03/04/2021 Atzeneta d'Albaida - Sequia del Port - Llavadors

 

    Com sempre cafè i marxa, hui anem a un poble de la Vall d’Albaida, sols recorde haver fet una ruta per la zona des de aquest poble fins al “Benicadell”, i d’això ja fa un anys.

            En aplegar al poble i desprès d’entar a un poble per un carrerons apleguem a una placeta on començarem la ruta. Eixim cap amunt per el calvari que porta a l’ermita del “Santisim Crist de la Fe”, en aplegar dalt eixim cap a l’esquerra anem en zig-zag per dins del poble buscant les afores, saludem a uns caminants que com nosaltres va protegits per mascaretes i en un principi no els coneguem i un company els saluda i son de la “Ribera Alta”. Anem cap amunt per una pujada considerable, passem per el costat del camp de futbol, la inèrcia ens fa passar per davant del desviament que tenim a la dreta, tornem cap arrere i girem a dreta en el sentit de pujada, entrem en una senda estreta que va cap avall, en un no res estem a la font de “Sant Lluis Beltran” a un centenar de mestres trobem “L’Alcavo de Barranquet”, anem per la vora de “la Sequia de dal del Port”, porta un bon cabdal d’aigua, anem avant per una zona ombrosa, mes avant tenim que votar per dalt d’una tanca de ferro per seguir la senda i passar la sequia per damunt d’un pont improvisat fet d’unes fustes, este als antics molins de “Dalt i de Martinez”, fa goig vorer les cataractes que formen els diferents salt d’aigua aprofitant el desnivell de la serra, anem cap amunt i en aplegar a un pla anem cap a la dreta, davant tenim les ruïnes de convent de “Santa Ana”, entre per davall d’una tanca i passem per baix de la porta d’entrada, a simple vista es pot vorer que esta en un equilibri inestable.

 

            En eixir del monestir seguim el traçat de la sèquia, anem pegats a ella fins aplegar al brollador on te origen l’aigua. Passem per baix de la autopista A-7, fins aplegar unes perforacions que es varen fer en els anys de II Republica, i que la guerra civil va interrompre, anem cap a l’esquerra i tornem a passar per baix de l’autopista, mes avant girem a la dreta per pista forestal a uns centenars de metres girem a l’esquerra fins aplegar a la caseta de l’Amerador que dona entrada a una finca, busquem trobem una casa on aprofitem per descansar i menjar un entrepà. Ens retrobem en gent de la Ribera, que van a fer el mateix, el lloc es idíl·lic, ombra, aigua.

            Seguim avant per unes escales que en retorna a una senda que seguirem cap amunt, davant tenim unes “Tosques” on un company ens compta que quant plou molt es un espectacle vorer com es precipita l’aigua buscant el barranc que porta al riu “Albaida”, deixem les roques a la dreta i mes avant girem a la dreta també per pista i en l’encreuament anem cap a l’esquerra, seguim la pista i desprès senda, apleguem a un encreuament i girem a la dreta, seguim per un altra pista i a l’altre encreuament girem a l’esquerra , entrem en senda i anem de baixada a un centenar de metres trobem la font del “Anoueret”, restaurada per seca, seguim avant a bon ritme al anar de baixada, anem en un zig-zag i veiem l’indicador de la font “de l’Arrier”, també seca.

            A la dreta tenim un pista forestal que sempre la tindrem a la vista, possiblement siga la senda “dels Enginyers” , veiem el poble i en un no res estem a un parc, anem per un carrer ampla i amb ombra, en aplegar a una plaça aprofitem per beure una cervesa fresca, uns minuts desprès seguim avant y anem cap a la font dels 21 dolls, de bona factura i com no seca, tornem cap arrere per la part vella del poble, per carrerons tranquils i poc transitats. A un centenar de metres apleguem a l’antic escorxador i al costat esta un dels molts llavadors del poble, seguim un poc avant i girem cap a l’esquerra, anem un carrer i que simplement cada casa te un llavador particular, unes quantes cases de principis del segle XX on venien a estiuar la gent rica de València, buscant la frescor de l’estiu, el anomenaven “figueros”, per la quantitat de figues de degustaven. Un llavador públic, girem a l’esquerra per un carreró i apleguem al punt d’inici de la ruta. Senda històrica que cal recórrer, on la natura te una part important en la composició del recorregut.

•