Anem a recórrer una ruta per els pobles d’Estubeny i Anna, el primer a La Costera i el segon a la Canal de Navarres, per aplegar al poble tenim que anar per la A-7 i despres per la CV-590, podem deixar el cotxe al costat del cementeri o dins del poble si es troba aparcament.
Deixem
el cotxe i ens encaminem per una baixada formigonada a l’esquerra tenim el
llavador, la coberta es nova doncs les pedres esta desgastades per l’us, una
font de quatre dolls abasteix el llavador, un cartel ens informa que encara hi
ha dones que fas us d’ell.
Tornem
cap arrere i segui la baixada, estem al mig d’una una mena de selva espessa,
figueres, magraners, algun garrofer; al fons i a vora riu podem vorer camps de
tarongers alineats, en acabar la baixada anem cap a l’esquerra, camí ombrós ,
el dia amaneix nuvolat, no fa calor, anem tranquil·lament i sense presa, veiem
a l’esquerra una zona de recreativa, un marca blanquí-roja ens indica que no passem,
seguim avant i podem girar a l’esquerra, ací comença el paratge de la Cabrentà.
Entrem
en una senda molt humida degut a les ultimes pluges, ens deixem portar per la
senda, ara amunt, ara avall, per escalons, per senda de terra, anem mirant
l’obra de feta per el riu al llarg de segles, els colors de la pedra, blanca
roja, grisa; fins i tot un túnel; una meravella de la natura.
Seguim
la ruta eixint per on estava la creu, anem cap a l’esquerra a un centenar de
metres girem a l’esquerra per una pujada de bon caminar, a la mitjania tenim a
la dreta la font del Tio Marcelino, resulta curiós en doll l’aigua ix per una
canya, res de plàstic, ferro o similar, un tros de canya!.
En
acabar la pujada eixim a la carretera i anem cap a l’esquerra, lloc per on tornarem,
un tros d’asfalt i entrem camí de terra, a l’esquerra en el sentit de la marxa
tenim la carretera CV-590 que porta al poble de Anna, a la dreta tenim uns
camps de tarongers que pareix que estiguin a llit d’un barranc, ens ve al cap
si duraran molt en època de pluges torrencials; apleguem a un creuer i anem cap
a la dreta, passem per una zona on hi ha abundància de pebrella (Thymus
piperella), planta endèmica de la Comunitat Valenciana; de seguida a
l’esquerra, anem cap amunt per senda de bon caminar i ven senyalitzada, anem
per un GR.
Deixem
la senda i entrem un tram d’asfalt, anem cap avall, al davant i al fons tenim
el poble d’Anna i el rierol que la envolten, després d’una llarga baixada,
deixem l’asfalt i entrem en senda de terra, hi ha que anar amb molta cura,
degut a les pluges esta esvarosa i sí esta seca molt falsa; en aplegar baix
anem a la dreta, en un no res tenim que creuar el riu votant de pedra en pedra,
hi ha que anar amb molta atenció al estar les pedres molt humides, tenim una
pujada i una baixada per aplegar al gorgo, tant per a baixar com per a pujar
esta equipada amb cordes, en la base hi ha uns ponts de fusta per a poder
gaudir del vot d’aigua.
La
caiguda d’aigua es molt bonica, fem fotos i tornem cap arrere, pugem cap amunt
i anem per una variant que hi ha a l’esquerra, anem avant cap a la dreta, tenim
a la dreta una senda i un altra cap a l’esquerra, anem per l’esquerra i entrem
en un canyar molt dens, doncs no hi ha cap problema, creuem el rierol per un
pont de fusta i al davant tenim l’altre gorgo, esta al mig d’un grup de
plataneres molt altes, amb les rails a flor de terra.
Esmorzem
en un no res, i ens posem en marxa, anem per la dreta, seguint la vora del
rierol, en aplegar al creuer pugem cap amunt, a la dreta tenim l’antic moli en
estat ruïnós, desfem el camí a bon ritme; el sol es deixa notar, al mati tenim
una temperatura agradable i molta humitat, ara calor, desfem el camí, en aplegar
al poble entrem per el carrer de les escoles, fem una un paradeta per
refredar-nos amb un cervesa. En un no res estem al cotxe. H segut una senda
agradable, de bon caminar, amb les precaucions normals en baixades pronunciades
i esgarrifoses.
Distancia: 8.2
Dificultat: fácil
No hay comentarios:
Publicar un comentario