Com
sempre al llocs de costum, hui anem a recórrer ja oblidada, en aplegar a “Les
Cases de la Llacuna”, deixem el cotxes a l’ombra d’uns pins, tornem a la carretera
i enfilem la pujada a “l’Alt del Campillo”, la pujada es llarga i sinuosa, es
per asfalt i que tindrem en alguns trams.
En
aplegar a l’alt, canviem de vessant, ara la baixada es llarga, la ruta no es circular,
sembla que es una Y grega, no estem sols, un grup de ciclistes ens avancen; a
uns 2 kilòmetres de la eixida, el primer encreuament, deixem el asfalt i entren
en un caminal terra, un de tants que hi ha al pla, degut a les pluges del
divendres el camí es un fangar de terra roja i apegalosa, desitgem que siga
curt per el dificultós i de mal caminar, algun que altre esvaró. Apleguem al
segon encreuament, en eixir del caminal tornem a l’asfalt, cosa que aprofitem
per netejar el calcer, anem recte cap al tercer dels encreuaments i anem de
baixada, entrem en un entorn diferent, ara tenim pins de grans per tot arreu,
anem per dins d’un barranc cap a la cova de “Pertecates”, tel el nom doncs es
mes que res un abric on tancaven ramats d’ovelles o cabres. En un no res estem al
lloc, davant hi ha un grup d’escaladors que van a baixar per el barranc que te
el mateix nom que la cova.
Aprofitem per
esmorzar, com sempre gaudim dels entrepans, de les olives, dels fruits secs;
fem una xarrada i baixem per vorer l’abric, el sostre esta fumats de les moltes
fogates que han fet al lloc, fem una ullada al barranc, i veiem que per baixar
es te que fer un parell de ràpels, desprès un barranc transitable i mes ràpels.
Desfem el camí i
de pujada, en aplegar al tercer encreuament anem a l’esquerra per camí transitable
i que prompte es converteix en una senda curta i apleguem al mirador de “La
Pajarita”, espectacular!, davant i baix tenim el riu “Xuquer” i la cua del pantà
de Tous, a la dreta es veuen allunyades les antenes de telefonia i baix d’elles
esta el poble de Millares, mes properes veiem les restes de l’antiga central
del “Salto de Millares”, davant mateixa l’anomenada “Senda dels Bombers”, camí que
fèiem per a fer la travessia de l’Alcudia a Millares, lloc on van morir uns
bomberes forestals, que vivien al poble de Millares, casi tots familiars, al
lloc hi ha un monument en record de les víctimes.
Fem unes ullades a
l’entorn i tornem cap arrere, anem xarrant dels esdeveniments del COVID, tornem
a l’encreuament i entrem un altra vegada a l’asfalt, quant apleguem al segon encreuament
seguim recte i no agarrem el caminal de terra fangós, passem del pla a una lleugera
pujada, a la dreta veiem un ramat de cavalls, aprofitem per fer unes fotos, el paisatge
es bonic, algun pi aïllat i per tot arreu matolls baixos, argilagues i demes
plantes, els pins abunda en les vessants del barranc, per aquesta zona va córrer
el foc del anomenat incendi de “Cortes de Pallas”.
Apleguem a “l’Alt
del Campillo”, on anem ja per una baixada llarga i suau, veiem uns centenars de
metres el lloc on havem deixat els cotxes, una pinada dona ombra als corrals y
cases, estan envoltades de herba on havans pasturaven els ramats d’ovelles i
cabres, hui en dia els han substituït per cavalls. Fins ací la ruta del dia,
han segut 15 kilòmetres redons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario