-340, passarem el port de l’Olleria i per la CV-60 o “Cami Reial de Gandia”, buscarem l’eixida per la CV-619, travessant Castellò de Rugat fins aplegar a Montixelvo, aparcarem en la vora de la carretera dins del poble un començarem la senda.

Entrarem al poble seguin el track, en l’eixida girarem a l’esquerra i davant trobarem un aqüeducte anomenat “de Planet”, “Acueducto del LLanito (Arcada del Planet). Se trata de un acueducto cuya fábrica original parece datar del siglo XV y que fue reconstruido a finales del siglo XVII o principios del siglo XVIII. Ha sido recientemente restaurado y consolidado”. Fem foto i seguim la senda.

Trobem una bassa de grans dimensions, esta plena d’aigua, pareix un espill; “Balsa del Sastre (Bassa del Sastre). Magnífica obra de ingeniería hidráulica construida posiblemente a finales del siglo XVII y reconstruida en numerosas ocasiones”.

            Fem foto i seguim avant, ha hi tenim el dubte a l’esquerra o al recte, seguim recte seguint el rierol que tenim a la dreta, desprès de les ultimes pluges l’aigua corre amb alegria, “ha hi tenim tires de plàstic, deuen estar preparant alguna cursa de muntanya”, comentem, creuem el barranquet i entre en un altre, ombrós de bon caminar trobem un font menuda que cau en forma de cataracta, es la font de Ferri, un espectacle meravellós, el lloc esta ple de pau, encisador; foto de grup i per la dreta de la font pugem cap amunt, es una senda ven marcada, les tires de plàstic ens ajuden, veiem un indicador a l’esquerra “senderistes”, “es a l’esquerra?”, diu un company, “es l’indicador per a senderistes, la prova deu d’estar organitzada per a caminants i corredors de trail!”, comenta un altre.

            Seguim avant, la senda de bon caminar, sinuosa, de vegades empinada, però sempre avant, trobem un poste, i un corral abandonat, l’indicador ens indica el camí a seguir, un altre ens apareix a la senda es la de l’Hedra, esta un poc apartada. Brolla i l’aigua va a parar a una basseta, veiem una bassa mes gran, esta seca, “devia de ser un corral de ramat, el lloc ideal, aigua i muntanya per pasturar les ovelles o cabres. Un altre poste ens indica “al Collao”, hi ha un cartell menut al indicador i ens compta una historia curiosa, “la senda porta a la finca de Martinus, finca explotada per romans, oliveres, garrofers, cultius de seca en general, ramat, esta castellanitza el noma Martinez, i actualment esta en mas de la família Mascarell!”, seguim avant i comença la broma “Ramonius P.M”, es el nom familiar que li possem a un company, aguanta la broma de bona gana. “Gaudi de la vista, mireu a l’esquerra!”, tenim a la vista la vall d’Albaida, un trencaclosques de colors. “Esmorzem?”, diu un company, “ha hi davant tenim la casa del Collao i també te una font!”, contesta el guia. Apleguem a la casa de bona factura, a la dreta una granja abandonada, mirem i no veiem la font, girem a l’esquerra i baixem per un caminal de terra, a l’esquerra camps de cultiu abandonats, mes allunya veiem el cim de “La Safor”, anem cap avall, el vent es fresc i no trobem cap de lloc on poder esmorzar, uns ciclistes van cap amunt.

            Apleguem a un creuer i veiem un lloc on poder esmorzar, no hi ha molt de sol però estem resguardats del vent, esmorzem de peu, com sempre de bona gana, per acompanyar els entrepans uns glop de vi, cafè i dolços. Seguim avant a uns centenars de metres trobem un àrea recreativa, taules de pedra, una llàstima de no haver trobat abans el racó.

            La baixada empinada, davant tenim el poble de Terrateig, un poc mes allunyat Benicolet, al fons Pinet i la serra cremada, a l’esquerra entre boirines Llutxent, i la dreta Lloc Nou de Sant Jeroni. Seguim baixant i a l’esquerra un indicador “font de la Nevera”, guaitem i tornem cap arrere, estem a un pas del poble i a l’esquerra hi ha un garrofer majestuós, esta falcat per tres pilars per sostindré les branques principals, fotos i seguim avant, anem cap a l’esquerra, la carretera es ombrosa i de bon caminar, es un puja-baixa continua; apleguem a la font i moli de “Micairent”, han fet un altra zona de recreativa, la font esta tapada i no brolla.

 

            Ja estem prop del poble “ a la dreta tenim el alcavor de Remigio! (Mina d'aigua o pas subterrani d'una séquia)”, es un lloc o forat que se feia a una sequia per regar fora de tanda, per el Gual hi havà un alcavor!”, comenta el guia; estem a l’entrada del poble i ens dirigim a la plaça, una paret en el lateral de la casa veiem una finestra tallada en pedra, entrem a la plaça i veiem que es un lateral de l’ajuntament. Una creu presideix el centre de la plaça, aprofitem per fer unes fotos, baixem per una escala i davant tenim la carretera on tenim els cotxes. Fins ací la ruta. “Muy bonita, esplèndida!”, comenta un company, “perfecta, molt bonica!”, comenta un altre, “una meravella i bonica!”, comenta un altre.